- Són anomenats tumors pleurals els creixements anòmals de determinades cèl·lules a la pleura, originàries d’aquesta estructura o procedents de tumors malignes d’altres òrgans, que en llur desenvolupament formen una massa tumoral capaç de comprimir les estructures pulmonars properes i que sol originar una pleuritis amb formació d’un vessament pleural.
- En la majoria dels casos, els tumors pleurals es componen de cèl·lules canceroses procedents d’un càncer originat en un altre òrgan, especialment al pulmó o la mama, de manera que solen correspondre a una complicació més o menys tardana del càncer primitiu i el pronòstic n’és desfavorable.
- El vessament pleural ocasionat per un tumor pleural pot constituir la primera manifestació d’un càncer originat en un altre òrgan, perquè sempre que no hi hagi una causa evident d’inflamació pleural cal efectuar els estudis pertinents per tal de determinar-ne l’origen i iniciar de seguida el tractament adequat.
- Els tumors pleurals originats directament a la pleura són poc freqüents i, en la majoria dels casos, són cancerosos, és a dir que es componen de cèl·lules que envaeixen ràpidament la pleura i els òrgans propers, de manera que el pronòstic que presenten també és desfavorable.
- Les persones que pateixen d’asbestosi han d’efectuar controls mèdics regularment perquè aquesta malaltia predisposa a patir d’un tumor pleural cancerós, que haurà d’ésser detectat i tractat en les fases inicials.
- Els vessaments pleurals causats pels tumors pleurals solen originar sensació de dificultat respiratòria, que es pot atenuar efectuant puncions periòdiques, per tal d’evacuar el líquid, i radioteràpia.
- Quan els vessaments pleurals es repeteixen molt sovint, cal de vegades introduir en l’espai pleural alguna substància que provoqui l’adhesió dels fulls pleurals entre si i impedeixi l’acumulació de líquid en la cavitat pleural.
- Els tumors pleurals que no causen un vessament pleural solen ésser benignes, es troben ben localitzats i no s’infiltren pels teixits veïns.
- Els tumors pleurals benignes no solen originar complicacions si són diagnosticats i extirpats en un estadi precoç de desenvolupament, de manera que llur pronòstic sol ésser favorable.