Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
putrefacció
Descomposició de les substàncies orgàniques mortes.
compostatge

Compostatge amb putrefacció aeròbica natural: 1, receptacle d’escombraries; 2, cinta transportadora; 3, trituradora de martells; 4, canal dosificador; 5, tambor magnètic; 6, trituradora fina; 7, cinta transportadora; 8, tamís vibrador; 9, regulador; 10, mesclador; 11, tanc de fangs; 12, bomba; 13, compost fresc; 14, residus del tamisatge
©
Biologia
Agronomia
Procés d’acceleració de la descomposició aeròbica de la matèria orgànica de les deixalles domèstiques, que condueix a l’obtenció d’una mena d’humus aprofitable per a l’agricultura ( compost
).
El compostatge es porta a terme en installacions on els residus biodegradables són polvoritzats per tal d’augmentar la superfície de contacte amb l’aire i de fer-se més susceptibles a l’atac dels bacteris i fongs aerobis Els residus són sotmesos a un tambor magnètic que en separa els components metàllics els residus sòlids són triturats, tamisats i mesclats amb fang residual de les estacions depuradores biològiques d’aigües, i hom li ajusta la humitat entre un 40% i un 60% La degradació biològica s’esdevé sobre una superfície impermeable en un gruix d’uns dos metres els residus…
gírgola vermella

Gírgola vermella
Strobilomyces (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de 5 a 10 cm d’alt, amb el barret carnós, espès i de color groc amb fibres purpúries, i amb la cama massissa, de color més clar que el barret.
Es fa sobre les rabasses de coníferes en putrefacció o bé a la vora
Francesco Selmi
Química
Químic italià.
Estudià els alcaloides, les solucions colloidals, la caseïna i les ptomaïnes, com la putrescina i la cadaverina, produïdes per la putrefacció cadavèrica
cadaverina
Química
Diamina de cadena lineal, d’aspecte xaropós i fumant, que es fon a 9°C, soluble en els dissolvents orgànics.
És produïda en la putrefacció dels organismes com a producte final de la descomposició dels aminoàcids ornitina i lisina i, en general, de les albúmines Hom pot obtenir-la per descarboxilació de la lisina
fenificació
Agronomia
Procés d’assecament del farratge verd.
L’herba farratgera és dallada i deixada assecar a l’aire lliure, escampada al mateix camp o recollida en gavells o en aparells de dessecació L’assecament ha d’ésser ràpid, per tal d’evitar-ne la putrefacció o la fermentació
creosota
Farmàcia
Química
Líquid oliós, mescla de fenols (creosol i guaiacol, fonamentalment), obtingut de la destil·lació del quitrà de fusta o del d’hulla.
Hom empra la creosota de fusta creosota oficinal en medicina, com a antisèptic extern i com a expectorant i balsàmic en el guariment de la bronquitis La creosota d’hulla és usada com a preservador de la putrefacció de la fusta
cranc

Cranc
Bubulcus (cc-by-3.0)
Micologia
Bolet, de l’ordre de les fal·lals, que inicialment té l’aspecte d’un ou blanc, de 5 a 6 cm de diàmetre, irregular i de contingut gelatinós.
Després s’esberla i el contingut s’estén formant una reixa globulosa de 7 a 20 cm, fràgil i efímera, vermella, revestida interiorment per un suc verdós, que conté les espores i fa pudor de carn descomposta És una espècie pròpia de l’Europa meridional Viu a la terra, sobretot prop d’arrels en putrefacció
poligalacturonasa
Alimentació
Química
Enzim catalitzador, implicat en el procés de maduració de la fruita i de les substàncies pèctiques en general.
Intervé, degradant les parets cellulars, en els canvis de textura que es produeixen a la fruita durant la seva maduració i en la putrefacció de la fruita i l’hortalissa, ja que provoca el reblaniment d’aquests productes Té aplicacions tecnològiques en la indústria enològica En l’obtenció de plantes transgèniques, com ara el tomàquet, s’introdueixen gens que eviten la síntesi de la poligalacturonasa i, per tant, allarguen el període de conservació del tomàquet L’interès de la ciència dels aliments per aquests enzims rau en la importància que tenen en el procés de maduració dels…
torba

Torba
© Fototeca.cat
Geologia
Tipus d’humus d’estructura fibrosa, format en un medi anaeròbic i saturat d’aigua, raó per la qual la descomposició i humificació de la matèria orgànica hi són molt lentes.
Hom distingeix una torba oligotròfica , de pH molt àcid, pobra en cendres i en nitrogen, típica de les torberes altes, i una torba mesotròfica , de pH neutre, rica en cendres i en lignina, pròpia de les torberes baixes Des del punt de vista geològic és el primer graó de la cadena de formació del carbó i a les torberes actuals pot ésser estudiat el desenvolupament del procés De color negre o marró i d’aspecte esponjós, la seva estructura vegetal pot ésser observada a ull nu Es forma als aiguamolls anomenats torberes , en els quals es desenvolupen, ordinàriament, una gran quantitat de molses i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina