Resultats de la cerca
Es mostren 780 resultats
portuguès
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica de l’agrupament occidental iberoromànic.
El portuguès, en les seves diverses modalitats, és parlat per uns 230 milions de persones 2008 És, doncs, després del castellà, la llengua romànica més estesa L’àrea lingüística portuguesa comprèn, a part el portuguès metropolità, i tenint en compte les variants dialectals, les antigues colònies africanes Angola, Moçambic, Guinea-Bissau i de l’Índia Goa, Daman, Diu el territori de Macau a la Xina els arxipèlags atlàntics de Madeira, Açores i Cap Verd l’illa de Timor, a Oceania el Brasil i Galícia Durant segles fou la llengua franca a Etiòpia, l’Índia i la Insulíndia…
portuguès | portuguesa
cinema portuguès
Cinematografia
Cinema produït a Portugal.
El 1896 nasqué el cinema a Portugal amb els documentals de Paz dos Reis El 1910 fou realitzat Os crimes de Diego Alves de Jo|o Tavares Fins al cinema sonor hom pot destacar solament les produccions de José Leit|o de Barros Nazaré, praia de pescadores , 1928, i A Severa , 1931 i de Manuel de Oliveira Douro, faina fluvial , 1930, i Benilde ou a virgem m|e , 1974 Cap als anys seixanta sorgeix una nova generació de joves realitzadors, dels quals cal destacar Manuel Guimar|es Vidas sem rumo , 1956, i Cântico final , 1975 Paulo Rocha Mudar de vida , 1966 Carlos Vilardebò As ilhas encantadas ,…
art portuguès
Art
Art desenvolupat a Portugal.
Resten vestigis neolítics, de l’edat del bronze i d’època ibèrica art ibèric Són nombroses les construccions romanes conservades restes de vies, ponts Chaves, aqüeductes Alcabideque, Coïmbra, termes S|o Pedro do Sul, temples el de Diana a Évora, i també escultures, sarcòfags i mosaics D’època preromànica es destaquen l’església visigòtica de S|o Frutuoso s VII a Braga, i la mossàrab de Larousa Són romàniques les catedrals de Coïmbra, l’exterior de la qual té més aspecte de castell que d’església, Braga i Évora La de Lisboa fou reformada al s XIV i la de Porto als s XVI i XVII Són gòtics els…
Partido Comunista Português
Història
Partit creat a Portugal, el 1921, a partir d’un grup d’anarcosindicalistes.
El 1923 celebrà el seu I Congrés Passà per una gran crisi amb el cop militar feixista del 1926 A la clandestinitat, el seu secretari general, Bento Gonçalves, reorganitzà el partit, i fins el 1974 encapçalà les lluites obreres i camperoles i sofrí grans pèrdues Gonçalves morí a la presó, i li succeí Álvaro Cunhal Després del moviment militar antifeixista del 25 d’abril de 1974, el PCP tornà a la legalitat i participà en els governs provisionals fins al cop del 25 de novembre de 1975 El VIII Congrés del PCP novembre del 1976 es concentrà en la defensa de la reforma agrària i les altres…
La UE rescata el primer banc portuguès
La Comissió Europea arriba a un acord amb el Govern portuguès per a rescatar el banc més gran del país, la Caixa Geral de Depósitos CGD El cost del rescat és de 4600 milions d’euros D’altra banda, l’Estat portuguès es compromet a aportar una injecció de capital de fins a 2700 milions d’euros a l’entitat A canvi del rescat l’entitat assegura que farà una reestructuració i que complirà un pla de viabilitat El Govern portuguès aconsegueix que aquesta injecció de diners no sigui considerada una ajuda pública i que no es compti en el dèficit públic Portugal…
A Porto, insurrecció liberal de l’exèrcit portuguès
Insurrecció liberal per part de l’exèrcit portuguès a Porto
El portuguès António Guterres, elegit president de la Internacional Socialista
El primer ministre portuguès, António Guterres, és elegit president de la Internacional Socialista en el XXI Congrés d’aquesta organització, que se celebra a París Guterres ocupa el càrrec en substitució del francès Pierre Mauroy, elegit el 1992 Entre els candidats a ocupar les 20 vicepresidències de la IS hi ha l’espanyol Joaquín Almunia, el britànic Tony Blair, l’alemany Gerhard Schröder i l’israelià Ehud Barak
Signatura del tractat comercial anglo-portuguès de Methuen, i adhesió de Portugal a l’aliança antiborbònica.
Signatura del tractat comercial anglo-portuguès de Methuen, i adhesió de Portugal a l’aliança antiborbònica
Bernardo Santareno
Teatre
Autor dramàtic portuguès.
El seu nom veritable és el d’António Martinho do Rosário Els seus personatges, de passions instintives i amb una violenta càrrega de simbologia sexual, expressen una simbiosi home-natura amb un sentit existencial característicament portuguès Són notables A Promessa 1957, António Marinheiro 1960, O Pecado de João Agonia 1961, Os Anjos e o Sangue 1961, Irmã Natividade 1961, Anunciação 1962 i Português, escritor, quarenta anos de idade 1974, que constituí el gran èxit teatral portuguès del període revolucionari Escriví també poesia Romances do Mar 1955 i Os Olhos da…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina