Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
polleguera
Tecnologia
Oficis manuals
Peça de ferro, pedra, o altra matèria dura, amb un ull o un clot pel qual passa i gira un piu o l’extrem d’un eix de rotació o d’un arbre d’una porta, d’una barrera, d’un motor, d’una turbina, etc.
bogi
Bogi
© Fototeca.cat
Transports
Cadascun dels dos carretons giratoris que suporten el buc d’un vehicle ferroviari, composts de bastiment, travessa balladora, suspensió, caixes de monyons, eixos i rodes i timoneria del fre.
El buc del vehicle descansa damunt la travessa balladora mitjançant un sistema de piu i polleguera, generalment format per un parell de plaques d’acer fos, la superior de les quals és unida al buc i la inferior a la travessa balladora Hom distingeix la suspensió secundària entre la travessa balladora i el bastiment del bogi, de la suspensió primària entre el bastiment i les caixes de monyons Els monyons dels eixos s’allotgen a les caixes de monyons o caixes de greix mitjançant coixinets de fricció o de rodolament Els bogis solen tenir dos eixos, però n'hi ha també de tres Als…
dineret
Tecnologia
Peça de forma circular que va dins de la polleguera i que suporta el fregadís de l’arbre vertical.
pollegueral
Tecnologia
Arbre d’una porta o d’una barrera, amb un piu a la part inferior, que gira dins la polleguera.
capçal
Tros de cuir que, posat dins la polleguera d’una porta, evita que grinyoli, que la fusta es gasti, etc.
Sant Salvador del Jou (Guardiola de Berguedà)
Art romànic
Situació Detall d’un dels murs que encara resten dempeus, amb l’aparell ben ordenat a base de carreus grossos ben disposats, trencats a cops de martell i sense polir R Viladés Aquesta església, trobada fa ben poc, s’erigeix damunt un turó des del qual hom pot admirar una bonica panoràmica davant mateix hi ha Malanyeu al fons de la Gorja hi ha el Far darrere, el Grau de Vallcebre a mà esquerra el Coll del Pal i el Puigllançada i a mà dreta, la Guàrdia Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 × 05,8 —y 72,2…
Sant Julià de Tartera (Das)
Art romànic
Situació Evocadora esglesiola que consta de dues naus desi guals amb els seus respectius absis ECSA - Rambol L’antiga església parroquial de Sant Julià és situada al llogaret de Tartera, a ponent de Das, a l’esquerra del torrent de la Valira Mapa 36-10 217 Situació 31TDG055916 És a 3 km d’Alp Per a anar-hi cal agafar la carretera local de Bellver a Alp i anar fins a la urbanització Prats de Cerdanya Al final de l’avinguda Sud, s’enllaça amb la carretera que, després d’1 km, deixa a Tartera RMAE Història Aquesta parròquia és esmentada amb la forma actual, Tartera, en l’acta de consagració de…
Castell de la Granada
Art romànic
Situació Vista des de l’interior del mur espitllerat d’aquest castell ECSA - J Bolòs Castell situat al poble de la Granada, al cim d’una petita elevació des d’on s’albira una panoràmica sobre les terres del voltant Mapa 35-16419 Situació 31TCF929818 De la carretera que va de Vilafranca del Penedès cap a Sant Sadurní d’Anoia, surt, a mà esquerra, el ramal que porta a la Granada El castell és a la part alta de la població, prop de l’església JBM Història La primera referència del lloc de la Granada, dins el terme del castell d’Olèrdola, és de l’any 950 Aquest indret devia pertànyer ja al bisbe…
fixa
Tecnologia
Frontissa amb dues pales que s’encaixen en els muntants de fulla i bastiment i es mantenen unides mitjançant un pern que s’allotja en l’element de sota que li fa de polleguera.
Sant Climent de Gréixer (Ger)
Art romànic
Situació Aspecte d’aquesta església del segle XII, d’interpretació complexa a causa de les refaccions que ha patit ECSA - A Roura Aquesta església presideix el petit poble de Gréixer, a ponent de Ger Mapa 36-10 217 Situació 31TDG034964 Just després d’haver passat Ger en direcció a la Seu d’Urgell, surt de la carretera N-260 una carretera local que va a Meranges, que cal deixar al cap de 3,2 km per prendre un trencall a mà dreta que mena a Gréixer RMAE Història Aquesta antiga parròquia, ara sufragània d’All, és documentada per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’…