Resultats de la cerca

L’aparell bucal és mastegador i és molt reduït en l’adult les antenes són llargues, filiformes i multiarticulades a més dels dos ulls normals tenen tres ocels Els dos parells d’ales són membranoses i, plegats, són més llargs que l’abdomen aquest té 11 segments i acaba en dos cercs llargs, multiarticulats i anteniformes, que en els mascles serveixen de ganxos copuladors Les larves, aquàtiques, són semblants als adults De règim fitòfag, hom els troba entre les pedres, a les herbes o sota escorces, però sempre prop de l’aigua

Característiques de grup Perla o plecòpter adult de l’espècie Perla marginata Noteu la manera de plegar les ales, tapant completament l’abdomen, que caracteritza els adults dels plecòpters Hom els pot veure parats a la vegetació, de vegades bastant lluny de l’aigua Tony Tilford/lndex Els plecòpters són el grup d’insectes neòpters més antic que existeix a l’actualitat Diferentment de tota la resta de polimeòpters, són insectes de desenvolupament hemimetàbol, amb tres fases ben diferenciades ou, nimfa i imago o adult El nom de perla, denominació vulgar amb què se’ls…

Els animals recollectors són petits invertebrats, especialment ostràcodes i insectes plecòpters, que recullen aquest material orgànic amb els pèls de les potes estructures anatòmiques que recorden un raspall La presència de matèria particulada orgànica fina condiciona l’abundància d’aquests animals recollectors

Així, de l’ou surt una larva, bastant semblant a l’adult, però sense ales, la qual més tard dóna lloc a la imago o individu adult Són hemimetàbols els odonats, els plecòpters, els ortòpters, els zoràpters, els isòpters, els dermàpters, els embriòpters, els mallòfags, els anoplurs, els tisanòpters i els hemípters

Àrea de nidificació de la merla d’aigua Cinclus cinclus als Països Catalans Maber, original dels autors Característicament muntanyenca, la merla d’aigua és sedentària, encara que durant els mesos d’hivern baixa per fugir del gel en moviments que la duen, fins i tot, a la plana Àmpliament estesa al N del Llobregat, resta cantonada al S en unes poques serres de la Serralada Prelitoral i el Sistema Ibèric, i arriba fins al Túria en el sector de Titagües, límit meridional conegut de l’espècie a casa nostra És absent de les Illes Aquesta espècie camina sota l’aigua, capturant plecòpters…

Característiques de grup Cap d’un efipigèrid, un representant dels polineòpters, al qual s’aprecien les peces bucals mastegadores i la base de les antenes, a més dels ulls i les diferents esclerites que s’hi delimiten Enric Curto El conjunt dels polineòpters reuneix nou ordres d’insectes que, segons el criteri recent de Kristensen, Kevan i altres, prenen l’ordenació sistemàtica següent les perles plecòpters, els teixidors embiòpters, els zoràpters exòtics, les paneroles, pregadéus i afins dictiòpters, els tèrmits isòpters, els notòpters o grilloblatodeus exòtics, les…

Descripció El cap és format per sis segments soldats i coberts per la càpsula cefàlica, la part anterior i mitjana de la qual constitueix el clipi a més hi ha els ulls, dues antenes segmentades i un aparell bucal molt divers segons els ordres, però sempre amb un parell de mandíbules, dos parells de maxilles, un llavi superior o labre, un llavi inferior i dos parells de palps uns de labials, corresponents al llavi inferior, i uns de maxillars Hom pot distingir quatre tipus d’aparells bucals mastegador , propi sobretot d’ortòpters, odonats, dermàpters, apterigots, isòpters i coleòpters,…