Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
quiasma
Biologia
Entrecreuament de dues cromàtides homòlogues durant la sinapsi en l’estadi diplotè de la profase, en la primera divisió de la meiosi.
El quiasma produeix una disjunció dels gens que resten a banda i banda del punt d’entrecreuament La freqüència amb què es presenten els quiasmes és proporcional a la longitud de les cromàtides i pot arribar a ésser de 10 quiasmes per cromàtide
quiasma òptic
Biologia
Zoologia
Estructura hipotalàmica que resulta de l’entrecreuament del nervi òptic dret, que es creua i va al cantó esquerre del cervell, i viceversa.
Bé que en la majoria dels vertebrats s’entrecreuen totes les fibres nervioses, en els mamífers la meitat roman a la seva banda
quiasmatípia
© fototeca.cat
Biologia
Teoria que proposa que l’ entrecreuament
entre dues cromàtides en la meiosi podria esdevenir-se en una de les primeres etapes, com és ara el paquitè, en què s’aparellen els cromosomes homòlegs, i el quiasma es formaria a la metafase, un cop s’han de separar per a la divisió reduccional.
Així, la formació del quiasma sembla més aviat la conseqüència de l’entrecreuament, més que no pas la seva causa
Les vies visuals
Anatomia humana
Les vies visuals són les estructures que transmeten els impulsos nerviosos des de la retina fins al cervell, on esdevenen sensacions visuals Les fibres de les cèllules ganglionars de la retina surten de l’ull a través de la papilla i formen el nervi òptic Els dos nervis òptics, un de cada ull, s’uneixen en un punt anomenat quiasma òptic , a la base del cervell, per sobre de la glàndula hipòfisi, on una part de llurs fibres es creuen Del quiasma òptic, en surten les cintes òptiques , que atenyen els cossos geniculats externs del tàlem òptic , que constitueixen els…
decussació
Anatomia
Encreuament, en forma d’aspa o de X, de fibres o fascicles nerviosos.
Les principals decussacions en el cos humà són la piramidal , de les fibres motores en el pla bulbar, la de Forel , de les fibres dels tubercles quadrigeminats anteriors, i l' òptica , de les fibres nervioses del quiasma òptic
camp visual
Física
Extensió de l’espai que pot ésser vista sense efectuar moviments de l’ull ni del cos.
En les zones centrals del camp la visió és més perfecta que en les perifèriques La conservació del camp visual normal depèn de la integritat de la funció de la retina, del nervi òptic, del quiasma, i de les vies i els centres òptics L’exploració del camp visual, que pot ésser manocular o binocular, és duta a terme mitjançant la perimetria o la campimetria
Exàmens visuals del sistema endocrí
Patologia humana
Els exàmens visuals , és a dir, les exploracions de l’ull i les vies visuals, són útils en la diagnosi d’algunes complicacions pròpies de determinades alteracions endocrines Si bé hi ha diverses exploracions útils en aquest sentit, de fet les més emprades són l’oftalmoscòpia, l’angiofluoroscòpia i l’examen del camp visual L’ oftalmoscòpia o fons de l’ull consisteix en la visualització, amb l’ajut d’uns aparells especials, de les estructures intraoculars Aquesta prova és d’importància fonamental per a l’estudi d’una de les principals complicacions de la diabetis mellitus , la retinopatia…
Hipotàlem i hipòfisi
Anatomia humana
L’hipotàlem i la hipòfisi són dues estructures intracranials, íntimament relacionades entre si que constitueixen una unitat anomenada eix hipotàlamo-hipofític L’ hipotàlem és una petita estructura nerviosa situada a la base del cervell que, a diferència de la resta dels òrgans endocrins, no és estrictament una glàndula, ja que es compon de neurones o cèllules nervioses, algunes de les quals estan especialitzades en l’elaboració de substàncies hormonals, i no té una capacitat genuïnament glandular que és la d’emmagatzemar, com a reserva, les hormones elaborades Aquest òrgan, que ocupa uns 4…
cinta òptica
Anatomia animal
Cadascuna de les dues cintes, situades a banda i banda de la base del cervell, i constituïdes per les fibres nervioses òptiques a la sortida del quiasma.
hipotàlem
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part del sistema nerviós central que es forma a partir d’un desenvolupament de la porció ventral del diencèfal i que comprèn el tuber cinereum
, l’infundíbul, el quiasma òptic, els cossos mamil·lars i la neurohipòfisi.
A l’hipotàlem es formen els factors d’alliberament hormonal que actuen sobre l’adenohipòfisi Intervé en la regulació de la vida emocional, de la temperatura corporal i de la ingestió d’aliments per la sensació de fam