Resultats de la cerca

Per tal de representar la trajectòria d’una radiació en la seva propagació per l’espai, hom ha ideat una unitat convencional de radiació el raig Segons el seu origen, hom parla de radiació tèrmica o calorífica, quan és emesa per un cos en virtut de la seva temperatura, de radiació electromagnètica , si ha estat creada per càrregues elèctriques en moviment respecte a l’observador, i de radiació del cos negre , en l’estudi de l’absorció i emissió d’energia radiant del cos negre Però en definitiva, sigui quin vulgui el seu origen…

Així, hom parla de radiació de rectes o de radiació de plans

Aquest fenomen pot ésser enunciat, més exactament, de la manera següent quan una partícula carregada travessa amb velocitat v un medi no conductor d’índex de refracció n ν, emet radiació electromagnètica en totes les freqüències ν per a les quals la velocitat de fase c/n ν és menor que v Aquest efecte, observat per Čerenkov el 1934, fou completament interpretat per Tamm i Frank el 1937 La radiació de Čerenkov és especialment visible en les piscines d’aigua d’alguns reactors nuclears, on pren una coloració blanc-blavosa La principal aplicació de l’efecte Čerenkov és…

Alguns autors la denominen també balanç de radiació d’ona llarga per distingir-la del balanç de radiació en ona curta o diferència entre la radiació solar incident sobre la superfície terrestre i la reflectida La radiació efectiva és mesurada amb pirgeòmetres

Aquesta classe d’energia pot ésser considerada com una collecció o espectre d’ones d’una àmplia gamma de longituds d’ona que es propaguen amb una velocitat constant de 300 000 km/s L’espectre de la radiació solar és constituït per raigs X 0,002 μm-0,010 μm raigs gamma i raigs ultraviolats 0,010 μm-0,400 μm, el conjunt dels quals transporta el 9% de l’energia total raigs visibles 0,410 μm-0,700 μm, que representen el 41%, i raigs infraroigs 0,700 μm-1000 μm, que comprenen el 50% Hom defineix com a radiació d’ona curta l’interval que comprèn longituds d’ona entre 0,2…

Aquesta emissió és una conseqüència de l’escalfament que experimenta la Terra per l’absorció de la radiació solar La radiació terrestre, que és d’ona llarga també ho és la radiació atmosfèrica, és localitzada generalment a la regió dels raigs infraroigs, entre 5 μm i 50 μm de longitud d’ona atmosfera terrestre

L’atmosfera és pràcticament transparent a les radiacions de petita longitud d’ona per contra, les radiacions de gran longitud d’ona són absorbides en gran mesura pel diòxid de carboni, l’ozó i el vapor d’aigua Per aquest motiu la radiació terrestre contribueix més a l’escalfament de l’atmosfera que la radiació solar La radiació atmosfèrica varia d’un lloc a l’altre d’acord amb la proporció existent de diòxid de carboni, vapor d’aigua i ozó atmosfera terrestre

Com que la proporció de diòxid de carboni i d’ozó és petita i pràcticament constant en la seva distribució, és el vapor d’aigua el principal responsable de la radiació contrària