Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
ambrosia
Religions de Grècia i Roma
Segons els grecs antics, aliment dels déus, dels herois i dels cavalls divins, que conferia la immortalitat.
Sovint fou confosa amb el nèctar Tal com apareix a la Ilíada, no té encara aquest darrer sentit, que prengué després, a partir d’Hesíode Segons Homer, és una mena d’ungüent perfumat que conserva i purifica
guanilat sòdic
Alimentació
Sal sòdica de l’àcid guanílic.
Es forma en el múscul per degradació dels àcids ribonucleics La indústria alimentària l’obté per degradació enzimàtica dels àcids ribonucleics del llevat posteriorment, hom el purifica És un additiu legalment acceptat que hom utilitza com a portador i reforçador de l’aroma càrnia en productes alimentaris
nitrofenol
Química
Cadascun dels composts resultants de la substitució en el fenol d’un o més àtoms d’hidrogen de l’anell benzènic per grups nitro.
Hom en coneix els tres mononitrofenols següents L’ortonitrofenol i el paranitrofenol, intermediaris importants en la fabricació de matèries colorants i de medicaments, són substàncies cristallines que es fonen a 45°C i 114°C, respectivament Hom els obté per nitració directa del fenol, d’on resulta una mescla de dos isòmers que es purifica per arrossegament de l’isòmer orto en un corrent de vapor d’aigua Cal esmentar també el 2,4-dinitrofenol, intermediari per als colorants al sofre, i el 2,4,6-trinitrofenol, o àcid pícric, explosiu potent i colorant
Peleu
Mitologia
Heroi grec, epònim del mont Peli i de l’homònima ciutat de la Tessàlia.
Rei de Ftia, fou pare d’Aquilles Casat amb Antígona, filla d’Eurició de Ftia, en un accident de caça matà el seu sogre i hagué d’exiliar-se Acudí a Acast, que el purificà, però, calumniat per la muller d’aquest, Astidàmia, fou abandonat sense armes enmig d’una cacera i aconseguí salvar-se amb l’ajut dels Diòscurs Es venjà d’Acast i la seva muller i tornà a Ftia, on esposà Tetis Aquestes noces, celebrades al mont Peli, foren cantades per les Muses Salvà el seu fill Aquilles quan Tetis, per fer-lo immortal, es disposava a llençar-lo a la foguera i, per això, la dea l’abandonà…
escafandre

Escafandre clàssic d’immersió
© Fototeca.cat
Transports
Conjunt d’aparells que permeten a l’home de romandre submergit a l’aigua amb una certa autonomia.
Cal distingir entre l’ escafandre clàssic que rep l’aire des de la superfície mitjançant un tub i l’ escafandre autònom que porta el subministrament d’aire incorporat El 1771 apareix a París el primer escafandre, quan M Fréminet estigué 32 minuts submergit a les aigües del Sena amb el seu ou d’aire El 1797 Karl Heinrich Klinger féu assaigs a l’Oder amb una mena de caseta de fullola El 1825 William-Henry James patentà el primer escafandre autònom d’aire comprimit, amb una hora d’autonomia, que consistia en un vestit impermeable que recobria tot el cos i un casc de coure amb tres finestres…
Josep Clarà i Ayats
Escultura
Escultor.
De família humil, estudià dibuix a Olot amb Josep Berga i Boix Treballà i estudià escultura a l’Escola de Belles Arts de Tolosa de Llenguadoc 1897, i el 1900 es traslladà a París, on treballà al taller de Louis Barrias i conegué Maillol, Bourdelle i Rodin, els consells del qual l’ajudaren a superar els trets modernistes de les seves primeres obres Al Salon des Artistes Français del 1907, presentà Turment la influència rodiniana es purificà vers una major claror i serenitat en Crepuscle , en marbre 1913, museu de Santiago de Xile, que presentà en guix al Salon de la Société…
zirconi
Química
Element metàl·lic de la segona sèrie de transició, de nombre atòmic 40, pertanyent al grup IVB de la taula periòdica.
Fou descobert l’any 1789 per NH Klaproth, i fou aïllat, en forma relativament pura, per JJ Berzelius l’any 1824 És el quinzè element més abundant de l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 0,015% en pes D’altra banda, és abundant en els estels del tipus S i a la Lluna Els seus minerals més importants són la baddeleyita ZrO 2 i el zircó ZrSiO 4 , i els principals productors són els EUA, el Brasil i Austràlia El zirconi natural és constituït per una mescla de cinc isòtops, amb masses de 90 51,46%, 91 11,23%, 92 17,11%, 94 17,40% i 96 2,80%, que determinen un pes atòmic de 91,22 El 9 6…
foc
Despreniment de calor i de llum produït per la combustió d’un cos.
Orígens de la utilització del foc La importància de la manipulació i producció del foc és comparable a la dels primers instruments Durant tot el Paleolític el seu aprofitament hauria procedit d’incendis provocats per llamps Els primers testimonis de l’associació del foc amb els homínids daten de més d’un milió d’anys, i han estat localitzats a l’Àfrica oriental Les següents restes són molt més tardanes i corresponen a l’home de Pequín 500000 aC Els principals usos del foc en aquesta fase de cacera i recollecció foren la cocció dels aliments, els quals fa més mengívols i digeribles, la…
brom
Química
Element no metàl·lic, de la família dels halògens, pertanyent al grup VII A de la taula periòdica, de nombre d’oxidació -1, 0, +1, +3, +5 i +7.
Propietats del brom Hom en coneix dos isòtops naturals de nombre màssic 79 i 81 Es presenta en forma de líquid roig fosc, i els seus vapors, d’olor semblant al clor, són fortament irritants Forma molècules diatòmiques Br 2 , molt estables, que només es dissocien apreciablement per damunt de 1000°C És relativament poc soluble en aigua la solució és anomenada aigua de brom , bé que la solubilitat canvia molt en presència de sals, sobretot de bromurs, amb els quals forma ions complexos, com Br 3 - i Br 5 - És molt soluble en alguns dissolvents orgànics sulfur de carboni, tetraclorur de carboni…
anàlisi química

Camps d’utilitat dels mètodes principals d’anàlisi química quantitativa
© Fototeca.cat
Química
Branca de la química que inclou les tècniques i els mètodes necessaris per a obtenir coneixement de la composició, identitat, puresa i constitució de la matèria, en funció de la classe (anàlisi qualitativa), de la quantitat (anàlisi quantitativa) i de la forma d’agrupament d’àtoms i molècules.
Hom tendeix a reservar el nom d’ anàlisi química a l’art de realitzar pràcticament els mètodes i les tècniques, mentre que el nom de química analítica és donat a la branca de la ciència que estudia llurs fonaments teòrics Si els components a reconèixer i a determinar són els elements químics constitutius de la mostra de matèria en estudi, l’anàlisi és anomenada elemental si són les funcions químiques, funcional si són les substàncies químiques, immediata Segons les dimensions de la mostra analitzada hom classifica els mètodes en els de macroanàlisi , de semimicroanàlisi , de microanàlisi ,…