Resultats de la cerca

La sensibilitat és màxima per a la llum blava quan la illuminació és inferior a 1 lux, i per a la llum groga si la illuminació és normal de 100 a 1 000 lux

Professor a Breslau i a Praga, on fundà sengles instituts d’investigació, destacà per les seves investigacions citològiques descobriment del nucli en l’ou dels ocells, aplicació del micròtom, invenció del terme protoplasma 1839, descripció de les cèllules de Purkinje de l’escorça del cerebel, de les fibres de Purkinje o fibres musculars modificades del cor, etc i pels seus treballs de fisiologia, com l’acció del pàncrees en la digestió de les proteïnes i sobretot els estudis sobre la visió partint de les teories de Goethe

És conseqüència del particular capteniment de les fibres constitutives dels nòduls sinoauricular o de Keith i Flack i auriculoventricular o d’Aschoff i Tawara, del fascicle de His i de les fibres de Purkinje

Aquest element pot ésser una cèllula allargada, una substància fibrosa, un conjunt de cèllules en filera, etc Entre els principals tipus de fibres hi ha la fibra adrenèrgica, la collàgena, la colinèrgica, l'elàstica, la muscular múscul, la nerviosa nervi, la de Purkinje i la de Sharpey

Si bé totes les fibres que formen el miocardi tenen una estructura semblant, com ja s’ha descrit, en realitat hi ha diferències entre algunes d’elles que els confereixen una funcionalitat diferent Així, es considera que unes són fibres musculars ordinàries , ja que formen la gran majoria de les fibres auriculars i ventriculars, contenen una alta proporció de miofibrilles i són capaces de contreure’s amb molta intensitat Unes altres fibres, no tan abundoses, són les anomenades fibres musculars especialitzades , de característiques especials, pel que fa a les oscillacions que el seu potencial…

És situat darrera la protuberància i els tubercles quadrigèmins, per sobre el bulb i per sota el cervell És separat dels hemisferis cerebrals per una dependència de la duramàter, anomenada tenda del cerebel És constituït per un lòbul mitjà, o vermis, i dos lòbuls laterals, o hemisferis cerebellosos Del cerebel parteixen els peduncles cerebellosos, dos de superiors que comuniquen amb els tubercles quadrigèmins, dos de mitjans que ho fan amb la protuberància, i dos d’inferiors que descendeixen fins al bulb És constituït, com el cervell i la medulla espinal, per la substància grisa, que forma…

Com a conseqüència, el ritme cardíac sol resultar alterat i es produeixen arrítmies diverses Les causes principals són insuficiència coronària, toxines d’origen infecciós, productes tòxics i trastorns endocrins i nutricis La seva diagnosi correcta és realitzada mitjançant l’electrocardiograma Els blocatges cardíacs més importants són el blocatge sinusal, en què l’impuls resta blocat en el nòdul sinusal, i pot ésser total o parcial el blocatge auriculoventricular, en què l’impuls provinent de l’aurícula es bloca en el nòdul auriculoventricular s’anomena incomplet de primer grau quan la…

Com a ciència, la fisiologia es desenvolupà a partir del segle XVII, bé que ja hi ha descripcions del funcionament dels organismes en texts mèdics egipcis, babilònics, àrabs i assiris Els anatomistes Heròfil i Erasístrat, de l’escola d’Alexandria, poden ésser considerats predecessors de la fisiologia, però històricament la primera vegada que apareix aquest mot és com a títol de la primera part del tractat De naturali parte medicinae 1542, de Jean Fernel Els estudis d’Andreas Vesalius assenyalaren el començament d’una anatomia moderna De humani corporis fabrica , 1543 i contribuïren a…

Els desenvolupaments en citologia El desenvolupament de la citologia ha estat íntimament lligat al procés de la teoria cellular i als avenços tècnics dels mitjans d’observació microscopi L’any 1625, F Cesi i Francesco Stelluti 1577 — ~1651 publicaren Apiarium , primera obra coneguda d’objectes examinats al microscopi Més tard, el 1665, l’anglès Robert Hooke 1635-1703 edità la seva Micrographia , on feu la primera descripció de les cèllules vegetals La cèllula rebé noms diversos utricle, vesícula, sàcul , fins que, des del començament del segle XIX, fou popularitzat el nom actual Albrech von…

Definició S’anomenen trastorns del ritme cardíac o arrítmies car díaques diverses alteracions en la freqüència o en la regularitat —o en totes dues alhora— dels batecs del cor Hi ha arrítmies que constitueixen modificacions funcionals que no presenten cap mena de gravetat, i n’hi ha que es manifesten a conseqüència de diverses alteracions —com malaltia coronària, insuficiència cardíaca o valvulopaties— que afecten els mecanismes de gènesi i transmissió d’impulsos elèctrics en el múscul cardíac En aquests casos, la gravetat de l’arrítmia depèn de la importància de la situació que l’ha…