Resultats de la cerca
Es mostren 2681 resultats
sofística
Filosofia
Literatura
Moviment cultural, relacionat amb la literatura i amb la filosofia, que es produí a la ciutat d’Atenes a l’època de la democràcia, entre mitjan segle V aC i mitjan segle següent.
En aquesta època, el règim polític atenès facilità una lluita pel poder que sovint es basava en l’habilitat dialèctica, almenys en el període de crisi subsegüent a la mort de Pèricles En aquestes condicions, correspon als sofistes la invenció de la venda de la cultura prometent en canvi resultats pràctics Hom pot fixar dues generacions dintre la sofística la primera d’elles, que comprèn homes nascuts entre el 480 i el 460 aC, aproximadament, és integrada per quatre grans figures Protàgores, Gòrgies, Críties —que fou oncle de Plató i tragediògraf important— i Pròdic, i marca el pas d’un…
Arturo Ambrosio
Cinematografia
Productor cinematogràfic, fundà el primer cinematògraf italià; produí 1 400 pel·lícules a partir del 1904.
Promotor de la incorporació al cinema d’Eleonora Duse, els seus films principals són Spergiuro 1901, Luigi XI re di Francia 1909 i Estrellita 1910
anafilaxi
Patologia humana
Estat d’hipersensibilitat de l’organisme, manifestat després de la introducció d’una determinada substància, que en ésser administrada per primera vegada no produí reacció o la produí molt lleugera.
Les substàncies capaces de provocar anafilaxi són de diverses menes el sèrum terapèutic, les toxines bacterianes, el líquid d’ascites, el líquid dels quists hidatídics, certs medicaments i aliments, etc La sensibilització pot ésser produïda per una injecció intratissular o intravenosa, o bé per la penetració a través de la mucosa digestiva o respiratòria El mecanisme desencadenant de l’estat anafilàctic és una reacció antigen-anticòs que té lloc en íntima connexió amb la membrana cellular i es caracteritza per l’alliberament d’histamina i d’altres substàncies actives, per l’…
Raskol
En l’Església russa, cisma que es produí amb motiu de la reforma litúrgica del patriarca Nikon (1652-67).
Hom el coneix també amb el nom de Staroobrjadčestvo ‘Vell ritualisme’ i els seus membres són anomenats raskol’niki ‘cismàtics’ o també starovercy ‘vells creients’ La dura repressió —els seus capdavanters Avvakum , Lazar’ Romanovskij i el diaca F'odor moriren a la foguera 1682— no eliminà l’oposició, la qual, mancada d’una base teològica i dogmàtica, s’anà disgregant en múltiples sectes, entre les quals destaquen els popovcy 'presbiterians' —amb una jerarquia i un sacerdoci— i els bezpopovcy ‘sense preveres’, subdividits al seu torn en nombrosos grups, que coincideixen en llur refús del…
pal·ladianisme
Art
Reviviscència de l’estil de Palladio que es produí durant els s. XVII i XVIII a Itàlia, França i Anglaterra.
El més important és el palladianisme anglès, iniciat al principi del s XVII per IJones, i continuat entre el 1710 i el 1750, entre d’altres, per TRipley, JPaine, WChambers, RBoyle i principalment CCampbell, el qual publicà el Vitruvius Britannicus 1715-17 i construí la casa Mereworth Kent, 1723, quasi una còpia de La Rotonda de Palladio
Dino de Laurentiis
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut el productor cinematogràfic nord-americà d’origen italià Agostino de Laurentiis.
Començà a treballar de molt jove en la indústria cinematogràfica Després de ser mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial, recomençà amb Carlo Ponti , amb el qual produí alguns dels més destacats films de la postguerra, entre els quals La Strada 1954, de Federico Fellini , guardonada l’any 1957 amb l’Oscar a la millor pellícula estrangera Produí, també, aquests anys, Riso amaro 1949, de Giuseppe De Santis, amb la protagonista del qual, Silvana Mangano , es casaria el mateix any, Ulisse 1954, de Mario Camerini, i War and Peace 1956, de King Vidor El 1964 creà els…
Transició
Política
Període de la història contemporània espanyola durant el qual es produí el pas de la dictadura franquista a un règim democràtic (monarquia constitucional).
De la dictadura a l’estat de dret Fou precedida per un augment de la repressió del règim franquista procés de Burgos, 1970 execucions del 1975, com a reacció a la pressió opositora i internacional i per l’assassinat en un atemptat d’ ETA de l’almirall Luis Carrero Blanco 1973, designat poc abans primer ministre pel dictador Dos dies després de la mort de Franco 20 de novembre de 1975, Joan Carles I designat el seu successor el 1969 esdevingué rei d’Espanya i cap d’estat, càrrec des del qual afavorí els pactes entre franquistes i antifranquistes sobre els quals es bastí el nou ordenament…
Joventut Comunista Ibèrica
Organització juvenil del POUM, que adoptà aquesta denominació el 1936 quan es produí la unificació de les joventuts socialistes i comunistes del PCE.
El primer secretari general fou Germinal Vidal, mort arran dels fets de juliol del 1936 fou substituït per Wilebaldo Solano S'oposà a l’entrada del POUM en el govern de la Generalitat, i després, davant l’Aliança Nacional de les Joventuts preconitzada per les JSUC, constituí amb les joventuts llibertàries un Front de la Joventut Revolucionària febrer del 1937 Afirmà de tenir 10 000 afiliats en tot Espanya Arran dels fets de maig del 1937 passà a la clandestinitat El seu òrgan de premsa central fou “Juventud Comunista” Barcelona, 1936-37, dirigida per Wilebaldo Solano altres òrgans foren “…
Segona Germania
Història
Revolta pagesa antisenyorial que es produí el 1693 al sud del Xúquer i més concretament als pobles de l’antiga governació de Xàtiva.
El malestar tenia l’origen en el peculiar repoblament d’aquesta zona que pertanyia bàsicament als ducs de Gandia i de Maqueda, marquesos d’Albaida, Dénia i Guadalest, comtes de Cocentaina i del Real després de l’expulsió dels moriscs 1609-15, que reafirmà encara més el règim senyorial imperant Un exemple representatiu fou el de Muro del Comtat, per les condicions lleonines que el senyor del lloc, Gaspar Roís de Corella, comte de Cocentaina, exigí als seus repobladors reconeixement de la propietat senyorial de les terres, residència obligatòria, submissió total a la jurisdicció nobiliària per…
Partit Democràtic Socialista Obrer
Partit polític
Partit fundat el 1882 per la fusió del col·lectiu català de El Obrero, òrgan de la Federació les Tres Classes de Vapor, i el Partido Socialista Obrero Español [PSOE], que a Barcelona tenia un nucli de seguidors (Toribio Reboyo i Francisco Mora).
Tot i que adoptà un programa fortament influït per l’aprovat pel PSOE a l’abril de 1880, no es produí una unificació real d’ambdós grups a Madrid no s’adoptà la nova denominació de Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol per diversos motius especialment per una concepció diferent de les relacions entre partit i sindicat, pel caràcter més moderat del grup madrileny i pel desig del grup català de tenir un funcionament autònom Foren membres de la comissió organitzadora Josep Pàmies i Ramon Lostau El 1887 es produí el trencament definitiu dels dos grups De la ruptura…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina