Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
nectoqueta
Anatomia animal
Helmintologia
Fase larval final de molts poliquets, a partir de la qual s’origina l’adult per aposició de segments a l’extrem terminal.
Són característics d’aquesta larva els plomalls de sedes laterals a cada segment
anemocor | anemocora
Botànica
Dit de les plantes que disseminen llurs gèrmens mitjançant el vent.
Les diàspores, generalment llavors o fruits, d’aquestes plantes, o bé són petites, com en les orquídies, o bé porten apèndixs ales, plomalls que retarden la caiguda i faciliten el transport pel vent
vellut
Indústria tèxtil
Teixit de pelfa amb el pèl tallat o arrissat, de seda, llana, cotó, etc.
Bàsicament és compost per un teixit de base fet amb un ordit i una trama, que subjecta uns plomalls o unes bagues formats amb els fils d’un altre ordit vellut per ordit o d’una altra trama vellut per trama o pana Hom fabrica el vellut per ordit en uns telers especials que, a més de passar la trama, introdueixen en la calada unes varetes de ferro anomenades ferros , que obliguen els fils de l’ordit de pèl a formar unes baguetes en la superfície del teixit Al cap de poques passades s’extreuen els ferros i resten les baguetes vellut arrissat Però usualment els ferros duen una…
ècmea fasciada
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia, de la família de les bromeliàcies, compacta, de fulles amples i coriàcies, verdes i blanques i amb bandes argentades.
Exhibeix plomalls terminals de flors blaves i roses, que apareixen a la primavera i duren tot l’estiu Donada la duresa de les fulles, és una espècie que generalment no sofreix cap plaga Es propaga per rebrots arrelats Hom l’anomena també planta urna
Titanospirillum velox
Biologia
Bacteri espiril aïllat als tapissos microbians del delta de l’Ebre, molt més gran que qualsevol altre del seu grup.
Aquest espiril, el nom del qual significa ‘espiril gegant i veloç’, fou descobert a la península dels Alfacs per investigadors de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Massachusetts Presenta dos plomalls de flagells, un a cada extrem, amb més de 60 flagels cadascun que permeten que es desplaci a gran velocitat
xacó
Indumentària
Militar
Lligadura militar rígida de forma troncocònica, amb visera.
Usat primer pels hússars hongaresos csákó , era de pèl i sense visera Introduït a la darreria del s XVIII en la infanteria de molts països, fou típic de la cavalleria lleugera de l’exèrcit espanyol d’ençà de la guerra del Francès Sofrí diverses modificacions visera, plomalls, barballeres, etc Actualment és usat per la guàrdia republicana de París en uniforme de gala
banya
Anatomia animal
En alguns animals, protuberància o apèndix, nasal o frontal, que té semblança amb una banya.
Per exemple, els tentacles dels cargols, les antenes de les papallones i d’altres insectes, els plomalls cefàlics del duc i d’altres estrigiformes, els apèndixs cefàlics del banyut i d’altres blènnids i les protuberàncies nasals que tenen els rinoceronts, en nombre d’una o dues, les quals són purament epidèrmiques, sense os i formades per fibres còrnies soldades amb ceratina, fibres que contenen papilles dèrmiques
plomaller | plomallera
Persona que fa plomalls o en ven.
ardeids
Bernat pescaire, pertany al grup dels ardeids
© C.I.C. Moià
Ornitologia
Família de l’ordre dels ciconiformes, integrada per ocells bastant grossos (gairebé tant com les cigonyes), camallargs, amb el coll també allargat i flexible.
Els quatre dits dels peus són lliures, o bé els tres anteriors són parcialment units per una membrana El bec és llarg, de forma cònica i totalment endurit Potes i bec canvien de color quan l’ocell adquireix el plomatge nupcial Tenen sovint plomalls al cap, al coll o al pit Són semiaquàtics i viuen prop de l’aigua Nien en arbres o arbusts els pollets són nidòfils Volen amb el coll replegat entre les espatlles Pertanyen a aquest grup els agrons, el bernat pescaire, l’esplugabous, els martinets i els bitons
canya

canyes
© Xevi Varela
Botànica
Planta perenne, de la família de les gramínies, de rizoma gruixut i sinuós, ramificat, d’on parteixen tiges robustes, fistuloses i ramificades, de 2 a 5 m d’alçada, amb fulles amplament linears i flors en gran panícula (plomall).
Originària d’Asia central, s’ha estès àmpliament per la regió mediterrània, on viu conreada i subspontània a les vores de rius, torrents, en marges, etc És emprada sovint per a defensar el sòl contra l’erosió Els plomalls que produeix al començament de la tardor són estèrils a les terres mediterrànies Per això la planta es multiplica dispersant-ne trossos de rizoma La tija, pelada, és emprada extensament en agricultura per a enasprar plantes enfiladisses, fer cobertes, etc, i, feta tires flexibles, en la confecció de cistells, la construcció d’encanyissats i de sostremorts, etc
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina