Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
picarol
Esquella petita que hom penja al coll d’un animal (cabra, ovella, bou).
picarol
© Corel
Cadascun dels cascavells o les campanetes que hom posa als guarniments dels cavalls o dels muls.
Picarol
Setmanari
Setmanari d’humor, publicat a Barcelona des del 10 de febrer al 16 de març de 1912.
En sortiren sis números, editats per Santiago Segura i dirigits per Xavier Nogués i Josep Aragay Tingué gran categoria artística pels dibuixos dels directors i dels collaboradors, com Manuel Humbert, Marià Andreu, Joan Colom, Pere Ynglada, Ismael Smith, Marià Pidelaserra, Feliu Elias, Remigi Dargallo i Pasqual Capuz Els texts eren de Francesc Pujols, Alexandre Plana, Josep Carner, Carles Soldevila, Ramon Reventós i Cristòfol de Domènech
Josep Costa i Ferrer
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant caricaturista.
Estudià a l’escola de belles arts de Palma A començament de segle s’installà a Barcelona i collaborà en revistes satíriques catalanes La Tomasa , Cu-cut i especialment L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia , amb els pseudònims de Sancho, Caray d’H i Picarol , amb el qual es féu popular també collaborà a L’Asino de Roma, Frivolidad de Mèxic i Chicago Tribune El 1928, en tornar de Chicago hi havia tingut una botiga d’antiquari, es retirà a Palma, on installà les Galeries Costa Es dedicà a activitats artístiques i d’antiquari i fou el promotor de la urbanització…
Antoni Saltiveri i Vidal
Teatre
Autor teatral.
Autor d’una gran quantitat de sainets i de peces breus de caràcter còmic per al teatre, entre altres Un mort ressuscitat 1891, Les mitges de Paula 1904, La família Picarol 1907, Un gendre de l’altre món 1910, etc
Remigi Dargallo i Hernández
Disseny i arts gràfiques
Metge i dibuixant; establert a Barcelona des del 1896.
Tisiòleg prestigiós, especialitzat també en la ràbia, publicà diverses obres i fou director del Laboratori Municipal de Barcelona 1952-59 Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i numerari 1963 de la Societat Catalana de Biologia Com a dibuixant collaborà a “Papitu” primera època, “El Gall” 1912, “Picarol” 1912, “Revista Nova” 1914, etc, i emprà el pseudònim de Remigius
Faianç Català
Establiment artístic creat el 1891 a Sabadell pel ceramista Marià Burguès com a taller ceràmic, amb botigues a Barcelona.
El seu nebot, Santiago Segura, li donà un nou tomb assessorat per Miquel Utrillo, Xavier Nogués i Xènius , una de les botigues barcelonines esdevingué la sala d’exposicions de la plana major del Noucentisme Hi nasqueren Les Arts i els Artistes 1910, hi foren promogudes revistes com “Picarol” 1912, “Revista Nova” 1914 i 1916 i “Vell i Nou” 1915-19 i hi fou protegida la primera època de “Papitu” 1908-11 En ésser fundada la seva filial, Galeries Laietanes , prosseguí només com a botiga d’objectes d’art
Antoni Saltiveri i Vidal
Literatura catalana
Comediògraf.
És autor d’una gran quantitat de sainets, entre els quals destaquen L’últim anglès 1895, en un acte i en vers La família Picarol 1934, estr 1907, i Tretze dones per un nuvi 1908 També escriví comèdies i peces breus de caràcter humorístic — A cop calent 1892, La filla del comendador 1903 i Les mitges de Paula 1904, totes tres en un acte i en vers, i Gras i magre 1935, estr 1905— i algun drama, com L’exemple 1934, estr 1904 També es dedicà al teatre infantil, amb peces com El dia de rebre s d