Resultats de la cerca

Redactor d' El Iris del Pueblo en 1869-73, fou un dels caps del partit republicà federal a Mallorca Regidor en 1872-73 i vicepresident de la diputació el 1873, posteriorment es mantingué al costat d’Antoni Villalonga Participà en la reorganització del partit el 1881 i fou el director de L’Autonomia en 1883-84

Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere de Palma i, posteriorment, a l’Escola Normal de Mestres de Balears S’ordenà de prevere el 1924 i, l’any següent, fou director del diari El Adalid El 1935 fou nomenat viceconsiliari de la Federació Obrerocatòlica de Mallorca i creà el Secretariat d’Acció Obrera, que implantà sindicats catòlics a diferents pobles de l’illa El mateix any, fundà a Palma el Cercle Empresarial d’Estudis Socials que donà lloc a la creació de la Caixa Compensadora de Càrregues Familiars Aquesta entitat tenia com a objectiu establir el sistema de subsidis familiars a favor…

Ordenat de sacerdot el 1924, durant la Segona República intentà la creació de sindicats catòlics a Mallorca Muntà caixes de compensació de les càrregues familiars Esclatada la guerra civil fou cridat a Burgos i intervingué en la redacció del Fuero del trabajo Posteriorment fou nomenat director de l’Instituto Nacional de Previsión, de Palma, i des del 1945 fou professor de sociologia al seminari Publicà diverses obres de caràcter social, com Temas sociales El trabajo en la época romana 1935, El salario familiar 1936 i Los gremios en Mallorca 1939

Es formà a l’Escola de Belles Arts de Madrid La seva obra, acuradament realitzada, és realista en les formes i mostra un clar predomini del dibuix Ha tractat la natura morta i, sobretot, temes passionals, sovint incloent-hi referències a ell mateix També ha realitzat escultures

Propietari d’un petit magatzem de farines, fou un dels iniciadors del republicanisme a Mallorca El 1852 creà un Centre Instructiu Republicà i el 1854 fou regidor de Palma Mantingué en la clandestinitat a partir del 1856 una societat democràtica i el 1868 formà part de la Junta Revolucionària de Balears i de la nova diputació Director des del 1869 d' El Iris del Pueblo i president del Comitè Provincial Republicà, el mateix any publicà el fullet La cuestión religiosa , que tingué un gran ressò El 1871 fou diputat provincial El seu enterrament fou el primer acte laic d’aquesta mena a Palma

Es llicencià a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, actualment adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya, en la qual imparteix la docència i d’on és catedràtic Dedicat a la crítica i a l’estudi de l’arquitectura, ha publicat treballs monogràfics i reculls d’articles i escrits, entre els quals Escritos colegiales 1997, La Casa de Don Giovanni 1997, Pasado a limpio I i II 2000 i 2001, El horror vitrificado imagenes del Pabellón de Alemania 2001, Artículos de ocasión 2004 i Les Heures Claires 2004 Ha destacat com a estudiós de l’obra de Le Corbusier , i des del 2002…

Conegut amb el pseudònim de Xam Format a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Palma, a l’escola de Llotja de Barcelona estudis que interrompé la Guerra Civil de 1936-39 i al Deutsche Kunsthandwerk de Munic 1958-62 Iniciat professionalment com a caricaturista, cartellista i en la publicitat, a partir de la segona meitat dels anys quaranta començà a conrear el gravat i la xilografia, tècniques amb què obtingué reconeixement i en les quals sobresurten els nombrosos exlibris A la dècada següent s’inicià en la pintura, i passà per diverses etapes a un primer moment d’inspiració cubista…

Dirigit per Joaquim Quetglas i Bauzà, fou denunciat diverses vegades per insults a la família reial i escarnis a la religió catòlica, per la qual cosa el bisbe en prohibí la lectura al novembre del 1883

Adoptà un to fortament anticlerical —que li reportà diferents judicis i condemnes— Comptà, com a principals redactors, amb Joan Lladó, Fèlix Duval, Joaquim Quetglas, Miquel Mas i Obrador, etc El 31 de juliol de 1870 canvià el nom pel d’"El Trueno”, del qual aparegueren pocs números

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Palma, a París i a Londres, on estigué exiliat Fou regidor republicà el 1868 Decorà la sala de ball del Cercle Mallorquí i, com a pintor d’escenes històriques, executà la d’Alfons el Magnànim rebent els consellers 1884, al paranimf de la Universitat de Barcelona, i altres sobre temes de la història de Mallorca És autor del retrat desaparegut de Miquel Quetglas i del de Ramon Llull que presideix la biblioteca municipal de Ciutat de Mallorca, en el qual la gran sobrietat de color i línia contrasta amb la vibració i cromatisme…