Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
androceu
© Fototeca.cat
Anatomia vegetal
Conjunt dels òrgans masculins d’una flor, els quals solen ésser interpretats com a microsporofil·les: els estams
, funcionals, i els estaminodis
, estèrils.
Situat entre el periant i el gineceu, pot ésser constituït per un sol verticil monocíclic o haplostèmon , més sovint per dos bicíclic o bé per un nombre indeterminat de verticils polistèmon Els estams poden alternar amb les peces del verticil immediat diplostèmon o ésser collocats davant per davant de cada una obdiplostèmon El nombre d’estams pot variar d’un a un nombre indefinit, gran flors monandres, diandres, triandres, poliandres, però és especialment freqüent que les monocotiledònies en tinguin tres per verticil i les dicotiledònies, cinc L’androceu pot ésser …
parietals
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales, integrat per plantes llenyoses o herbàcies, de fulles sovint simples, de flors actinomorfes o zigomorfes, hermafrodites, poliandres, diclamídies i generalment pentàmeres, i de fruits diversos.
Comprèn nombroses famílies, les més importants de les quals són les següents begoniàcies, bixàcies, caricàcies, cistàcies, droseràcies, elatinàcies, flacourtiàcies, frankeniàcies, passifloràcies, sarraceniàcies, tamaricàcies i violàcies
ranals
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales constituït per plantes generalment herbàcies, de fulles simples o dividides, de flors hermafrodites, actinomorfes o zigomorfes, sovint heteroclamídies, poliandres i de gineceu apocàrpic, i de fruits diversos.
Inclou les famílies següents anonàcies, aristoloquiàcies, berberidàcies, calicantàcies, canellàcies, cefalotàcies, ceratofillàcies, nepentàcies, nimfeàcies, raflesiàcies i ranunculàcies
magnolials
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales integrat per plantes llenyoses de fulles simples, coriàcies i generalment enteres, de flors freqüentment acícliques, amb el periant sovint tepaloide, poliandres i amb el gineceu apocàrpic, i de fruits varis.
És l’ordre amb trets més primitius dins les angiospermes Algunes de les famílies més importants són les lauràcies, les magnoliàcies, les menispermàcies, les miristicàcies i les monimiàcies
tiliàcies
Botànica
Família de columníferes constituïda per arbres o arbusts, de fulles simples, alternes i amb estípules; de flors hermafrodites, actinomorfes, pentàmeres, hipògines i poliandres, generalment agrupades en cimes, de pol·linització entomòfila, i de fruits en càpsula o en núcula.
Consta d’unes 400 espècies, la majoria naturals de les regions càlides Són importants els gèneres Corchorus el jute , i Tilia el tell o tiller
ranunculàcies
Botànica
Família de ranals constituïda per plantes generalment herbàcies i perennes, de fulles alternes, sense estípules, sovint dividides, de flors acolorides, hermafrodites, generalment actinomorfes, poliandres i de gineceu súper apocàrpic, i de fruits en fol·licle, en núcula o en baia.
Consta d’unes 1 500 espècies, pròpies quasi exclusivament de l’hemisferi nord Ranunculàcies més destacades Aconitum sp acònit Aconitum anthora herba tora , tora Aconitum lycoctonum escanyallops , matallops Aconitum napellus matallops , acònit, escanyallops, herba tora, tora Actaea spicata herba de Sant Cristòfol Adonis aestivalis ull de perdiu Adonis annua ull d’àngel Anemone alpina anemone alpina, viola blanca Anemone coronaria anemone coronària, castanyola Anemone hepatica herba fetgera , fetgera, viola de galàpet, viola de llop, viola de pastor Anemone japonica …