Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
propulsant
Astronàutica
Matèria destinada a ésser ejectada en forma de doll per aconseguir una força de reacció.
En el cas d’un coet, aquesta matèria ha d’ésser continguda a bord del giny El propulsant pot ésser inert o reactiu En el primer cas, requereix una font d’energia per a accelerar-lo i llançar-lo a la velocitat més gran possible coet nuclear, iònic, colloidal, etc En el cas d’ésser reactiu, l’energia és obtinguda de la seva descomposició o reacció, normalment química, i en aquest cas el doll és constituït pels productes de reacció o combustió del propulsant Els propulsants reactius químics són anomenats propergols També són possibles les solucions mixtes, encara en…
clorur de metil
Química
Gas fàcilment liquidable que és obtingut per acció del clorur d’hidrogen sobre el metanol.
És emprat com a agent de metilació, com a solvent, com a propulsant per a aerosols d’alta pressió i com a pesticida, en la polimerització del cautxú sintètic com a líquid refrigerant i en medicina com a anestèsic
Mikhail Kladevič Tikhonravov
Astronomia
Tècnic rus de coets espacials.
Estudià en l’acadèmia de la força aèria Žukovskij i posteriorment desenvolupà l’estudi dels motors d’aviació El 1931, juntament amb Korol’ov, Cander i Pobedonosčev fundà el GIRD grup d’estudis de propulsió coet que s’orientà vers l’estudi i desenvolupament de coets amb propulsant líquid Sota la direcció de Korol’ov participà en els primers projectes de satèllits artificials i sondes lunars i planetàries soviètiques Exercí la docència a l’institut Bauman
H
Astronàutica
Sèrie de coets llançadors que pertanyen a la JAXA.
El primer coet de la sèrie fou l’H-1, una versió japonesa d’un coet Delta Bàsicament era un coet per etapes amb un propulsor principal de querosè i oxigen líquid auxiliat per un nombre variable de coets de propulsant sòlid El coet permetia posar una tona de càrrega útil en òrbita geoestacionària L’H-II és un coet de dues etapes propulsat per una barreja d’hidrogen i oxigen líquids amb un parell de propulsors auxiliars fou provat per primera vegada al febrer del 2004 La capacitat de càrrega arriba a quatre tones en òrbita geoestacionària i a deu tones en òrbites baixes Una versió…
Ariane

L’Ariane 5 a Kourou (2011)
Nasa
Astronàutica
Coet espacial llança-satèl·lits, desenvolupat d’ençà del 1973 dins del marc de la Agència Espacial Europea, i sota la direcció tècnica del Centre National d’Études Spatiales francès.
La base de llançament és a Kourou Guaiana Francesa Des del 1980 la comercialització és dirigida per la societat Arianespace El projecte, que partia d’una iniciativa francesa, portada a terme gràcies a la collaboració de deu estats europeus,substituí el de les llançadores Europa , tenia des del principi l’objectiu de disposar d’un coet europeu que permetés situar en òrbita satèllits d’ús comercial o científic, especialment destinats a les telecomunicacions, a baix cost i en competència amb la llançadora espacial nord-americana El primer model construït, l' Ariane 1 , dotat amb tres etapes de…
coet

Saturn-V de tres fases amb mòdul d’allunatge (LEM)
© Fototeca.cat
Astronàutica
Grup autònom propulsat per l’ejecció de massa en una direcció determinada.
L’origen del coet és probablement oriental la primera notícia que hom té del seu ús és de l’any 1232, a la Xina Fou introduït a Europa pels àrabs Durant els segles XV i XVI fou emprat com a arma incendiària Posteriorment, amb l’extensió de l’artilleria, el coet bèllic desaparegué fins al segle XIX, que fou emprat de nou durant les guerres napoleòniques Els coets del coronel anglès William Congreve foren també usats a Espanya en el setge de Cadis 1810, en la primera guerra Carlina 1833-40 i durant la guerra del Marroc 1860 A la fi del segle XIX i el començament del segle XX,…
propulsió
Transports
Acció de traslladar, de fer avançar, especialment una embarcació, un torpede, etc, per l’aigua, una aeronau per l’aire, una astronau per l’espai extraatmosfèric, en aplicar-los una força bé mitjançant agents exteriors (el vent, els animals, el remolc, la sirga, etc, o la radiació solar), bé —en l’autopropulsió— mitjançant forces generades a l’interior del mateix vehicle, embarcació, aeronau, etc, per màquines de vapor, motors de combustió interna, motors elèctrics, coets, etc.
La propulsió és basada en la tercera llei de Newton, que estableix que a cada acció existent correspon una reacció equivalent i oposada La propulsió és referida especialment al desplaçament d’un cos al si d’un fluid, sense lliscament ni rodament del cos o d’alguna de les seves parts, amb cap superfície sòlida, i de manera particular als casos d’autopropulsió, i se centra, per tant, en el desplaçament a l’aigua, a l’atmosfera i a l’espai còsmic Segons llur relació amb el fluid al si del qual és efectuada la propulsió, els sistemes de propulsió poden ésser classificats en sistemes de propulsió…