Resultats de la cerca

La demarcació, dins el camp dels fenòmens patològics, d’una psicosomàtica específica no deixa d’ésser tanmateix prou artificial no sols perquè tota malaltia inclou etiològicament elements psicològics, sinó també per la dificultat de determinar quines són les malalties genuïnament psicosomàtiques D’altra banda, bé que el nom és recent, la psicosomàtica respon a una pràctica tan antiga com la de la mateixa medicina Trets comuns dels que hom pot caracteritzar com a desordres psicosomàtics sovint denominats avui psicofisiològics són, entre altres, els següents…

Hom en troba en diverses síndromes neuròtiques i, particularment, en les anomenades malalties psicosomàtiques medicina psicosomàtica

Es presenta en els individus amb una labilitat especial del seu sistema neurovegetatiu És un dels mecanismes de la patogènia psicosomàtica

Hom el considera un dels precursors de la medicina psicosomàtica Publicà Über Aphasie 1927, Der Aufbau des Organismes 1934, Aftereffetcs of Brain Injuries in War 1942 i Language and Language Disturbances 1948

La por obsessiva de l’escola en la infància, acompanyada sovint de patologia psicosomàtica —nàusees, mareig, dolor abdominal, etc—, és una psicopatologia de tipus agorafòbic Més que por de l’escola és por d’abandonar la llar, per això les causes del trastorn cal cercar-les més en la relació familiar que no pas en el mateix infant El tractament amb psicoteràpia en l’àmbit familiar proporciona bons resultats

Fundador de l’Institut d’Estudis Psicosomàtics Dedicà part de la seva activitat al conreu de l’assaig, de temàtica actual i d’una gran qualitat literària Entre les seves obres cal esmentar Patología psicosomática 1954, Mito e realidade da terra nai 1957, Entre el silencio y la palabra 1960, Niño, familia y sociedad 1960, El hombre como encuentro 1968, Rebelión y futuro 1971, Biología y psicoanálisis 1972, Fronteras vivas del psicoanálisis 1975 i altres

Fou el descobridor d’una espectacular tècnica guaridora el mesmerisme basada en la suggestió, que ell atribuïa a l’anomenat magnetisme animal Aconseguí èxits brillants, tant a Viena com a París, i assolí un gran renom internacional, però finalment, acusat d’impostura per les acadèmies científiques, hagué d’abandonar la professió Bé que hom no considera seriosa la seva teoria del magnetisme animal, cal reconèixer que, emprant una terapèutica dirigida sobretot al sistema nerviós, Mesmer posà de manifest les possibilitats de guarició psíquica i obrí el camp de la medicina psicosomàtica…

Després dels estudis de medicina, anà a Berlín, on estudià al nou Institut de Psicoanàlisi 1919 Emigrat als EUA 1930, ensenyà a la Universitat de Chicago 1930, i fundà l’Institut de Psicoanàlisi de Chicago 1932, el qual dirigí fins el 1956, i presidí l’Associació Americana de Psicoanàlisi 1938-39 Se centrà en la criminologia, la medicina psicosomàtica i la psicoteràpia analítica breu, camps en els quals donà més importància als conflictes recents de l’individu que no pas als de la infantesa És autor de Fundamentals of Psychoanalysis 1948, Psychosomatic Medicine 1950 i The Scope…