Característiques de grup
Cap d’un efipigèrid, un representant dels polineòpters, al qual s’aprecien les peces bucals mastegadores i la base de les antenes, a més dels ulls i les diferents esclerites que s’hi delimiten.
Enric Curto.
El conjunt dels polineòpters reuneix nou ordres d’insectes que, segons el criteri recent de Kristensen, Kevan i altres, prenen l’ordenació sistemàtica següent: les perles (plecòpters), els teixidors (embiòpters), els zoràpters (exòtics), les paneroles, pregadéus i afins (dictiòpters), els tèrmits (isòpters), els notòpters o gril·loblatodeus (exòtics), les tisoretes (dermàpters), els cavalls de faves (fasmòpters) i els llagosts, grills i saltamartins (ortòpters).
De tots, els plecòpters s’allunyen dels altres pel fet d’ésser hemimetàbols (els adults són voladors i les nimfes són aquàtiques), per la qual cosa es fa difícil d’establir el seu entroncament exacte; tota la resta dels grups tenen desenvolupament heterometàbol de tipus paurometàbol, és a dir, que passen per un estadi de nimfa d’hàbitat semblant al de l’adult. No hi ha, tampoc, una gran uniformitat morfològica, ni ecològica ni etològica. Inclou des de formes de vida solitària fins a formes d’estructura social complexa (com els tèrmits), formes caminadores (paneroles, tisoretes, etc.), formes saltadores (llagosts i grills), etc. Tenen, en canvi, una gran uniformitat pel que fa a les peces bucals (sempre són mastegadores i ben desenvolupades), a la presència de camp joval a les ales i a la manera de plegar-les: les anteriors, que de vegades són endurides (tegmines) tapen les posteriors, plegades per sota en ventall.
Independentment de l’ordenació sistemàtica que hem referit més amunt, tractarem en aquesta pàgina en primer lloc els ordres exòtics, és a dir, els zoràpters i els notòpters. Alhora, i a causa del fet que els dictiòpters i els ortòpters presenten dos tipus morfològics ben diferenciats i fàcilment reconeixibles, seran tractats escindits en blatodeus i mantodeus els dictiòpters, i en ensífers i celífers els ortòpters.
Els zoràpters
Aspecte general extern d’un zoràpter (Zorotypus guineensis). Els zoràpters són de petites dimensions, i viuen a totes les regions zoogeogràfiques, excepte la paleàrtica.
Eduardo Saiz, del natural.
Els zoràpters són insectes diminuts, d’una longitud inferior a 3 mm i amb una envergadura d’ales (en les formes alades) de 7 mm com a màxim. Es distribueixen per l’Àsia meridional, l’Àfrica occidental, la part oriental d’Amèrica del Nord, Amèrica Central, l’àrea septentrional d’Amèrica del Sud i Oceania.
Tot i que encara no han estat descrites les formes alades d’algunes de les seves espècies, hom pot dir que en la gran majoria hi ha dues morfologies diferents. La més comuna és l’àptera, que és lleugerament pigmentada i no té ni ulls compostos ni ocel·les; l’altre tipus morfològic, més rar, és alat, de tons més foscos, i posseeix ulls i ocel·les. Hom desconeix, de moment, la causa d’aquest dimorfisme, però probablement no es tracta d’una diferència de castes, atès que cadascuna de les dues formes és constituïda per mascles i femelles sexualment funcionals. Totes dues tenen les antenes moniliformes, formades per nou artells. L’aparell bucal és mastegador, típic d’un ortopteroide. Les ales, de venació escassa, es poden escindir (com en els tèrmits) i els munyons de les ales persisteixen en els individus que les perden. Les potes, que s’articulen al tòrax, són caminadores i tenen els tarsos formats per dos artells. L’abdomen és format per onze segments, el darrer dels quals porta un parell de cercs constituïts per un únic artell. Les femelles no diferencien cap estructura de tipus oviscapte. Pel que fa al seu cicle vital, hom desconeix el nombre exacte d’intermudes i d’estadis nimfals que constitueixen el seu desenvolupament postembrionari, però se sap que hi ha dos tipus de nimfes, que es corresponen als dos tipus morfològics dels adults.
Els zoràpters viuen sota les escorces dels arbres, en la fusta podrida, a l’humus del sòl, etc. De vegades es troben a prop de les galeries dels tèrmits o en termiters abandonats, i, tot i que se’ls considera gregaris, no hi ha cap prova que permeti pensar en algun tipus d’organització social.
Els primers zoràpters (Zoraptera) foren descrits per Silvestri (1913) a partir d’exemplars recollits a l’W d’Àfrica, Ceilan i Java. Un altre especialista, Weidner, en distingí (1970) 22 espècies, procedents de totes les regions zoogeogràfiques excepte la paleàrtica. Les espècies conegudes actualment pertanyen totes al mateix gènere, Zorotypus, el qual constitueix l’única família, la dels zorotípids (Zorotypidae).
Els grups de polineòpters exòtics
Únicament dos dels nou ordres de polineòpters no es troben representats al nostre país: els zoràpters i els notòpters (també anomenats gril·loblatodeus). Tanmateix, per tal que el lector obtingui una visió completa del grup, en farem una descripció morfològica i biològica breu.
Els gril·loblatodeus o notòpters
Aspecte general extern d’un gril·loblatòpter o notópter (Grylloblatta campodeiformis). Són insectes de mida mitjana que, per alguns caràcters considerats primitius, hom els relaciona amb els dictiòpers blatodeus i els ortòpters ensífers, d’on ve el nom donat al grup. No viuen al nostre país.
Eduardo Saiz, del natural.
Els gril·loblatodeus són insectes mitjanets, de color groguenc i cutícula poc esclerotitzada, que mostren molts caràcters primitius i tenen un gran interès filogenètic, per tal com s’apropen, d’una banda als blatodeus i, de l’altra, als ortòpters ensífers. Són animals lucífugs, de metabolisme lent, que es nodreixen de restes i excrements d’insectes i de material vegetal tendre que troben a les esquerdes de les roques, sota les pedres o entre les molses, en altituds compreses entre els 450 i els 2000 m. Tenen una temperatura preferent d’1° C, però suporten temperatures superiors als 16° C i són actives entre els 11° C i els —2,5° C. Algunes espècies són cavernícoles.
El seu cap, pla i dirigit endavant, recorda el de les tisoretes (dermàpters); porta dos ulls laterals petits i cap ocel·le, les antenes, moderadament llargues i moniliformes, amb 28-40 artells, i l’aparell bucal, mastegador, típic dels ortopteroides. Són tots àpters, és a dir, mancats d’ales. Les potes recorden les de les paneroles (blàtids): corredores, totes gairebé iguals, amb les coxes grans i els tarsos formats per cinc artells, amb un parell d’ungles al final, sense pulvil·les ni aroli. L’abdomen és relativament llarg, format per onze segments, i acaba en dos llargs cercs de 8 o 9 artells oblongs. Les femelles tenen l’oviscapte llarg, format per tres parells de valves i lleugerament semblant al dels estadis nimfals dels ortòpters tetigònids. Les femelles ponen els ous quan tenen aproximadament un any, i els van deixant un per un al sòl o entre les molses. El període d’incubació dura també un any, i hi ha vuit intermudes nimfals posteriors, de manera que el cicle total de vida d’aquests petits insectes s’allarga durant cinc anys.
L’ordre dels gril·loblatodeus (Grylloblattodea), també anomenats notòpters (Notoptera), comprèn una sola família, la dels gril·loblàtids (Grilloblattidae). i tres gèneres: Grylloblatta, amb nou espècies que viuen a les muntanyes i coves d’Amèrica del Nord, Galloisiana, amb sis espècies exclusivament del Japó, i Grilloblattina, amb una sola espècie, G. djakonovi, de Sibèria. En conjunt, reuneix solament un total de 16 espècies. El descobriment del grup es deu a Walker, que trobà (1914) l’espècie Grylloblatta campodeiformis a les Muntanyes Rocalloses canadenques.