Resultats de la cerca

Tancada per dos illots, és una de les més pintoresques de l’illa Hi té associat un petit sistema dunar Està situada dins de la reserva marina del Nord de Menorca, i té un alt valor geològic

És autor del poema The Letter of Cupid 1402, que havia estat atribuït a Chaucer, de qui era imitador A The Male Regimen parla de la seva pròpia joventut i hi fa algunes pintoresques descripcions del Londres del seu temps i de l’ambient de les tavernes de Westminster

Debutà amb novelles melodramàtiques i pintoresques de tendència social Amb De ruitentikker “El picotejador de vidres”, 1933-37 s’acosta a l’estil de la “nova objectivitat” Publicà De doodslag “Delicte de sang”, 1926, Herfst “Tardor”, 1933, Schaduw over Brugge “Ombra sobre Bruges”, 1940, Mensen in de strijd “Gent al combat”, 1943 i Hellegat “Caverna de l’infern”, 1949

A quinze anys anà a Roma, on s’acostà a la pintura de vistes classicistes i pintoresques d’Andrea Locatelli Anà a Florència 1730 i a Venècia 1732, a estudiar-hi els grans mestres, però sempre es dedicà al paisatgisme Les seves teles reflecteixen un idíllic món d’Arcàdia, lluminós i acolorit Paisatges fantàstics , 1746, Windsor Castle La fugida d’Egipte , Venècia, Accademia, que obtingué un considerable èxit, sobretot a Anglaterra

Estudià farmàcia a Barcelona 1870-74 havent ingressat al cos d’arxivers 1890, fou bibliotecari de la facultat de medicina de València, de la biblioteca de la qual publicà el catàleg 1898 Collaborà assíduament 1881-85 a Revista de Castellón i en altres periòdics Fou autor del drama Les companyies 1887, de diversos poemes i de les narracions Cándido García 1900 i Historietas novelescas 1900 Publicà Apuntes para una gramática valenciana popular 1894 i Tratado de ortografía valenciana clásica 1910, en què, negant la identitat lingüística dels Països Catalans, proposava pintoresques…

Estudià farmàcia a Barcelona 1870-74 Ingressà al cos d’arxivers 1890 i fou bibliotecari de la facultat de medicina de València, de la biblioteca de la qual publicà el catàleg 1898 Collaborà assíduament 1881-85 a “Revista de Castellón” i en altres periòdics Publicà el drama Les companyies 1887, poemes diversos i un parell de novelles en llengua castellana De la seva obra gramatical destaquen els Apuntes para una gramática valenciana popular 1894 i el Tratado de ortografía valenciana clásica 1910, en el qual, negant la identitat lingüística dels Països Catalans, proposa pintoresques solucions…

Es donà a conèixer amb l’obra satírica Les marchands de la gloire 1926, escrita en collaboració amb PNivoix Seguiren Jazz 1926, Topace 1928, un gran èxit dramàtic i la trilogia Marius 1931, Fanny 1932 i César 1937, evocacions pintoresques i costumistes de la vella ciutat de Marsella En el camp cinematogràfic, desenvolupà una gran activitat amb la creació de films extrets de les pròpies obres i també de les d’altri Després de Le premier amour 1948, Fabien i Judas 1956, el millor de la seva producció són les peces narratives, en les quals evoca la seva infància La gloire de mon…

Quan, el 1521, Joan Bonllavi feu imprimir a València el Blanquerna , de Ramon Llull, ja feu la distinció entre “la llengua llemosina primera” de l’original i “esta llengua valenciana bastarda” a què l’acomodà, en un intent de modernització amb vista al nou públic lector D’alguna manera, prosperà la convicció que l’idioma antic era un “llemosí” comú, del qual derivaven el “català”, el “valencià” i el “mallorquí” de l’etapa de la Renaixença, amb les respectives inclinacions diferencialistes Alhora, això donà peu a pintoresques teories sobre l’origen del català, que hom considerava…

Un anònim ressenyador ja observà, en el moment de la seva publicació, els trets que distingiren la prosa de l’autor i en justificaren l’èxit bon humor, sentimentalisme poètic, perspicaç observació i estil fluent, ple de modismes i girs locals i ric en conceptes poètics i frases pintoresques El volum conté proses d’estil ben diferent paròdies de les orientals romàntiques i del drama lacrimogen “Lo darrer envit”, “L’esclava d’Alí-Babau”, “Nocturno”, “Últimes escenes d’un drama”, d’un humor caricaturesc en la línia de Pitarra historietes sentimentals “Divuit anys”, “Sempreviva”, “…

Segon marquès d’Estella, pertanyia a una família de militars que es distingí durant el segle XIX, principalment el seu pare, Fernando Primo de Rivera y Sobremonte, capità general de Castella la Nova i de Filipines, un dels caps militars de les forces del govern durant la tercera guerra Carlina, i el seu avi José Primo de Rivera, que participà en les guerres contra Napoleó i en la primera guerra Carlina, amb els cristins Ingressà a l’exèrcit el 1884 i prengué part en les guerres de Cuba i de les Filipines El 1902 es casà amb Casilda Sáenz de Heredia, de la qual enviduà el 1908 i de la qual…