Resultats de la cerca
Es mostren 194 resultats
mestre major de correus
Història
Transports
Persona al capdavant de l’organització de correus d’un regne o territori i que controlava igualment els hostes locals i el servei de postes.
burro
Jocs
Joc de cartes en què hom dóna tres cartes a cada jugador i cada basa feta té com a premi la terça part de la suma de les postes.
en el cas que un dels jugadors no fa cap basa essent aquest a qui hom diu que ha estat fet burro que ha de pagar dels seus diners els guanyadors de les bases, restant les postes per al joc següent
correu
Història
Persona que té per ofici de portar avisos, cartes, etc, d’un lloc a un altre.
Originàriament hi havia el correu de peu dit popularment correu d’espardenya i, antigament, troter de bústia , el correu de cavall i el correu de mar el qui havia de travessar la mar, i hom distingia el correu ordinari del correu urgent , dit correu ciutat o espatxat Els correus podien ésser al servei d’un mercader o d’altra persona principal, del rei correu reial , d’un municipi correu de ciutat , etc, o al servei del públic, formant part d’una organització de correus en aquest cas, a cada població principal hi havia un i, fins al segle XV, uns quants hoste de correus dit, també, mestre de…
Aert van der Neer
Pintura
Pintor holandès.
Dedicat preferentment al paisatge, en els seus quadres, que es troben en diferents museus del món Amsterdam, París, Londres, Berlín, Brusselles, etc, copsà amb un to poètic els clars de lluna, les sortides i les postes de sol i els efectes de la llum
canet
Jocs
Joc d’atzar jugat amb qualsevol tipus de cartes.
El primer naip descobert correspon a la banca, i els altres admeten les postes dels jugadors, fetes abans de descobrir-los Guanya el banquer quan la carta girada és d’igual valor que la precedent, llevat del cas en què coincideix amb el naip de la banca
fugida de Varennes
Història
Nom donat a la temptativa d’evasió de Lluís XVI de França amb la família reial (a la nit del 20 al 21 de juny de 1791).
Preparada pel comte suec HAxel de Fersen, amic de Maria Antonieta, hauria lliurat els reis a l’exèrcit del marquès de Bouillé i, en acabat, a la protecció d’Àustria Reconegut per J-BDrouet, fill d’un mestre de postes, Lluís XVI fou tornat a París amb la seva família La fugida desacredità el rei davant els revolucionaris
ase mossegaire
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels blènnids, que ateny un pam escàs de llargada.
Els ases mossegaires són de tons rosats o verdosos, amb grans franges brunes de significat críptic Tenen un parell de tentacles entre el ulls Les aletes dorsal i anal són llargues i espinoses a la dorsal tenen un gran ocel de color fosc Les aletes pelvianes tenen una posició jugular Viuen en aigües profundes, sobre fons de roca o de fang Els mascles construeixen un niu i tenen cura de les postes Els ases mossegaires són freqüents a la Mediterrània i a l’Atlàntic
bavosa

Bavosa de cresta (Blennius cristatus)
Phil's 1stPix (cc-by-nc-sa)
Ictiologia
Gènere de peixos perciformes de la família dels blènnids, d’uns 10 a 25 cm de llargada, amb el cos recobert d’una secreció mucosa abundant.
Tenen les aletes dorsal i anal molt llargues, i les ventrals en posició jugular Algunes espècies tenen tentacles superciliars, anomenats banyes Els mascles fan parades nupcials i tenen cura de les postes Les bavoses habiten els fons rocallosos costaners Poden romandre a la zona de marea baixa, puix que llur respiració és branquial i cutània i la secreció del cos les preserva de la dessecació Són pròpies de l’Atlàntic, la Mediterrània i la mar Negra Hi ha força espècies que són freqüents a les costes i a les aigües interiors catalanes
faisà

Faisà de collaret
© Corel / Fototeca.cat
Ornitologia
Nom de diversos ocells de la família dels fasiànids, de l’ordre dels fasianiformes
, de dimensions grans (60-200 cm), amb el cos esvelt i els costats del cap generalment desproveïts de plomes i amb la pell d’un color vermell viu.
Presenten un marcat dimorfisme sexual, i els mascles acostumen a tenir el plomatge de colors molt vius El faisà vulgar Phasianus colchicus és originari de l’Àsia meridional, i fou introduït des de temps antic a Europa i a l’Amèrica del Nord Nia directament sobre el sòl, i les postes són de 10 a 14 ous Hom l’aprecia com a peça de caça És sedentari i comú a la Catalunya continental Hom el cria en domesticitat, especialment per la seva carn i també com a ocell d’ornament N'hi ha nombroses espècies, la major part de les quals presenten el plomatge bellament acolorit
vultúrids

Voltor torgos (Torgos tracheliotus), a Uganda
© Xevi Varela
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels falconiformes, que comprèn 10 gèneres i 14 espècies, de règim específicament necròfag.
Els vultúrids fan de 59 a 150 cm de llargada i de 145 a 287 cm d’envergadura, tenen les potes febles i relativament adaptades a la marxa, les urpes fortes però poc desenvolupades, el cap i el coll més o menys desproveïts de plomes llevat del trencalòs i coberts de plomissol, el bec fort i almenys tan llarg com el cap, i les ales llargues, amples, amb els extrems arrodonits i perfectament adaptades al vol planat Aufrany Neophron percnopterus © Lluís Prats Són necròfags, i les seves postes consten d’un únic ou Comprèn 14 espècies, repartides entre 10 gèneres, que habiten a les…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina