Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
motu proprio
Diplomàtica i altres branques
Document emanat directament del sobirà, sense intervenció de ministres o a requeriment d’una persona interessada.
Porten també aquest nom certs documents papals
document pontifici
Dret
Dret canònic
Escrit oficial emanat del papa.
Hom distingueix, entre els documents pontificis, la constitució, el motu proprio, la carta apostòlica generalment encíclica, el decret i el rescripte
institució
Cristianisme
Nom que en la disciplina vigent de l’Església catòlica rep l’acte de col·lació del lectoral i de l’acoliat.
Des del 1972, per motu proprio de Pau VI, no són tinguts en ordes menors, sinó per ministeris i que com a tals poden ésser confiats als laics, sense que per això entrin a formar part de la clerecia de l’Església ni el seu exercici porti implícit l’ésser una etapa vers la recepció del sagrament de l’orde
Ercole Consalvi

Ercole Consalvi
© Fototeca.cat
Història
Cristianisme
Cardenal i estadista italià.
Entrà a la cúria romana el 1783 Com a secretari del conclave de Venècia 1799 afavorí l’elecció de Pius VII, que el nomenà cardenal i secretari d’estat 1800 Enemistat amb Napoleó, l’any 1806 dimití i fou confinat a París 1809 i a Reims 1810-13 Representà la Santa Seu al Congrés de Viena 1814-15 i tornà al seu càrrec fins el 1823 És autor de l’edicte Motu Proprio
versicle
Música
Composició breu per a orgue, escrita o improvisada generalment en forma de fuga, que s’executava els dies festius en substitució d’una secció (normalment els versicles, les estrofes o les invocacions senars) de la salmòdia, del benedictus i del magníficat, de l’himne, de la salve o, encara, dels cants de l’ordinari de la missa (especialment el kírie i el glòria), en alternança amb el cor, que cantava els altres versicles en gregorià o, més rarament, en polifonia.
No tots els versicles presenten la mateixa forma els de la salmòdia depenen totalment de la melodia gregoriana i són escrits en dues parts amb la cadència pròpia de cadascuna els dels himnes o els dels cants de la missa són variacions sobre els temes respectius Tingueren un ús força estès entre els segles XVI i XVIII, però fou abolit pel motu proprio sobre la música sagrada de Pius X 1903 Diversos autors compongueren colleccions d’entre quatre i vuit versicles per a cadascun dels vuit tons gregorians, entre les quals destaquen les de G Cavazzoni, A de Cabezón, S Scheidt, G Frescobaldi, J…
missa
Música
Composició musical escrita damunt els texts de l’ordinari de la missa (Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus-Benedictus i Agnus Dei).
Sempre ha estat el tema predilecte dels autors de música religiosa i són molt pocs els compositors que no n'han escrita alguna Habitualment eren interpretades durant el culte, fins que el Motu proprio de Pius X 1903 n'exclogué les obres considerades inadequades i en limità el repertori Entre les més conegudes figuren les de Dufay, Ockeghem, Josquin des Prés, la Missa Papae Marcelli , de Palestrina, les de Byrd a Anglaterra, les de TLde Victoria a Castella i, al s XVIII, les de JSBach especialment la Missa en si menor a Alemanya i les de WAMozart, JFHaydn i FSchubert a Àustria…
Nova Evangelització
Iniciativa impulsada pel papa Benet XVI per reevangelitzar Occident davant la secularització cada vegada més acusada de les societats tradicionalment catòliques.
El 12 d’octubre de 2010 la Santa Seu publicà una carta apostòlica en forma de motu proprio titulada Ubicumque et Samper en què Benet XVI instituïa un nou dicasteri de la cúria romana, el Consell Pontifici per a la Promoció de la Nova Evangelització, presidit per l’arquebisbe italià Rino Fisichella L’objectiu d’aquest organisme és reflexionar sobre com evangelitzar societats de tradició catòlica que han entrat en un procés de secularització També té com a objectiu estudiar i afavorir la utilització de les formes modernes de comunicació com a instruments per a la nova…
Bruno Migliorini
Lingüística i sociolingüística
Romanista italià.
Fou professor de filologia romànica a la Universitat de Friburg Suïssa, 1933 i d’història de la llengua italiana a la de Florència del 1938 a la jubilació, president de l’Accademia della Crusca 1949-64, redactor en cap de l' Enciclopedia italiana i supervisor del lèxic del Dizionario enciclopedico italiano i el Lessico universale italiano Entre els seus nombrosos estudis sobresurten Dal nome proprio al nome comune 1927, Lingua contemporanea 1938, Saggi sulla lingua del Novecento 1941, Pronunzia fiorentina o pronunzia romana 1945, Linguistica 1946, Che cos’è un vocabolario 1946,…
Francesc Brunet i Recasens
Música
Compositor català.
Rebé del seu pare les primeres lliçons de música L’any 1874 entrà al seminari conciliar com a pensionista, on realitzà el batxillerat, i uns quants anys més tard hi fou professor de música Des del 1880 estudià harmonia i composició amb Anselm Barba, i piano amb Francesc Vidiella també fou alumne de Josep Ribera Guanyà diferents premis, com el de Lleida 1885, el de l’Acadèmia Bibliogràfico-Mariana 1886, també de Lleida, i el de l’Ateneu del Casino Obrer de València Es distingí en la composició de música religiosa, cercant un estil que en certa mesura s’anticipava a la normativa del motu …
Pau Xuclà
Música
Mestre orguener català.
Aprengué l’orgueneria al taller del seu pare, Marià -de gran tradició-, i posteriorment fou deixeble de l’innovador Aquilino Amezua Home enginyós, creatiu, pràctic i bon comerciant, aplicà a l’orgue les noves possibilitats que oferia el corrent elèctric església de Betlem de Barcelona, 1911, combinades amb les de la mecànica pneumàtica Inventà l' orgue reclam , instrument de petites dimensions però amb pretensions d’orgue gran, i l’aparell anomenat xuclanola , un automatisme a base de paper perforat com la pianola Cofundador de l’Orfeó Gracienc i amic del mestre Lluís Millet, també fou…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina