Resultats de la cerca

És un sòlid incolor, que es fon a 50°C en estat líquid, és fortament associat per ponts d’hidrogen, raó per la qual és un líquid molt viscós, difícil de cristallitzar, i en estat sòlid té les propietats d’un vidre De les seves quatre ionitzacions successives possibles, les dues primeres superen en extensió les corresponents de l’àcid ortofosfòric Es tracta, doncs, d’un àcid més fort que aquest darrer

Es diferencia dels àcids ortofosfòric i pirofosfòric perquè produeix la coagulació de les dissolucions d’albúmina És emprat en odontologia i en química analítica

Cristallitza en prismes ortoròmbics que es fonen a 42,3°C escalfant-los a 250°C hom obté àcid pirofosfòric HPO 3

Se l’anomena també ATP-fosfohidrolasa Manifesten aquesta activitat fosfatàsica la miosina, l’actomiosina, els mitocondris, els microsomes i les membranes cellulars En alguns casos l’activitat ATPàsica resulta activada pel Ca +2 o pel Mg +2 , i en altres per ambdós ions, i és inhibida per la ubaïna Hidrolitza també el trifosfat d’inosina ITP i altres trifosfats de nucleòsids la seva especificitat de substrat depèn de la presència dels ions divalents esmentats i d’altres monovalents com el Na + i el K + És conegut també un altre enzim d’activitat similar a la de l’adenosinatrifosfatasa, l’ATP-…

Existeixen dos tipus de pirofosfats els àcids, en els quals existeix l’anió H₂P₂O₇ 2- , i els neutres, en els quals existeix l’anió P₂O₇ 4- Els pirofosfats de metalls alcalins, que hom obté per calcinació dels ortofosfats de fórmula M I ₂₂HPO₄ són solubles en l’aigua i es troben, en solució, molt menys hidrolitzats que els ortofosfats corresponents