Els exàmens visuals, és a dir, les exploracions de l’ull i les vies visuals, són útils en la diagnosi d’algunes complicacions pròpies de determinades alteracions endocrines. Si bé hi ha diverses exploracions útils en aquest sentit, de fet les més emprades són l’oftalmoscòpia, l’angiofluoroscòpia i l’examen del camp visual.
L’oftalmoscòpia o fons de l’ull consisteix en la visualització, amb l’ajut d’uns aparells especials, de les estructures intraoculars. Aquesta prova és d’importància fonamental per a l’estudi d’una de les principals complicacions de la diabetis mellitus, la retinopatia diabètica, caracteritzada pel fet que provoca diverses alteracions en la vascularització de la retina, la capa interna de l’ull. Així, l’oftalmoscòpia constitueix una de les proves realitzades periòdicament en les persones diabètiques per tal de detectar el desenvolupament de la retinopatia i poder procedir al tractament adequat que impedeixi un deteriorament de la capacitat visual.
L’angiofluoroscòpia constitueix una prova que permet d’estudiar amb més precisió que l’anterior la vascularització retinal i té la mateixa aplicació. Aquesta prova es basa en la utilització d’un colorant, la fluoresceïna, que s’injecta en la circulació sanguínia i, difós per tot el sistema circulatori, arriba ràpidament als vasos de la retina. Així, amb un oftalmoscopi que duu incorporada una màquina fotogràfica es poden obtenir plaques en què s’evidencien els vasos acolorits per la fluoresceïna, l’anàlisi detallada dels quals permet de detectar modificacions mínimes de la vascularització retinal.
L’examen del camp visual consisteix en la determinació, amb diversos procediments i aparells, de l’àrea de percepció visual dels ulls. Aquest estudi és molt útil per a apreciar les possibles alteracions de les vies visuals produïdes com a complicació del desenvolupament de tumors en la zona hipotàlamo-hipofisial, ja que aquestes estructures es troben al costat del quiasma òptic, la zona en què s’entrecreuen les fibres procedents dels nervis òptics en el seu camí cap al lòbul occipital del cervell. Amb la determinació del camp visual, sovint es pot precisar el grau d’extensió d’aquests tumors, capaços de provocar diverses alteracions endocrines.