Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Font-rabiosa
Municipi
Municipi del Capcir, estès entre els contraforts septentrionals del massís del Carlit i la plana al·luvial de l’Aude.
El terme és drenat pel riu de Galba límit amb el terme de Formiguera i pel riu Tort límit amb el de Puigbaladó Hi ha grans extensions de bosc pi negre, pi roig i faig que ha estat explotat des de sempre i és una de les seves bases econòmiques La superfície agrícola és de 117 ha, la majoria de prats i pastures els cereals ocupen 9 ha sègol i les hortalisses 4 ha patates La cria de bestiar, molt tradicional, comprèn 95 caps de bestiar boví i 300 d’oví Hi ha unes pedreres d’ònix sense explotar Des de l’inici del s XX 232 h la població és en un procés de davallada constant 72 h 1982 font-…
Sant Sebastià de Font-rabiosa
Situació Edifici molt transformat l’any 1712 però que conserva encara la seva tipologia romànica ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Sebastià és situada a l’entrada del petit nucli de Font-rabiosa, prop del torrent dels Escugots, vora la plana de l’Aude Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 38′10″ N - Long 2° 5′57″ E Per a arribar-hi, partint de Formiguera, s’ha d’agafar la carretera D-118 en direcció nord, i poc abans d’arribar al terme de Puigbalador cal desviar-se a l’esquerra per la carretera D-32b, que al cap de pocs quilòmetres arriba a Font-rabiosa MLIR…
Pont de Galba (Font-rabiosa)
Situació Pont medieval sobre el riu Galba, amb algunes modificacions del segle XVII, per sobre del qual passava l’antiga Via Redensis que unia Carcassona amb Llívia ECSA - A Bonnery Aquest pont es troba uns centenars de metres al sud del pont de Riutort Puigbalador, sobre el riu de Galba, a poca distància de la seva desembocadura al pantà de Puigbalador Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 38′28″ N - Long 2° 5′44′ E S’hi arriba a peu, a partir de l’encreuament de la carretera D-118, que travessa el Capcir de sud a nord, amb la carretera D-32b que es dirigeix a Font-rabiosa AB Història…
rabiós | rabiosa
Esglésies del Capcir anteriors al 1300
Mapa dels castells i les esglésies del Capcir anteriors al 1300 J Salvadó Els Angles Sant Salvador dels Angles Santa Maria de Vallsera Font-rabiosa Sant Sebastià de Font-rabiosa Formiguera Santa Maria de Formiguera La Llaguna Sant Vicenç de la Llaguna Sant Valentí d’Espona Matamala Sant Pere de Matamala Puigbalador Sant Joan Baptista de Puigbalador abans Sant Salvador Sant Martí de Riutort Ral Sant Romà de Ral
vescomtat d’Évol
Història
Títol senyorial creat per Jaume III de Mallorca, el 1335, a favor de Bernat IV de So.
Constituït per les senyories d’Évol i els Horts al Conflent, Santó, Estavar i Bajande a la Cerdanya i Font-rabiosa i Creu al Capcir, a totes les quals s’afegiren més tard Oleta, la bastida d’Oleta, Jújols i Fetges, al Conflent Per raó de matrimoni, el 1428 passà als Castre-Pinós, vescomtes d’Illa i de Canet a mitjan s XVII, als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, comtes de Salinas Confiscat amb el de Canet per Lluís XII, foren retornats al seu propietari, el duc d’Híxar, el 1730, per decisió del consell d’Estat francès El nucli més important fou Oleta, però els…
ranunculàcies
Botànica
Família de ranals constituïda per plantes generalment herbàcies i perennes, de fulles alternes, sense estípules, sovint dividides, de flors acolorides, hermafrodites, generalment actinomorfes, poliandres i de gineceu súper apocàrpic, i de fruits en fol·licle, en núcula o en baia.
Consta d’unes 1 500 espècies, pròpies quasi exclusivament de l’hemisferi nord Ranunculàcies més destacades Aconitum sp acònit Aconitum anthora herba tora , tora Aconitum lycoctonum escanyallops , matallops Aconitum napellus matallops , acònit, escanyallops, herba tora, tora Actaea spicata herba de Sant Cristòfol Adonis aestivalis ull de perdiu Adonis annua ull d’àngel Anemone alpina anemone alpina, viola blanca Anemone coronaria anemone coronària, castanyola Anemone hepatica herba fetgera , fetgera, viola de galàpet, viola de llop, viola de pastor Anemone japonica …
Formiguera
Municipi i cap de la comarca del Capcir, estès entre el pic Peric (2 870 m), al NE del massís del Carlit, i el coll de Censà, límit amb les Garrotxes del Conflent.
El terme és drenat per l’Aude límit amb el terme de Ral, que forma en aquest indret el pantà de Puigbalador, i pels rius de Lladura emissari dels estanys de Camporrells i de Galba límit amb els termes de Font-rabiosa o de Puigbalador Una gran part del terme és boscada les Pinetoses, a la vall de Galba bac de les Planes, a la de Lladura A la part més baixa del terme hi ha una gran zona de pastures comunals, a més d’extensos prats de dall, destinats al bestiar boví, principal activitat econòmica del municipi hi ha una cooperativa lletera, juntament amb l’explotació del bosc…