Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
prostració
Patologia humana
Abatiment extremat, anorreament complet de les forces musculars, que hom observa en les formes greus de les malalties agudes i que va acompanyada sovint d’estupor.
distímia
Psicologia
Alteració brusca de l’estat d’ànim, en sentit d’exaltació, depressió, etc.
Sol produir tristesa, abatiment i prostració
adorar
Cristianisme
Prestar culte (a Déu, a una divinitat, a una cosa divinitzada).
Interiorment, reconeixent, amb la intelligència i amb l’afectivitat, la seva absoluta supremacia sobre un mateix i sobre totes les coses exteriorment, amb les paraules i amb els gests apropiats, com la prostració, la lloança individual i collectiva litúrgia, etc
rickettsiosi
Patologia humana
Grup de malalties infeccioses produïdes per gèrmens del gènere Rickettsia i transmeses habitualment per artròpodes (com puces, polls o paparres), des d’animals (com rates, vaques, etc) o des d’individus infectats, fins a individus sans.
Tret d’algunes excepcions, el quadre clínic d’aquestes malalties consisteix en febre, neuromiàlgies, diversos graus de prostració i aparició posterior d’un exantema Entre les rickettsiosis cal esmentar el tifus exantemàtic, la febre Q, la febre botonosa i la febre de les muntanyes Rocalloses
adoració
Religió
Acte essencial de la religió amb el qual el creient reconeix la dependència total de la divinitat i la superioritat infinita d’aquesta damunt de tot.
És l’acte que sol inspirar habitualment la vida del creient i que a l’exterior sol ésser expressat per pregàries, himnes, etc, adients, juntament amb actituds corporals com la reverència profunda, l’acatament i la prostració Dins el cristianisme, l’adoració dita també culta de latria és reservada a Déu
aclaparar
Fer perdre les forces, fer caure en un estat de prostració física, prostrar.
tifus epidèmic
Patologia humana
Malaltia infecciosa aguda de declaració obligatòria internacional i de caràcter epidèmic en les èpoques de fam i misèria, causada per Rickettsia prowazekii i transmesa a l’home per la femta dels polls del cos.
Després d’un període d’incubació de 14 dies apareix febre, cefalàlgia i esgarrifances, malestar i prostració Al cinquè dia apareix una erupció cutània generalitzada de tipus macular rosat, amb deliris, espasticitat, estupor progressiu i coma Les principals complicacions són respiratòries broncopneumònies, circulatòries miocarditis, arteritis, etc i nervioses La diagnosi és feta per la clínica i per l’aïllament de Rickettsia a la sang i les proves serològiques reacció de Weil-Félix El pronòstic varia segons l’edat és més benigne en els infants El tractament amb antibiòtics d’ample espectre és…
grip porcina
Medicina
Varietat de grip vírica molt contagiosa.
És provocada per qualsevol virus de la família dels Orthomyxoviridae i del gènere Influenzavirus A , que es transmet habitualment entre porcs, als quals provoca catarro de les vies respiratòries, broncopneumònia, depressió, anorèxia, debilitat muscular i prostració i que en alguns casos pot infectar els humans i, més rarament, les aus La grip porcina és una zoonosi i es pot transmetre dels animals a l’home i viceversa La forma de transmissió de la grip del porc a l’humà és per contacte directe amb animals malalts que siguin portadors d’alguna de les varietats de soca viral capaç…
El que cal saber de la grip
Patologia humana
La grip és una malaltia infectivocontagiosa d’origen víric, molt freqüent, que sol presentar-se en brots epidèmics durant els mesos freds de l’any, i que sol seguir un curs benigne caracteritzat per febre, sensació de prostració i dolor muscular, cefalea, catarro i tos, símptomes que remeten espontàniament entre 3 i 10 dies Tot i que la malaltia sol seguir una evolució favorable, en persones grans, malalts pulmonars crònics i persones immunodeprimides pot ocasionar complicacions greus, com ara insuficiència respiratòria Per això, per tal de prevenir els processos gripals seriosos…
setge de Salses
Història
Operació bèl·lica empresa el 1639, arran de la caiguda de Salses (Rosselló) en poder de França.
El govern de Felip IV atribuí aquesta derrota a desídia i mala voluntat dels catalans i els exigí tota mena de sacrificis per a reconquerir la plaça, fet que enverinà les relacions, ja prou tenses, entre la cort madrilenya i les institucions del Principat El rei eximí els funcionaris castellans de respectar les constitucions catalanes que havien jurat, si això afavoria el proveïment de l’exèrcit Els mals tractes soferts pels catalans provocaren abundoses desercions d’oficials i soldats tant catalans com castellans, i la prostració econòmica del país, agreujada per les requises de queviures,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina