Resultats de la cerca

Maians escriu Idea del nuevo método que se puede practicar en la Enseñanza de las Universidades de España

Uns prometedors inicis en el terreny del cinema policíac — Embajadores en el infierno 1956, Amanecer en Puerta Oscura 1957, Usted puede ser el asesino 1961— deixaren pas a una dilatada filmografia constituïda per comèdies intranscendents El 1995 rebé el Premi Goya al conjunt de la seva obra

Era besnet del famós governador de Flandes Lamoral d’Egmont Al seu palau fou representada la comèdia d’Agustí Moreto No puede ser guardar una mujer , amb una lloa de JE Esquirro El teòleg mercedari Fulgenci Cocco i Monca, de Càller, li dedicà un Árbol genealógico de la esclarecida casa egmondana Càller, 1679

Fou sacerdot i ocupà els càrrecs de capellà reial de Granada, capellà de la cort i ardiaca de Guadix Influït per Lope de Vega, però amb pinzellades de l’ampullositat pròpia de Góngora, escriví un nombre elevat de comèdies, que hom sol dividir en religioses, com La mesonera del Cielo i El esclavo del demonio , històriques, com El ejemplo mayor de la desdicha i Obligar contra su sangre , i de costums, com La fénix de Salamanca i Lo que puede una sospecha També escriví actes sacramentals i poemes

Catedràtic de filologia romànica a la Universitat de Madrid des del 1968, el 1966 ingressà a l’Academia Española, de la qual fou secretari en 1971-89 S'ha dedicat sobretot a la filologia Dialectología española , 1960 i a la història literària, i ha fet estudis i edicions de diversos poetes És autor també, entre altres treballs, de Las Sonatas de Ramón del Valle Inclán 1951, La moda picaresca 1961, Lope de Vega Vida y obra 1961, Camilo José Cela Acercamiento a un escritor 1962 i La realidad esperpéntica 1969 Ha conreat, també, el conte Un balcón a la plaza 1965, El mundo puede…

Directora de la Biblioteca Provincial i Universitària de Barcelona 1970-80, de la de Catalunya, Servei de Biblioteques de la Diputació i de l’Escola de Bibliotecàries 1973-82 Es casà el 1959 amb Jordi Rubió i Balaguer Publicà treballs sobre història literària de Catalunya, especialment sobre Ramon Llull i Jacint Verdaguer Ramon Llull en l’obra de Jacint Verdaguer 1953, Deu anys de publicacions verdaguerianes 1945-1954 1957, La llengua catalana segons ARubió i Lluch 1957, Notes sobre les edicions gramaticals erasmianes de Barcelona al segle XVI 1967, Notes sobre la tradició manuscrita i…

Professor de geografia a l’Escola Normal de Girona, el 1923 fou elegit diputat de la Mancomunitat Participà en la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya ERC i en fou nomenat delegat per Girona Fou alcalde de Girona 1931-33, diputat a corts 1931, 1933, 1936 i ministre de comunicacions del primer govern de Lerroux 1933 En 1933-34 fou primer conseller de la Generalitat de Catalunya Arrestat per la seva participació en els fets del Sis d’Octubre, fou absolt President del Consell de Treball 1938, formà part del Consell Directiu d’ERC Fou director de la Normal de la Generalitat El 1939, arran…

És evident que Felip Muller no era català, però no en coneixem el lloc d’origen, tot i que el nom és inequívocament germànic Els seus successors donaran l’any 1830 com el de l’inici de les seves activitats a Catalunya A la Guia de Barcelona del 1942, que és la primera publicada que inclou una relació de les distintes activitats econòmiques de la ciutat, Felip Muller té un apartat propi en què està sol “romanero o constructor de pesos y balanzas” La romana és una balança rudimentària portàtil, de ferro forjat que, com el seu nom indica fou una aportació dels romans Factura de Roca Parés…

Autodidacta, collaborà en tasques diverses en mitjans de comunicació i, a partir de la dècada de 1970, es dedicà a la novella i als guions Per a la ràdio, és autora dels guions dels programes literaris Con los ojos cerrados 1972-73 i Verso a verso 1974-77 Per al cinema i la televisió, cal esmentar els seus guions d’ El crimen de Cuenca 1980, pellícula dirigida per Pilar Miró, i que reelaborà en una novella del mateix títol 1979  Bearn o la sala de les nines 1983, a partir de la novella de Llorenç Villalonga i  Las bicicletas son para el verano 1985, ambdues de Jaime Chávarri la sèrie…

Professor de l’Àrea d’Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra des del 1994, és també collaborador, especialment com a crític teatral, a la premsa diària ABC , El Observador , Avui , etc Des del 2001 la seva columna setmanal “A pie de obra” al diari El País es convertí en un referent per al món de l’escena El 2003 publicà amb aquest títol un recull de les seves crítiques, i sobre teatre ha publicat també Telón de fondo Algunas cosas que aprendí en el teatro 2011 Com a escriptor, la seva ficció té un acusat component autobiogràfic Destaquen les novelles  Signo de los tiempos 1988, A…