Resultats de la cerca
Es mostren 280 resultats
teoria quantitativa
Economia
Teoria monetària que explica el nivell de preus, fonamentalment en funció de la quantitat de diners en circulació (sistema monetari internacional).
Azpilicueta i Bodin enunciaren l’existència d’una relació quantitativa entre els preus de diferents béns, principi que Petty, Locke i Cantillon reformularen, introduint els elements bàsics amb els quals Fisher elaborà el seu enumerat definitiu Malgrat els forts atacs fets a la teoria quantitativa després del 1929, principalment per Keynes, autors com Simons, Viner, etc, sostingueren la validesa de la seva formulació, fins que ha estat represa per l’escola de Chicago encapçalada per Milton Friedman
genètica quantitativa
Biologia
Branca de la genètica que estudia l’herència dels caràcters quantitatius, com ara l’alçària, el pes i el color de la pell de les persones.
L’estudi d’aquests caràcters, que es distingeixen perquè presenten una distribució contínua, ha demostrat la intervenció de diversos gens en la determinació d’una mateixa característica i el fet que, en moltes ocasions, també hi influeix l’ambient
anàlisi quantitativa
Química
Determinació de la quantitat d’un o de tots els components d’una mostra.
quantitatiu | quantitativa
Gramàtica
Dit de l’adjectiu, pronom o adverbi que expressa quantitat sense precisar-la.
En català són quant, molt, tant, poc de dues terminacions, tant al singular com al plural bastant, gaire d’una terminació per al singular i una per al plural més, menys, massa, força, que, gens, prou invariables Tots ells, emprats com a adjectius, llevat de massa, força i que , poden ésser usats també seguits de la preposició de
anàlisi química
© fototeca.cat
Química
Branca de la química que inclou les tècniques i els mètodes necessaris per a obtenir coneixement de la composició, identitat, puresa i constitució de la matèria, en funció de la classe ( anàlisi qualitativa
), de la quantitat ( anàlisi quantitativa
) i de la forma d’agrupament d’àtoms i molècules.
Hom tendeix a reservar el nom d' anàlisi química a l’art de realitzar pràcticament els mètodes i les tècniques, mentre que el nom de química analítica és donat a la branca de la ciència que estudia llurs fonaments teòrics Si els components a reconèixer i a determinar són els elements químics constitutius de la mostra de matèria en estudi, l’anàlisi és anomenada elemental si són les funcions químiques, funcional si són les substàncies químiques, immediata Segons les dimensions de la mostra analitzada hom classifica els mètodes en els de macroanàlisi , de semimicroanàlisi , de microanàlisi ,…
espectrògraf
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Espectròmetre que permet d’enregistrar sobre un suport d’imatge (placa fotogràfica, receptors fotoelèctrics, càmeres de televisió) l’espectre de la radiació estudiada.
Per exemple, la incorporació a un espectròmetre d’una càmera fotogràfica el converteix en un espectrògraf En un espectrògraf de placa fotogràfica, associat a un telescopi clàssic, permet d’analitzar el domini espectral comprès entre els 310 nm i 1 100 nm que inclou el domini visible, l’infraroig proper i l’ultraviolat proper La placa fotogràfica pot ésser substituïda, en aquest domini, per càmeres electronogràfiques, càmeres CCD, càmeres de televisió o receptors fotoelèctrics
a raó de
En la relació quantitativa de.
dilució isotòpica
Química
Procediment analític per a la determinació quantitativa d’elements o composts presents en mescles complexes, per addició a aquestes d’una quantitat pesant d’un isòtop radioactiu (d’activitat específica A 1) de l’element a determinar, i mesura de l’activitat final A 2 d’aquest element o d’un derivat seu, aïllat de la mescla problema i purificat.
Donada la identitat del comportament químic dels isòtops d’un mateix element, siguin radioactius o no, el producte aïllat contindrà quantitats de l’isòtop radioactiu i de l’inactiu proporcionals a les quantitats inicials respectives Hom pot calcular, doncs, la quantitat d’element problema a partir de la raó d’activitats A 1 / A 2 , sense haver de procedir a la seva separació quantitativa completa Per això aquest mètode és aplicat a l’anàlisi de mescles de separació quan és molt difícil i àdhuc impossible, com les que es presenten, per exemple, en el camp de la bioquímica És també…
acidesa
Química
Indicació quantitativa de les propietats àcides.
L’acidesa d’un àcid HA en un solvent amfipròtic S, o sigui, la seva força en aquest solvent, ve mesurada per la seva tendència a cedir un protó al solvent, és a dir, per la constant d’acidesa K A expressió on a i és l’activitat de l’espècie i i K és la constant de l’equilibri HA + S ⇌ HS + + A - La força d’un àcid depèn, doncs, del solvent En general, resulta còmode d’expressar l’acidesa en unitats logarítmiques, i per obtenir nombres positius hom pren el logaritme de la inversa de K A , que és representat pel símbol pK A pK A = - log K A Com més elevada és l’acidesa, és a dir, com més…
geoquímica
Geologia
Ciència que analitza el globus terraqüi amb l’ajut, conjuntament, dels mètodes de la geologia, i de la química.
Estudia els caràcters i el comportament dels elements en les distintes zones del globus, llur distribució quantitativa i llurs combinacions i migracions Iniciada a la darreria del s XIX, la geoquímica fou desenvolupada sobretot a la primeria del s XX sota l’impuls dels nord-americans FWClarke i HSWashington, dels russos VIVernadsky i AEFersman i dels noruecs JHVogt i VMGoldschmidt Tot i que la geoquímica clàssica centrava el seu estudi en el coneixement de la distribució i la concentració dels elements en les roques i els minerals, les darreres orientacions assignen una gran…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina