Resultats de la cerca

A disset anys es traslladà a Madrid per estudiar cinematografia Debutà en la literatura amb La luz prodigiosa 1991, premi Ciudad de Barbastro, a la qual seguiren Esta noche moriré 1992, El niño de los coroneles 2001, premi Nadal, La mujer de las alas grises 2003, Invasor 2004, premi Dulce Chacón, El mundo se acaba todos los días 2005, premi Ateneo de Sevilla i Todo el amor y casi toda la muerte 2010, premi Primavera En Páginas ocultas de la historia 1995, escrit en collaboració amb Juan Bas, convertí en relats els guions televisius que tots dos havien redactat per a la sèrie…

Ha demostrat la seva versatilitat en muntatges com Las lágrimas amargas de Petra von Kant 1984, de Rainer Werner Fassbinder, Ay, Carmela , de Josep Sanchis Sinisterra, La zapatera prodigiosa 1994, de Federico García Lorca i Después de la lluvia 1996, versió castellana de l’obra de Sergi Belbel

Doctor en teologia, beneficiat de la catedral de Mallorca, predicador i mestre de llatí de l’escolania del Santuari del Lluc, publicà un Llibre de la invenció i miracles de la prodigiosa figura de Nostra Senyora de Lluc a Palma 1684, que fou reeditat als s XVIII i XIX en castellà L’obra és plena d’episodis miraculosos narrats amb minuciositat i gust pels aspectes truculents

D’una intelligència prodigiosa, és autor de nombrosos tractats filosòfics, fonamentats en el Vedanta , on sosté un monisme pur śuddh-advaita Oposat a la vida ascètica, predicà una devoció amorosa i joiosa envers Krixna, sota la forma d’amant de les pastores gopī de Mathura Les representacions cultuals d’aquest amor donaren lloc a abusos, i sota aquesta imatge els gurus de la secta reclamaven sovint el dret de cuixa

Debutà el 1965 al teatre Poliorama amb La zapatera prodigiosa dirigida per E Polls Interpretà obres de M Aurèlia Capmany Un lloc entre els morts , J M de Sagarra El cafè de la Marina o La Trinca Mort de gana show Treballà amb directors com Josep Montanyès, Joan German Schroeder o Ariel García Valdès El 1992 féu Timó d’Atenes i Lo desengany , i el 1997, El florido pensil Es popularitzà en programes televisius com Ahí te quiero ver o Una nit amb Vittorio Gassman , conduïts per Rosa M Sardà Es caracteritzà per la seva verbositat i un humor que s’esforçava a posar en relleu els absurds…

Amb les seves novelles inicià la reacció realista que substituí l’idealisme fantàstic del Romanticisme i enllaçà amb la tradició realista de la literatura castellana que, al segle XIX, havia pres la direcció costumista Produí novelles de visió àmplia i d’arquitectura ambiciosa que, en un estil simple i directe, cercaren de reflectir la realitat, dins una ideologia que, en l’ordre moral, s’ajustà a la més severa tradició conservadora La millor de les seves obres fou La gaviota 1849, que explica la vida d’una noia que esdevé famosa gràcies a la seva veu prodigiosa, però, en darrer…

Començà tocant el piano de molt jove, i després passà al contrabaix, instrument que molt aviat dominà de manera prodigiosa A disset anys tocà i gravà amb Bud Powell i s’installà de contrabaixista fix al club Montmartre Jazzhus de Copenhaguen Acompanyà Roland Kirk, Kenny Dorham, Ben Webster, Johnny Griffin i, sobretot, Dexter Gordon, de qui fou contrabaixista fins el 1976 Després entrà al trio d’Oscar Peterson, on romangué fins a la meitat dels anys vuitanta També tocà amb el guitarrista Joe Pass i amb Tete Montoliu —amb qui enregistrà Catalonian Fire 1974—, entre molts d’altres,…

Començà la seva carrera professional com a escenògraf el 1978 amb el muntatge de La zapatera prodigiosa de Federico García Lorca a càrrec del grup de teatre GAT, del qual és cofundador Entre d’altres, ha treballat amb creadors escènics de gran renom internacional que es caracteritzen per un radical segell visual en els seus muntatges, com ara La Fura dels Baus Quartett , de Luca Francesconi, Le Grand Macabre , de György Ligeti o Ascenso y caída de la ciudad de Mahagonny de Kurt Weil i Bertolt Brecht o Calixto Bieito Don Giovanni de W A Mozart, Macbeth , de William Shakespeare o…

Començà a tocar el piano a quatre anys, i el 1949 ingressà al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona, on finalitzà els estudis amb les medalles d’Or i de Plata El 1954 quedà finalista en el Concurs Internacional de Piano de Ginebra i inicià la carrera de concertista Posteriorment aprofundí els estudis musicals amb B Siki i R Hauser El 1960 es traslladà a Siena per assistir als cursos de G Agosti i A Cortot i dos anys més tard guanyà el Concurs Internacional de Piano de Viena, i rebé el Reife Prüfung de la Musik Akademie de Viena amb la màxima qualificació El 1966 obtingué la Medalla…

Adoptà el nom de Farinelli del seu primer mestre, Farinelo, de Nàpols Rebé la primera formació musical del seu pare, compositor, i després anà a Nàpols, on fou alumne de Farinelo, Caffarelli i de Nicola Porpora El 1720 feu la seva primera aparició pública, interpretant la serenata Angelica e Medoro amb música de Porpora i text de P Metastasio El 1723 debutà a Roma amb Adelaide , també de Porpora, interpretant les àries de més gran virtuosisme i extensió vocal Posseïdor d’una veu de soprano prodigiosa, amb una amplitud de més de tres octaves i un sentit musical i expressiu únic,…