Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
delicte perseguible d’ofici
Dret penal
Delicte respecte el qual l’autoritat segueix procediment judicial pel simple fet de tenir-ne coneixement.
delicte perseguible a instància de part
Dret penal
Delicte que només pot ésser castigat a instància de la persona ofesa o de les persones perjudicades.
A la legislació espanyola aquests delictes són la violació, els abusos deshonests, l’estupre, el rapte, l’adulteri, l’amistançament, la calúmnia i la injúria
calúmnia
Dret penal
Delicte consistent en l’atribució conscient a una persona d’un fet fals que dóna lloc a procediment d’ofici (assassinat, falsificació de documents, robatori, etc).
Si es tracta d’un delicte només perseguible d’instància a part, aleshores l’atribució falsa constitueix només una injúria Es distingeix de l’acusació falsa perquè aquesta ha d’ésser feta davant un funcionari administratiu o judicial
denúncia falsa
Dret penal
Delicte consistent en l’atribució a una persona d’uns fets que, si fossin certs, constituirien delicte perseguible d’ofici davant una autoritat judicial.
Per a actuar contra el fals acusador cal que hi hagi una sentència absolutòria dels fets imputats
denúncia
Dret processal
Acte mitjançant el qual aquell que ha presenciat la perpetració d’un delicte perseguible d’ofici o en té coneixement ho notifica a l’autoritat judicial.
Pot ésser feta de paraula o per escrit Constitueix un deure l’incompliment del qual és sancionable no obstant això, no són obligats a la denúncia els parents pròxims del delinqüent, els impúbers i els qui no tenen ús de raó
La bruixeria
Historia maravellosa del sabat de les bruxes y bruxots , Barcelona, 1645 BC La història de la bruixeria és la história de la seva persecució, que, sens dubte, ha tingut grans oscillacions al llarg del temps L’actitud de l’Església davant la bruixeria va fluctuar entre l’escepticisme, nominalista i empíric —que li negava realitat i en condemnava essencialment la intenció—, i la credulitat, que acceptava seriosament l’existència del fenomen i reprovava, abans que res, l’acció La patrística més antiga sembla majoritàriament escèptica, des de sant Joan Crisòstom fins a sant Agustí…
L’anticlericalisme
Caricatura anticlerical, “La Flaca”, Barcelona, 23-5-1869 BC L’anticlericalisme sempre viu en amplis sectors populars, com a mínim des dels inicis de la revolució liberal, va ser impulsat en els primers moments de la revolta de setembre del 1868 pels nuclis burgesos dirigents Aquests hi descobriren una vàlvula de seguretat per als seus interessos i de distracció per a les reivindicacions revolucionàries populars L’impuls donat a l’anticlericalisme representava la possibilitat de fer creure als sectors més rupturistes que s’estava duent a la pràctica una tasca revolucionària, mentre que es…