Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Planícia
Possessió del municipi de Banyalbufar (Mallorca), al S de la vila, al vessant septentrional de la mola de Planícia (920 m alt.), sector de la serra de Tramuntana que separa el terme costaner de Banyalbufar de la vall de Superna (Puigpunyent).
es Rafal de Planícia
Caseria
Possessió, torre i caseria de Banyalbufar (Mallorca), al SW de la vila, al peu de la mola de Planícia, dominant la costa.
Banyalbufar
Banyalbufar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, situat al vessant nord-occidental de la serra de Tramuntana i obert a la mar per la costa escarpada que va del port del Canonge al racó de s’Algar.
El terme és molt accidentat, i l’elevació principal és la mola de Planícia 920 m alt Hi ha 332 ha de pinedes, 484 d’alzinars i 292 de garrigues amb pasturatges hivernencs Hi ha 63 ha de regadiu, que aprofita l’aigua de fonts El 1982 l’extensió de cultiu era de 319 ha, que representa un 17,8% Al secà es fan garrofers 53 ha cereals 27 ha, ametllers 21 ha, i oliveres 281 ha la vinya era antigament molt important, així com l’elaboració de vi malvasia, pàmpol rosat La propietat, força repartida, és explotada en el 70,5% per administració directa, en el 15,1% per arrendataris i en el…
son Fortesa
Possessió del municipi de Puigpunyent (Mallorca), al NW de la vila.
Al nord de la casa, al vessant meridional de la mola de Planícia, el 1679 fou fundada per fra Joan de la Concepció l' ermita de son o çon Fortesa
Club Tiro de Pichón
Esports de tir
Club de tir al vol de Barcelona.
Inaugurat al juny del 1906 i promogut, entre d’altres, per Leopoldo Gil, reunia l’alta socie-tat catalana que practicava el tir al colomí Situat a la part inferior del castell de Montjuïc, davant l’antic embarcador de l’Exposició Universal, era format per una planícia ellíptica amb un estand per als tiradors, tribuna, local social, sala de juntes i secretaria, i colomers amb gàbies automàtiques S’hi disputaren proves de rellevància, com el Campionat d’Europa 1956 o el Campionat del Món 1961 La concessió de les installacions caducà a l’abril del 1994 i l’Ajuntament de Barcelona no…
Amapá
Divisió administrativa
Estat del Brasil.
La capital és Macapá Situat a la regió del Nord, entre la Guaiana Francesa i l’estuari de l’Amazones, és accidentat al NW per la serra de Tumucumaque, prolongació oriental del massís de les Guaianes la resta és una gran planícia, amb una elevació central, la serra do Navío, en la qual el 1946 foren descoberts importants jaciments de manganès La costa, estesa entre el riu Oiapoque fronterer amb la Guaiana Francesa i el canal do Norte a l’estuari de l’Amazones, és molt pantanosa el Jari, afluent de l’Amazones, fronterer amb l’estat de Pará, és l’altra conca important que drena el…
Puigpunyent
Puigpunyent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a la serra de Tramuntana.
Dins els materials mesozoics, sovint triàsics, de la serralada, la vall de Puigpunyent és una finestra tectònica per on afloren sediments burdigalians amb predomini de margues que originen sòls molt fèrtils Aquesta vall, de direcció SW-NE, és la capçalera, juntament amb la riera d’Esporles, de sa Riera tanquen la vall i el terme la serra des Ram 833 m alt, la mola de Planícia 932 m i, a l’W, el puig de Galatzó 1 026 m L’àrea forestal ocupa unes 2 000 ha pi blanc, alzinar, màquies de garrofer i olivella i ermots L’any 1982 la superfície útil del terme era de 3 935 ha el 94,6% de…
Les serres del Boquerón, la Unde i el Mugrón
Perspectiva de la serra del Boquerón des del sud, amb un característic relleu tabular Ramon Dolç Les serres del Boquerón, la Unde i el Mugrón 111, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Separant València de la planícia manxega, al sud de l’entrada del Xúquer en terres valencianes, i sempre a la banda occidental de la carretera Requena-Almansa, es troba l’alineament de tres massissos coneguts com el Boquerón, la serra Palomera o Muela de La Unde i la serra d’El Mugrón La serra de la Palomera es prolonga lleugerament mitjançant l’alt de La Atalaya, entre Jarafuel i…
Superna
Antic poble
Antic poble del municipi de Puigpunyent (Mallorca), al límit amb el terme d’Esporles, al vessant meridional de la mola de Planícia.
marquesat de Campofranco
Història
Títol concedit el 1717 al regidor de la ciutat de Mallorca Antoni Pueyo i Dameto, senyor de Campofranco (Sicília) i de Planícia (Mallorca).
La senyoria havia estat vinculada el 1650 pel seu avantpassat Joan Sunyer de Joan Passà als Gual i als Rotten El seu net i tercer marquès fou l’escriptor Josep de Pueyo i Pueyo