Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
primícia
Història
Dret de rebre els primers fruits.
Amb precedents bíblics i en les religions paganes, exacció sobre els primers fruits de la terra o del bestiar que els fidels ofrenaven a Déu en persona dels ministres de l’Església A diferència del delme, no tenia quantia fixa i només se satisfeia una vegada l’any Originàriament fou una prestació voluntària que el costum féu obligatòria i oscillava entre un quarantè i un seixantè dels primers fruits, segons els llocs Segons la Novísima Recopilación de l’Estat espanyol, corresponia a una quarta part del delme les primícies foren suprimides per llei el 1837
Jean Fourastié
Economia
Pseudònim de l’enginyer i economista francès Josep Hubert.
Professor al Conservatoire des Arts et Métiers 1940, a l’Institut d’Études Politiques de París 1945 i a l’École Pratique des Hautes Études 1949 Estudià l’evolució socioeconòmica dels països desenvolupats, on destacà la importància de la diferenciació sectorial Aquest tema, juntament amb el de l’evolució de la productivitat, és el que tractà en nombrosos treballs, entre els quals cal esmentar Le Grand Espoir du XX e siècle 1949, Machinisme et Bien-être 1951, La Civilisation de 1975 1967, La Civilisation de 1995 1970, Economie et Société 1972, Quarante ans de recherches 1978, La Civilisation de…
Alexandre Davy de la Pailleterie Dumas
Teatre
Literatura francesa
Novel·lista i autor dramàtic francès.
Es distingí de primer pels seus drames romàntics, com La Tour de Nesle 1832, fantàstica evocació de l’època medieval Però hom l’ha de considerar sobretot com un dels primers novellistes del s XIX, seguidor de la pauta que Walter Scott havia marcat en la novella històrica Les Trois Mousquetaires 1844, Vingt ans après 1845, continuació de l’anterior i Le Vicomte de Bragelonne 1848 Unes altres novelles seves són Le Comte de Monte-Cristo 1844, La Reine Margot 1845, Le Chevalier de Maison rouge i La Dame de Monsoreau 1846, també amb continuació, Les Quarante-cinq 1848 La seva fecunditat 157…
casino de joc
El casino de Montecarlo, al principat de Mònaco
© B. Llebaria
Jocs
Establiment de luxe, de caràcter recreatiu, autoritzat oficialment per a la pràctica de jocs d’atzar.
La denominació sorgí a França a la fi del s XIX en restringir el govern el joc boule , ruleta, bacarà, trente et quarante als casinos de determinades estacions balneàries, termals o climàtiques Prengueren ben aviat gran anomenada, al costat del Gran Casino de Montecarlo, a Mònaco, els de Vichy i Deauville s’estengueren també amb aquesta denominació per alguns països llatins al Lido Venècia, a Sant Sebastià País Basc, a Viña del Mar Xile A Barcelona hom intentà, el 1932, de convertir en casino de joc el de…
Joan Balcells Auter
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Alumne de l’Escola d’Aviació de Barcelona, aconseguí el títol de pilot el 1931 Fou el fundador i professor de la segona Escola Catalana d’Aviació de l’Aeroclub de Catalunya 1935 Guanyà unes quantes competicions, com el Ralli de Reus o la prova de velocitat del Festival Internacional 1936 Fou president de la Federació Aeronàutica Regional Catalana FARC Després de la Guerra Civil reorganitzà l’escola de vol de l’Aeroclub de Barcelona 1942, dirigí l’Escola Provincial de Vol Sense Motor al Prat de Llobregat i l’Escola Elemental de l’Aire Des del 1956 dirigí les seccions de vol a vela i de…
Escola Catalana

Exemplar de la revista Escola Catalana (juny del 2012)
Revista editada per Òmnium Cultural.
El primer número aparegué el desembre del 1965 i fins el 1967 no tingué un títol estable, atès que es publicà en forma de carta per eludir la censura Posteriorment aparegué mensualment com a butlletí de la Delegació d’Ensenyament d’Òmnium Cultural i es consolidà, malgrat les fluctuacions en el títol i en les denominacions de les seccions responsables L’octubre del 1976 aparegué definitivament com a publicació de la Delegació i suplement del Butlletí interior d’Òmnium Cultural L’octubre del 1984 adoptà el títol d’ Escola Catalana subtítol del butlletí A partir d’aleshores es modernitzà i es…
Robert Lafont
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Política
Escriptor, filòleg, historiador i polític occità.
Professor a la Universitat de Montpeller fins el 1986, fou un destacat representant de l' occitanisme , que maldà per modernitzar i donar una dimensió més política i al marge d’estereotips folkloritzants Home d’una activitat intellectual extraordinària, fundà el Comitè Occità d’Estudis i d’Acció i assumí la direcció de diverses publicacions periòdiques L’ase negre , 1946, Viure , 1962 Escriptor prolífic, la seva obra, escrita en francès i occita, presenta diverses línies essencials i integrades una, escrita en francès, constitueix una anàlisi històrica i política en la qual situa les…
Líbia 2009
Estat
El país va continuar el seu projecte de rehabilitació davant la comunitat internacional després de llargs anys d'aïllament, des que el 1988 va ser acusat d'estar darrere de l'atemptat de Lockerbie Parallelament, el règim va continuar mostrant la seva particular manera de conduir la política exterior Tanmateix, els interessos de tot tipus, que el món occidental, i molt especialment Europa, té en aquest país, com energia, immigració i lluita contra el terrorisme, donen al règim d'Al-Gaddafi un alt marge de maniobra Al principi d'any, la responsable de Relacions Exteriors de la Comissió Europea…
Sant Martí del Montseny
Art romànic
Situació Petita església de tradició romànica que centra el raval dispers dit Montseny d’Amunt M Anglada La capella de Sant Martí es troba a uns 50 m del trencall de la carretera de Palautordera a Seva, al camí que va al Villar de la Castanya, i queda situada a 700 m d’altitud sobre el nivell del mar Mapa 37-14364 Situació 31TDG485254 Per anar-hi cal agafar el trencall a mà esquerra just en el quilòmetre 18 de l’esmentada carretera, on hi ha el camí que hi mena La capella queda a l’esquerra, vers migjorn i a uns 25 m del camí Té la clau el rector de Sant Julià del Montseny, que resideix al…
Joan Llongueres i Badia
Música
Músic, pedagog i poeta català.
Vida Es formà musicalment amb Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Lluís Millet i Enric Morera Després de conèixer, per referències i articles, l’obra d’ Émile Jaques-Dalcroze , es traslladà a Suïssa, on es diplomà a l’Institut Jaques-Dalcroze de Ginebra 1911 Introduí aquest mètode a Catalunya a través de l’Institut Català de Rítmica i Plàstica avui Institut Joan Llongueres, que fundà el 1913 Fou també fundador i director de l’Escola Coral de Terrassa 1901-18, inspirada en el model de l’Orfeó Català, i dirigí l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat 1912-18 També instituí i…