Resultats de la cerca
Es mostren 176 resultats
gaó
Judaisme
Títol honorífic, equivalent a ‘excel·lència’, que hom donà —durant l’anomenada època gaonítica (ss VI-XIII)— als mestres del període posttalmúdic i, sobretot, als caps de les acadèmies babilòniques.
Resten dels gaons nombrosos dictàmens judicials, escrits teològics i de gramàtica, pregàries i himnes
penitència
Cristianisme
Una de les parts del sagrament de la penitència consistent en la pena imposada al penitent com a satisfacció dels pecats comesos.
Reminiscència de la penitència pública, ha quedat reduïda normalment a la recitació d’algunes pregàries
lollard
Cristianisme
Membre d’una associació religiosa, potser derivada dels beguins, que sorgí a Anvers cap al 1300.
Bé que suspectes d’heretgia, foren tolerats Practicaven obres de misericòrdia i encoratjaven els fidels amb pregàries
Yĕhudà ben Yaqar
Judaisme
Rabí, cabalista, dayyan de Barcelona (1215) i mestre de Mošé ben Naḥman.
Probablement estudià les doctrines cabalistes a Provença És autor d’un comentari a les pregàries jueves i a l' haggadà de Pasqua
memento
Cristianisme
Part del cànon de la missa en què hom fa commemoració dels fidels vius i dels fidels morts.
Ambdues commemoracions, separades per la consagració, en el cànon romà tradicional, formen una sola pregària en les anàfores orientals i en les modernes pregàries eucarístiques del ritu romà
Dayr Baliza
Monestir
Antic monestir copte, prop d’Asyūt, a l’Egipte superior.
Famós pels papirs dels s VI-VII que hi foren trobats el 1907, els quals contenen algunes pregàries litúrgiques i part d’una anàfora eucarística, de tipus alexandrí, important per a la història de la litúrgia
Iṣḥaq ben Ṭodros
Esoterisme
Judaisme
Talmudista, cabalista i rabí de Barcelona, deixeble de Mošé ben Naḥman.
Intervingué en la polèmica doctrinal sobre els escrits de Maimònides i signà la seva excomunió l’any 1305 És autor d’un comentari místic a les pregàries i d’un de jurídic a les 'Azarot d’ibn Gabirol
òstracon
Arqueologia
Tros de terrissa (en un principi el terme significava ‘conquilla’) emprat a Grècia per a inscriure el nom de la persona destinada a l’ostracisme
.
A Roma n'han aparegut exemplars al turó anomenat Testaccio A Egipte on han estat trobats la majoria, els òstracons s’empraren com a rebuts d’imposts o consums També han estat conservats en aquest material d’escriptura altres documents, lletres, pregàries i alguns fragments literaris
adoració
Religió
Acte essencial de la religió amb el qual el creient reconeix la dependència total de la divinitat i la superioritat infinita d’aquesta damunt de tot.
És l’acte que sol inspirar habitualment la vida del creient i que a l’exterior sol ésser expressat per pregàries, himnes, etc, adients, juntament amb actituds corporals com la reverència profunda, l’acatament i la prostració Dins el cristianisme, l’adoració dita també culta de latria és reservada a Déu