Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
El govern de l'Equador bloqueja a Julian Assange l'accés a internet
El govern de l’Equador talla l’accés a internet al fundador de Wikileaks, el ciberactivista Julian Assange, que des del 2012 viu refugiat a l’ambaixada d’aquest país a Londres Assange està acusat pels Estats Units de divulgar illegalment secrets d’estat Assange havia emès missatges polèmics per la xarxa, com ara el suport a l’independentisme català, la difusió de missatges de la campanya presidencial de Hillary Clinton o el qüestionament de les acusacions del govern britànic a Rússia per l’enverinament de ciutadans russos residents al país
Allan McCollum
Art
Artista nord-americà.
Treballa en el qüestionament de les formes de representació a través dels Surrogate quadres monocroms emmarcats en altres colors que s’afirmen a partir de la possibilitat de canvi També treballa en colleccions d’objectes que fan la funció d’obres d’art, mostrant com la seva categorització artística procedeix del fetitxisme Des dels anys vuitanta treballa en conjunts formats per una gran quantitat d’objectes amb petites diferències entre ells, però que corresponen a un mateix model En la peça 216 Plaster Surrogates 1987/88, del fons de la collecció “la Caixa”, s’hi veuen 216 marcs amb fons…
teoria crítica
Filosofia
Conjunt de doctrines desenvolupades pels integrants de l’Escola de Frankfurt, de la qual constitueix el principal cos teòric.
Hom pot destacar, com a tret bàsic i comú a les diverses formulacions, la remissió a la crítica política i social de Marx Aquests teòrics pretenen d’oposar-se radicalment al que anomenen “teoria tradicional”, que impregna el pensament modern occidental tant en el seu vessant empíric i científic com en l’idealista Per contrast amb aquests dos models, caracteritzats pel fet de procedir linealment a partir d’unes premisses postulades arbitràriament o fruit de l’observació, la teoria crítica parteix de la consideració del condicionament social de qualsevol pensament o acció humans Per aquest…
Escola de Frankfurt
Nom amb el qual és coneguda la tendència filosòfica representada per un conjunt de pensadors alemanys agrupats a l’entorn de l’Institut für Sozialforschung de Frankfurt, creat el 1922.
El seu tret més representatiu, si més no a les primeres etapes, és l’adscripció al marxisme com a base de les seves reflexions No obstant això, es tracta en tots els casos d’un marxisme heterodox, que absorbeix elements i influències de corrents diversos, especialment de la psicoanàlisi, per tal de bastir una crítica de la societat postindustrial que abasta temes tan diversos com el qüestionament del valor de la tecnologia, la societat de consum, l’alienació o l’autoritarisme El pressupòsit d’aquesta crítica el constitueix la transformació de l’ordre establert, tant en l’àmbit…
reclutament
Militar
Acció de reclutar.
Al llarg del temps el reclutament ha presentat diverses formes i sovint ha coexistit la prestació forçada amb la voluntària Els estats del Renaixement implantaren exèrcits, basats en voluntaris mercenaris estrangers, els quals eren instruments autocràtics L’estat liberal instituí el servei militar obligatori, considerant-lo més democràtic i efectiu, però l’obligatorietat fou sovint esquivada o ablanida per lleis que permetien, a les classes superiors, rescats, reemplaçaments o graus d’oficial de reserva Actualment, els països anglosaxons i molts dels del Tercer Món conserven el reclutament…
Groupe de Recherche d’Art Visuel
Col·lectiu d’artistes.
Es creà a París al juliol del 1960 abans anomenat Centre de Recherche d’Art Visuel, CRAV, format a partir del collectiu Motus És integrat pels argentins Horacio Garcia Rossi i Julio Le Parc, l’espanyol Francisco Sobrino i els francesos François Morellet, JStein i Yvaral Des del començament, destacaren els manifests i texts programàtics que acompanyaren la seva activitat, com Assez de mystifications 1961, Transformer l’actuelle situation de l’art plastique 1962, o Propositions générales du GRAV 1962, que inclou fragments redactats per cada artista Participaren en diverses exposicions, com Arte…
Juan Carlos Rodríguez Ibarra
Política
Polític extremeny.
De família republicana, estudià a la Universitat de Sevilla, on es llicencià en filologia moderna Dedicat a la docència des del 1974, el 1985 fou nomenat professor titular de la Escuela Universitaria de Badajoz S'inicià en política durant l’època universitària en un grup d’esquerra i finalment s’afilià al PSOE , a la federació extremenya del qual aviat esdevingué un dels líders, indiscutit a partir del seu nomenament a la presidència d’aquest òrgan 1988-2008 Proper a Alfonso Guerra , el 1997 fou elegit membre del Comitè Federal del PSOE, dins del qual exerceix una gran influència Diputat al…
The Liberal Democrats
Política
Partit polític britànic, informalment conegut per Lib Dems.
Hereu del Liberal Party , fou fundat el 1988 a partir de la fusió amb el Social Democratic Party escissió del Labour Party , amb el qual mantenia una aliança electoral des del 1981 Contràriament a altres partits autoanomenats “liberals”, els seus postulats defensen en molts casos una considerable intervenció de l’estat Propugnen també una major descentralització, la introducció de la proporcionalitat en la llei electoral britànica i un europeisme més compromès Fou el partit britànic que amb més contundència s’oposà a la intervenció militar a l’Iraq 2003 Successivament liderat per Paddy…
Fredrik Reinfeldt

Fredrik Reinfeldt
© Gunnar Seijbold / Regeringskansliet
Política
Polític suec.
Graduat en administració d’empreses per la Universitat d’Estocolm 1990, s’afilià al Partit Moderat, de les joventuts del qual fou successivament vicepresident 1988-90 i president 1990-92 de la secció regional d’Estocolm i president del comitè executiu 1992-95 Del 1992 al 2003 fou membre de la secció regional dels Moderats a Estocolm, i aquest any accedí a la presidència del partit L’any 1991 fou regidor d’Estocolm i aquest mateix any fou elegit per primer cop diputat al Parlament Riksdag , i en el període1999-2003 fou membre del comitè executiu del seu partit a la cambra, on formà part de…
Poemes de l’Alquimista
Literatura catalana
Volum d’obra poètica reunida de Josep Palau i Fabre, publicada per primer cop el 1952.
Ha tingut onze edicions fins a l’edició definitiva inclosa a Obra literària completa, I Poesia, teatre i contes 2005 Poemes de l’Alquimista 1936-1950 aplegava, amb supressions, modificacions i afegits, els quatre reculls que el poeta havia publicat anteriorment, Balades amargues 1942, L’aprenent de poeta 1936-1942 1943, Imitació de Rosselló-Pòrcel 1945 i Càncer 1946, i un d’inèdit que apareixia per primera vegada Laberint Producte del clima difícil de la postguerra, Poemes de l’Alquimista ha tingut una història editorial força accidentada, començant per una primera edició clandestina,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina