Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
promulgar
Dret
Publicar amb les formalitats degudes (una llei, un edicte), perquè siguin guardats i fets guardar.
promulgar
Fer que (una cosa) es divulgui, es faci coneguda de molts.
Muẓaffar al-Din
Història
Xa de Pèrsia (1896-1907), fill i successor de Nāṣir al-Dīn.
Per salvar la bancarrota signà diversos crèdits amb Rússia La forta influència russa i britànica provocà una reacció nacionalista que l’obligà a promulgar una constitució 1906 que instaurà el parlament a l’Iran 1906
Publi Api Clodi
Història del dret
Polític romà, d’ascendència patrícia.
Elegit tribú 59, féu promulgar una sèrie de lleis populars que portaren el seu nom organitzà bandes de partidaris i féu exiliar Ciceró La reacció contra Clodi se centrà en Miló, elegit tribú el 57, el qual aconseguí el retorn de Ciceró i organitzà també bandes armades que mataren Clodi
Alexandre I de Polònia
Història
Rei de Polònia (1501-06).
Del llinatge reial dels Jagiełło, era fill de Casimir IV Fou gran duc de Lituània 1492-1506, país que uní a Polònia en ésser-ne elegit rei L’any 1505 concedí a la noblesa un privilegi important Nihil novi segons el qual el rei no podia promulgar cap llei sense el consentiment de la dieta
Luxemburg 2010
Estat
La singularitat del sistema polític luxemburguès, que en ple segle XXI encara reserva la prerrogativa de sanció legislativa a la monarquia, representada pel Gran Duc de Luxemburg, sembla que arriba a la seva fi La negativa del Gran Duc a sancionar i promulgar la llei de despenalització de l’eutanàsia, que es va votar al Parlament, va fer que, el 2 de desembre, el primer ministre Jean-Claude Juncker anunciés la propera reforma de la constitució per posar fi al penúltim vestigi medieval de la política europea
Vaticà 2018
Estat
El 29 de gener es va promulgar la constitució apostòlica, Veritatis gaudium , que actualitza les universitats pontifícies, mentre que el 9 d’abril es va publicar una exhortació apostòlica, Gaudete et exsultate , que aborda la crida universal a la santedat El 28 de juny es van ordenar 14 nous cardenals, entre els quals, Louis Raphaël I Sako, patriarca de Babilònia dels Caldeus, que va rebre el títol de cardenal bisbe i va mantenir el mateix títol patriarcal, i entre el 3 i el 28 d’octubre es va celebrar la XV Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes, que va tenir com a…
comtat de París
Història
Territori dins el ducat de França, que des del duc Robert el Fort (mort el 866) pertangué als robertins per raó del matrimoni d’aquest amb Adelaida, vídua del comte Conrad, fins al duc Hug el Gran (mort el 956), el fill del qual, el rei Hug I Capet, l’incorporà a la corona amb el ducat de França.
Fou restablert per Lluís Felip I, que el donà al seu net —fill del seu hereu el duc d’Orleans— Felip d’Orleans, esdevingut cap de la dinastia orleanista el 1842 i de la casa reial de França el 1883 Felip VII de França Hagué de sortir de França i establir-se a Anglaterra en promulgar-se la llei d’exili de l’any 1886 El comtat fou portat de nou pel seu net —fill del duc de Guisa Joan III de França — Enric d’Orleans, esdevingut a la mort del seu pare 1940 cap de la casa reial de França Enric VI de França i que, el 1950, en ésser derogada la llei d’exili, s’establí a França
constitució
Història del dret
Disposició legislativa dels emperadors romans. Les constitucions incloïen els edictes, disposicions de contingut general, els decrets, els rescriptes, sobre qüestions i consultes particulars, i els mandats, instruccions als funcionaris.
Eren també sentències judicials i dictàmens imperials La llei romana autoritzava l’emperador de publicar els edictes, però fins a Septimi Sever usaren poc aquesta atribució Les altres constitucions havien d’ésser aprovades pel senat Els emperadors anaren prescindint d’aquesta aprovació, i les constitucions esdevingueren lleis Les reformes de Dioclecià atorgaren plens poders als emperadors per a promulgar lleis generals sense cap altre requisit A Catalunya, fins ben entrat el segle XIII, persistí el concepte romà de constitució recollit en l’usatge Unaquaequegens, d…
Ramon d’Escales
Sepulcre de Ramon d’Escales , d’Antoni Canet
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Abat de Vilabertran, bisbe d’Elna 1377-80, de Lleida 1380-86 —conservà, però, l’administració de la seu d’Elna— i de Barcelona 1386-98 Doctor en decrets i conseller de Pere III de Catalunya-Aragó Féu promulgar 1385 els estatuts sinodals de la seu d’Elna, assistí als concilis tarraconenses del 1391 al 1395, contribuí a l’armament d’una galera per a combatre els pirates musulmans, promogué a la catedral de Barcelona les obres de clausura del cor, del campanar damunt la porta de Sant Ivó i de la capella dels Sants Innocents —on fou després enterrat en un magnífic sepulcre de marbre…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina