Resultats de la cerca
Es mostren 134 resultats
anàlisi química
© fototeca.cat
Química
Branca de la química que inclou les tècniques i els mètodes necessaris per a obtenir coneixement de la composició, identitat, puresa i constitució de la matèria, en funció de la classe ( anàlisi qualitativa
), de la quantitat ( anàlisi quantitativa
) i de la forma d’agrupament d’àtoms i molècules.
Hom tendeix a reservar el nom d' anàlisi química a l’art de realitzar pràcticament els mètodes i les tècniques, mentre que el nom de química analítica és donat a la branca de la ciència que estudia llurs fonaments teòrics Si els components a reconèixer i a determinar són els elements químics constitutius de la mostra de matèria en estudi, l’anàlisi és anomenada elemental si són les funcions químiques, funcional si són les substàncies químiques, immediata Segons les dimensions de la mostra analitzada hom classifica els mètodes en els de macroanàlisi , de semimicroanàlisi , de microanàlisi ,…
Karl Remigius Fresenius
Química
Químic alemany.
Fou professor de l’escola agronòmica de Wiesbaden 1845 Publicà texts sobre anàlisi quantitativa 1846 i qualitativa 1891 i fundà, a Brunsvic, el “Zeitschrift für analytische Chemie” ‘Revista de química analítica’ El seu sistema de separació de cations en grups per a llur anàlisi qualitativa és utilitzat encara actualment
microsonda
Química
Aparell que permet fer una anàlisi química elemental no destructiva a partir d’una superfície mineral mitjançant un bombardeig d’electrons que produeix una emissió de raigs X característics.
Els raigs són analitzats en un comptador que forneix una avaluació quantitativa i qualitativa de la composició química de la mostra
farmacologia
Farmàcia
Ciència que estudia les substàncies que modifiquen les estructures i les funcions de la matèria viva en tots els nivells d’organització.
Hom pot dividir la farmacologia en dues branques la qualitativa i la quantitativa La farmacologia qualitativa té com a objecte descobrir l’acció i les propietats de les drogues sobre les estructures, les cèllules, els òrgans, els organismes, els aparells, etc, mitjançant tests fisiològics, bioquímics, enzimàtics, físics, etc Aquests tests són fets per analogia amb substàncies de propietats conegudes, i poden evidenciar propietats farmacològiques inherents a estructures químiques definides La recerca d’aquestes activitats, mitjançant tests específics, és anomenada…
sulfur
Química
Dianió, de fórmula S2 -, derivat formalment del sulfur d’hidrogen per pèrdua d’ambdós àtoms d’hidrogen de la seva molècula.
L’anió sulfur existeix en forma discreta en les dissolucions fortament alcalines dels sulfurs alcalins i alcalinoterris Presenta caràcter reductor i és un agent precipitant d’ions metàllics d’abast molt general, i gràcies a aquesta propietat té aplicació en anàlisi química qualitativa
aluminó
Química
Aurintricarboxilat d’amoni.
Sòlid vitri de color groc terrós soluble en aigua Forma laques vermelles amb els ions Al 3 + , Fe 3 + , Be 2 + i altres menys corrents És emprat en la recerca qualitativa i en la determinació quantitativa colorimètrica de l’alumini, i també en l’anàlisi del Sc i de l’In
ninhidrina
Bioquímica
Cetona derivada de l’indà.
És emprada per a l’anàlisi qualitativa i quantitativa d’α-aminoàcids procedents de la hidròlisi de proteïnes, pel fet que forma un pigment blau en presència dels grups amino i carboxil lliures També és emprada per a la valoració d’aminoàcids en quantitats molt petites, mitjançant la mesura del diòxid de carboni que se'n desprèn
progrés
Sociologia
Procés ascendent i positiu, mitjançant el qual un ésser, o una acció, passa d’un estat, forma o grau a un altre de superior, de millor.
A diferència, doncs, del desenvolupament, el progrés comporta una connotació clarament valorativa és a dir, qualitativa i no solament quantitativa Sovint, tanmateix, és difícil de determinar si un progrés evident en l’ordre quantitatiu ho és també qualitativament El progrés de les ciències, de la cultura, de la civilització Les nostres relacions han conegut darrerament un progrés substancial
qualificació
Educació
Nota amb què hom valora un examen, comportament, prova, concurs, etc.
La qualificació pot adoptar una forma qualitativa o bé numèrica d’acord amb una escala de valors prèviament fixada i ordenada segons diversos graus dos suficient o apte i insuficient, tres bé, acceptable i insuficient, cinc matrícula d’honor, excellent, notable, aprovat i suspens etc Aquestes qualificacions lèxiques solen ésser substituïdes per números que normalment van del 0 al 10 o del 0 al 100
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina