Resultats de la cerca
Es mostren 149 resultats
rèmol de petxines
Peça de rèmol al mercat
© CIC-Moià
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels escoftàlmids, de contorn gairebé circular, els ulls a la banda esquerra, amb formacions òssies dèrmiques a la part superior, gairebé sense peduncle caudal i de color gris verdós, terrós o groguenc, amb clapes.
S’alimenta de peixos i habita a la Mediterrània, a la mar Negra i al sud de l’Atlàntic
petxina de pelegrí
Petxines de pelegrí
© MC
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels pectínids, de 12 cm de diàmetre, que té les valves desiguals, l’una plana i l’altra molt convexa, solcades per 14 o 16 plecs regulars i radials des del vèrtex fins a la vora exterior, i que té les dues orelles de la xarnera iguals.
El mantell té una vora proveïda de petits tentacles sensitius al gust, al tacte i a la visió No es fixa al substrat, sinó que hi descansa damunt la valva convexa, i es desplaça obrint i tancant bruscament la conxa És comestible i habita als fons de sorra de prop de la costa, a la Mediterrània Les closques són utilitzades com a instrument de percusió
petxina variada
Petxines variades
Manfred Heyde (cc-by-sa-3.0)
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels filibranquis, de la família dels pectínids, de 5 a 8 cm de diàmetre, amb les dues valves convexes, bé que l’una ho és més que l’altra.
Té la closca amb dibuixos de coloració grogenca, vermellosa i negra, amb plecs radials alternats amb solcs i amb les dues orelles de la xarnera desiguals, i habita en els fons de sorra
port del Fangar
Gent collint petxines al port del Fangar
© Fototeca.cat
Entrant de la mar al nord del delta de l’Ebre, davant la badia de l’Ampolla, d’uns 6 km de llargada (a partir del riu Fondo) per 3 d’amplada màxima, fins a la base de l’anomenada punta Vella
, prop de mig quilòmetre a llevant de l’actual punta del Fangar
.
Correspon al litoral de l’illa de la Mar Abans de formar-se la península sorrenca del nord de l’illa, anomenada el Canalot , havia acollit potser un cert tràfic mariner a partir de la darreria del s XIII el port Fangós era conegut com un dels bons ports catalans però a la segona meitat del s XIX, havent adquirit ja la forma actual, el Fangar justificava el seu nom pel litoral fangós i, a més, pels baixos fons la isòbata de -5 m servia de límit exterior del port, del qual ha desaparegut la navegació Un banc de sorra va en camí de convertir-ne el terç sud-est en estany
empetxinat | empetxinada
Guarnit de petxines.
petxina de pelegrí
Petxina de pelegrí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon rascat És format per dues valves de petxines amb cavitat, de les anomenades ’de pelegrí’ Pecten jacobaeus El so es produeix en fregar rítmicament, l’una contra l’altra, les dues petxines per la part exterior estriada S’utilitza, bàsicament, juntament amb altres instruments, en l’acompanyament rítmic de balls i danses
seda marina
Indústria tèxtil
Seda produïda per certs mol·luscs de la família dels pínnids, de grans dimensions, que habiten a la Mediterrània.
Consisteix en uns filaments entreteixits que lliguen les petxines a les roques
arc toral
Arquitectura
Arc disposat en sentit transversal amb relació a la llargària de la nau i que, en les voltes de canó, es purament un reforç de la volta.
També, cadascun dels quatre arcs que sostenen una cupula per mitjà de petxines o trompes
kula
Antropologia
Sistema d’intercanvi de béns de prestigi entre els habitants de les illes melanèsies del sud-est de Papua Nova Guinea.
Els seus habitants intercanvien dos tipus de petxines, les bagi i les mwal , que circulen en direccions oposades d’illa en illa seguint un recorregut circular establert La possessió d’aquestes petxines, només possible per a determinats homes, confereix prestigi i rang social Cada intercanvi es produeix segons un cerimonial, en el qual l’home posseïdor d’una petxina kula la cedeix a un altre del qual, al mateix temps, rep la petxina oposada Aquest sistema crea una xarxa de lleialtats i obligacions entre membres de les diferents tribus que permet, com a conseqüència, l…
Johann-Michael Fischer
Arquitectura
Arquitecte.
Autor de nombroses esglésies i nombrosos convents a Baviera sobresurt especialment la d’Ottobeuren 1737-66, coberta amb cúpules sobre petxines, peça bàsica del rococó germànic Malgrat la riquesa de la decoració en estuc i de la complexitat de les plantes, l’estil de les seves obres palesa més serenitat que el d’altres mestres contemporanis, com Kilian Ignaz Dientzenhofer o Johann Balthasar Newmann