Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Three Mile Island
Nom de dues centrals nuclears de Harrisburg, Pennsilvània, amb reactors PWR en funcionament des del 1974 i el 1978 respectivament, amb una potència bruta de 871 i 961 MWe, totes dues equipades amb calderes nuclears construïdes per Babcok & Wilcox.
Una d’elles sofrí un aparatós accident pel març del 1979 amb la fuita de gas radiactiu criptó 85, de milers de m 3 d’aigua contaminada radioactivament, i la formació d’un núvol d’hidrogen a la part alta del reactor, que dificultà extraordinàriament l’operació de neteja A conseqüència d’aquest fet foren tancades les dues centrals i, preventivament, d’altres del mateix tipus
lleis de Soddy
Física
Enunciats que estableixen la variació del nombre atòmic Z i del nombre de massa A dels nuclis atòmics en les transformacions radioactives.
Si el nucli Z,A es transforma radioactivament en el nucli Z’, A' les llleis de Soddy estableixen que en una desintegració α és Z'=Z -2 A'=A en una desintegració β és Z'=Z +1 A'=A en una desintegració γ és Z'=Z A'=A Inicialment aquestes lleis foren enunciades en termes del desplaçament experimentat pel nucli radioactiu en la classificació periòdica, raó per la qual són anomenades també lleis dels desplaçaments radioactius Hom les anomena també lleis de Fajans-Soddy
radioimmunoassaig
Bioquímica
Tècnica d’anàlisi serològica molt sensible, emprada per a la determinació quantitativa in vitro de molècules de fluids i teixits biològics (pèptids, esteroides, prostaglandines, nucleòtids, etc), considerats com a antígens.
En l’assaig d’aquests antígens hom parteix de la molècula original i de la molècula marcada radioactivament generalment amb iode 131 o 125 aquesta molècula marcada —que actua com a antigen— és afegida al sistema a analitzar juntament amb l’anticòs específic, tots dos a quantitats constants En la reacció antigen-anticòs l’antigen marcat s’uneix a l’anticòs específic en funció de la quantitat d’antigen original, la qual s’avalua en una corba estàndard Aquesta tècnica presenta grans avantatges de sensibilitat, especificitat i precisió, i arriba a mesurar antígens a concentracions de…
sonda
Biologia
Fragment d’àcid nucleic marcat radioactivament, que s’utilitza en tècniques d’hibridació molecular per a detectar seqüències complementàries entre una gran quantitat de DNA no complementari.
Posteriorment hom detecta la posició de la sonda mitjançant una autoradiografia
Química 2019
Química
Explorant els límits de la taula periòdica Per celebrar el 150è aniversari de la taula periòdica dels elements químics ideada per Dmitri Mendeléiev, la UNESCO va declarar el 2019 Any Internacional de la Taula Periòdica 2019 IYPT, i va donar cobertura a una multitud d’actes arreu del món per a posar de relleu que l’establiment de la taula periòdica és una de les fites més importants assolides per la ciència, que va molt més enllà de plasmar només l’essència de la química, perquè té conseqüències importants en molts altres camps del coneixement com ara la física, la biologia, la medicina o la…
L’escala dels temps geològics
Mesura quantitativa del temps geològic establerta per Williams i comparació amb la que s’obtindria d’aplicar la mateixa unitat de temps amb les dades actuals de la geocronometria Williams buscà una unitat de mesura derivant-la de l’escala ordenada de les edats geològiques obtinguda amb l’estudi paleontològic i estratigràfic i l’anomenà geòcron D’ací establí la mesura quantitativa dels sistemes i les sèries del Fanerozoic Dades elaborades per l’autor En geologia, la dimensió temps és d’una importància cabdal, perquè el fruit de la investigació geològica és sobretot el coneixement de l’…
La societat internacional
Una societat d’estats en conflicte Mentre que les societats nacionals són comunitats de persones, la societat internacional és principalment, bé que no exclusivament, una comunitat d’estats Què vol dir això Vol dir que la major part del que es decideix i es fa en l’àmbit internacional, siguin qüestions polítiques, econòmiques o culturals, és obra dels diferents estats Ens en podem adonar fullejant les pàgines de política internacional dels diaris, on mai o quasi mai no es parla del que fan els senyors Rossi, Smith o Dupont, sinó del que fan Alemanya, la Gran Bretanya, França, els Estats Units…