Resultats de la cerca

L’exèrcit mongol, dirigit per Tamerlà, venç els turcs otomans de Baiacet I a la planúria de Tchibukova, al nord-est de la futura Ankara

L’estepa típica és la d’Ucraïna, formada per una praderia de gramínies xeròfiles, predominantment del gènere Stipa El seu clima és continental subàrid, amb un màxim de pluges estival i una època seca o més d’una, i el sòl és un txernozem, negrós i profund Stipa comata var comata de la planúria de Montana EUA Matt Lavin CC BY-SA 20 Uns tipus d’estepa o de formacions vegetals afins són les praderies nord-americanes, les pampes argentines, l’estepa desèrtica, l’estepa fruticosa, l’estepa salina, els estepars, les timonedes, etc

Situada al peus del Dajt, a 151 m d’altitud i al començament d’una planúria suaument descendent fins a la mar, és unida per ferrocarril amb Durrës, port a l’Adriàtica, i té aeroport internacional És un centre cultural universitat, institut d’investigacions agropecuàries, escoles de pedagogia, museus d’arqueologia i art, biblioteca nacional, teatres i econòmic controla el 20% de la indústria del país fàbriques de ciment, de maquinària, de vidre i porcellana, de paper, tèxtils i alimentàries Esmentada per primer cop al s XV i convertida en ciutat el 1614, no esdevingué un centre important fins…

La capital és Curitiba El territori comprèn una breu regió costanera a l’Atlàntic, amb la badia de Paranaguá al N i la més petita de Guaratuba al S La Serra do Mar separa aquesta zona de l’altiplà interior El Paraná, amb el seu afluent Itarare, assenyala els confins amb l’estat de São Paulo Cal diferenciar tres sectors a l’altiplà un sector oriental, immediat a la Serra do Mar, la plataforma de Curitiba, la part més habitada i més antigament colonitzada, amb aspecte de peneplà la plataforma dels Campos Gerais, al N de la vall del riu Itarare del Rio das Cinzas, ampla planúria on els rius s’…

Nus ferroviari Refineria de petroli, unida amb Gènova per oleoducte Fabricació de goma sintètica

Ciutat moderna el 1883 era encara un bosc amb ossos i cérvols, viu de l’agricultura bleda-rave, de la cria de cavalls i de la fabricació de màquines agrícoles