Resultats de la cerca

L’excés de cistina en l’orina predisposa a la formació de càlculs, responsables de la síndrome que presenten els pacients

Al marge d’aquest factor, cal buscar l’etiopatogènia d’aquesta síndrome en el motiu de la immigració —en general es dóna en treballadors materialment obligats al trasllat per causes econòmiques—, en un camp psicosomàtic que predisposa el subjecte, i en una prèvia frustració referida a les condicions psicosocials del seu país d’origen

L’hemocromatosi constitueix una malaltia metabòlica caracteritzada per un dipòsit progressiu de ferro i la posterior acumulació d’aquest mineral en diversos teixits de l’organisme, fonamentalment al fetge, el cor, el pàncrees i la glàndula hipòfisi, que inicialment es manifesta amb somnolència, pèrdua de pes, enfosquiment de la pell i pèrdua del desig sexual i que, més endavant, en absència de tractament, es complica amb diverses afeccions greus i irreversibles, com ara cirrosi hepàtica o insuficiència cardíaca L’hemocromatosi sol ésser provocada per una alteració genètica que es transmet de…

La malaltia periodòntica, periodontitis o piorrea, com era anomenada antigament, és un trastorn caracteritzat per un estovament progressiu dels teixits que voregen i fixen les peces dentàries a l’os maxillar, que, lliurat a la seva pròpia evolució, mena inexorablement a la caiguda de les dents Aquest trastorn se sol manifestar, en les fases inicials, amb una sensació de pessigolleig o de tenir un cos estranya l’interior de les genives, que característicament provoca que hom efectuï un moviment de succió amb els llavis, premi les dents o empri escuradents Quan es presenten aquestes…

L’ esplenomegàlia consisteix en l’augment de la grandària de la melsa Hi ha persones que tenen la melsa més gran del que és habitual, sense que hi hagi cap trastorn que ho justifiqui En la gran majoria dels casos, però, l’esplenomegàlia constitueix una manifestació de diversos trastorns que la poden originar, especialment alteracions hematològiques L’augment de la grandària de la melsa pot ésser degut a diversos trastorns no hematologies com ara cirrosi hepàtica, mononucleosi infecciosa o paludisme Entre les malalties de la sang que poden causar esplenomegàlia cal destacar les anèmies…

El càncer d’orella és poc habitual Es pot desenvolupar al pavelló, en el conducte auditiu extern o en l’orella mitjana, amb característiques diferents en cada cas Afecta més sovint homes i es presenta sobretot a partir de quaranta anys El càncer del pavelló auricular és el més freqüent Afecta més sovint persones d’edat i no sol ésser gaire agressiu Es desenvolupa, gairebé sempre, a partir de la pell que cobreix el pavelló Com que aquesta és una zona molt exposada al sol, i els raigs solars són un factor que predisposa al càncer de pell, les persones que treballen a la intempèrie…

Són anomenats tumors pleurals els creixements anòmals de determinades cèllules a la pleura, originàries d’aquesta estructura o procedents de tumors malignes d’altres òrgans, que en llur desenvolupament formen una massa tumoral capaç de comprimir les estructures pulmonars properes i que sol originar una pleuritis amb formació d’un vessament pleural En la majoria dels casos, els tumors pleurals es componen de cèllules canceroses procedents d’un càncer originat en un altre òrgan, especialment al pulmó o la mama, de manera que solen correspondre a una complicació més o menys tardana del càncer…

Hom pot fer tres grups amb aquests elements el primer, format pels macroelements , com ara el nitrogen, el potassi i el fòsfor el segon, format pels elements intermedis , inclou el calci, el magnesi i el sofre i el tercer, el grup dels oligoelements , al qual pertanyen el ferro, el bor, el zinc, els manganès, el coure, etc L’aportació dels elements pertanyents al primer grup als conreus és feta de manera sistemàtica, puix que hom sap que els vegetals els necessiten en quantitats grosses En les condicions normals de conreu, les deficiències d’elements que s’esdevenen més sovint són les de…