Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
serrat de les Sis Quarteres
Serra
Serra dels municipis de Gaià (Bages) i Santa Maria de Merlès (Berguedà).
quartera

Quarteres de Montblanc per a mesurar grans
JoMV
Física
Mesura catalana per a grans, emprada al Principat i a les Illes.
Era dividida generalment en 12 quartans, però a Girona ho era en 4 quartans o mesures i a Mallorca en 36 almuds El seu valor és variable a Barcelona val 69,518 l, a Lleida i Andorra 73,36 l, a Tarragona 70,8 l, a Mallorca 70,34 l, etc A Girona, a més de la quartera antiga , de 72,32 l, ha estat emprada la quartera moderna o nova , igual a 4 mesures grans, o sia exactament 80 l Aquesta quartera també és utilitzada com a mesura d’olives, avellanes, fruita, etc
cafís
Física
Mesura de capacitat per a àrids, variable segons les regions, emprada a la península Ibèrica, a Sicília, etc.
Als Països Catalans especialment al País Valencià, a la regió de l’Ebre i a la Ribagorça, antigament equivalia a 4 quarteres 24 barcelles, o sigui, 2,01 hl Modernament, al Maestrat i a l’Horta, equival a dues quarteres 12 barcelles
salma
Física
Antiga mesura per a grans, pròpia del Principat de Catalunya.
A Barcelona valia 4 quarteres, o sia 278,07 l
lliura
Física
Agronomia
Antiga mesura superficial agrària.
La lliura d’herba , pròpia de Ribes de Freser, equival a 40 quarteres, o sia 9,80 hectàrees La lliura de terra , emprada a Mallorca, és igual a 20 destres quadrats, o sia 355,11 m 2 Equival a 1/20 de la quarterada
mitgera
Física
Nom de diferents mesures antigues de líquids, de grans i de calç.
Com a mesura de grans era equivalent a 2 quarteres i comprenia 8 o 12 quarterons A Banyoles era emprada la mitgera vendable , que equivalia a 40,51 l També existia la mitgera censal Com a mesura de vi equival a 6 o 8 porrons, segons els llocs
Sant Miquel de Molins de Rei
Art romànic
El 1209, a precs del rei Pere I i dels homes de la vila de Molins de Rei, el bisbe de Barcelona atorgà llicència a la vila de Molins de Rei per tenir església i cementiri al lloc on hi havia la capella de Sant Miquel, que seria sufragània de Santa Creu d’Olorda, el clergue de la qual hi faria celebrar els oficis Els habitants es comprometien a donar cada any 20 quarteres d’ordi al capellà que la servís El 1247 és documentada l’obra de l’església, que es devia reedificar El 1325 es constituí en parròquia independent El 1361 Constança de Noguera, vídua de Francesc de Ferriol,…
Sant Martí de Torrelles de Llobregat
Art romànic
El 966 els executors del testament del comte Miró donaren a la seu de Barcelona l’alou de Torrelles, del terme del castell de Cervelló, amb les esglésies que hi havia “ ecclesias de Turrilias ” El 1089 Umbert de Cervelló, abans de pelegrinar a Terra Santa, donà terres i vinyes a l’església de Sant Martí de Torrelles i al seu fill Ramon, la vall de Torrelles i l’església de Sant Martí, amb els seus termes i pertinences Els esposos Ramon Guillem i Guilla de Torrelles, el 1162 i el 1183, respectivament, feren llegats a Sant Martí, ell una emina d’ordi i a son prevere tres quarteres d’ordi i ella…
Santa Maria de Vilobí del Penedès
Art romànic
De la documentació antiga es desprèn que al nucli de Vilobí del Penedès hi havia una capella que devia formar part de la fortalesa Més tard, aquesta església passà sota l’advocació de la Mare de Déu del Àngels La trobem per primer cop esmentada al segle XIII, concretament en un document del 1290 en el qual hi ha un llegat de tres quarteres i mitja de forment, censal fet per Bernat de Castellbisbal a la capella de Santa Maria de Vilabino Al 1328 consta que hi havia fundat un benefici que posseïa Berenguer Vendrell, prevere Aquesta capella estava subjecta a l’església parroquial de Santa Maria…
cavalleria
Història
Als Països Catalans, patrimoni de casa i terres concedit a un cavaller, suficient per al seu manteniment i amb l’obligació de tenir sempre disposats un cavall i armes per al servei del seu senyor.
Hom estimava el seu rendiment en deu sesters de blat 80 quarteres anuals Al Principat de Catalunya, la cavalleria, o feu de cavalleria , és esmentada ja als Usatges i als Costums de Tortosa Constituïa el patrimoni concedit al grau més inferior de la jerarquia feudal, els sotscastlans, però sovint era concedida directament pel rei —Jaume I encara n’atorgà— per tal com el fet de posseir una cavalleria obligava el seu propietari a prendre part en les hosts reials Arran de la conquesta de Mallorca i de Menorca, al segle XIII, fou la unitat de terra que serví…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina