Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
racofòrids
Herpetologia
Família d’amfibis anurs del subordre dels diplasiocels.
Tenen un aspecte, semblant al dels hílids, però amb l’apòfisi transversa de la vèrtebra sacra de forma cilíndrica i les dues meitats de la cintura escapular fermament soldades per les vores Comprèn 10 gèneres, que habiten a l’Àfrica, Madagascar, l’Àsia sud-oriental, l’Índia oriental, la Xina, les Filipines i el Japó El gènere més representatiu és Rhacophorus, amb l’espècie Rleucomystax , d’uns 7 cm de llargada, que habita a la Xina i al sud-est d’Àsia presenta els ulls molt grossos, el timpà rodó i palès i els dits de les potes anteriors independents i acabats en un disc adhesiu…
diplasiocels
Herpetologia
Ordre d’amfibis anurs amb el centre de la vèrtebra sacra convex i articulat amb un doble còndil.
Les set primeres vèrtebres són procèliques, i la vuitena és amficèlica No tenen costelles, i la cintura escapular és del tipus firmistern L’ordre comprèn quatre famílies racofòrids, microhílids, frinomèrids i rànids Són de distribució cosmopolita
granota
Granota cowboy
© Paul Ouboter / National Zoological Collection of Surinam
Herpetologia
Nom donat a alguns amfibis de la subclasse dels anurs que pertanyen a les famílies dels pípids, dels hílids, dels braquicefàlids, dels racofòrids i, especialment, dels rànids.
granota voladora
Granota voladora (Rhacophorus prasinatus)
Amal Borzae iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Herpetologia
Gènere d’amfibis anurs de l’ordre dels diplasiocels, de la família dels racofòrids, que atenyen uns 8 cm de longitud, amb un replec cutani que va de l’angle posterior de l’ull fins a l’esquena.
Habita a la Xina, la Indoxina, les Filipines i les illes de la Sonda
La vida als rius i les selves inundades
La biologia i l’ecologia dels cursos d’aigua Exceptuant les àrees irrigades per la mà humana, enlloc del món no hi ha tanta aigua dolça disponible com a les selves intertropicals Les generoses pluges que reben, en efecte, alimenten amples i complexes conques fluvials d’aigües permanents Tanmateix, l’estacionalitat, i per tant el règim de pluges i els períodes de crescuda de les aigües, es fa notar progressivament i de forma simètrica a mesura que hom s’allunya de l’equador, la qual cosa comporta variacions en el comportament de les conques fluvials Aquest fet resulta especialment constatable…