Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
radiotelegrafia
Sistema de comunicació telegràfica entre dos o més llocs, mitjançant una transmissió amb ones radioelèctriques.
És anomenada també telegrafia sense fils
radiocomunicació
Telecomunicació feta per mitjà d’ones radioelèctriques, l’aspecte tècnic de la qual constitueix la radiotècnia
.
Entre els sistemes de radiocomunicació més coneguts cal esmentar la radiotelegrafia , la radiotelefonia i, especialment, la radiodifusió i la televisió
oficial
Transports
Persona que en la marina mercant exerceix, a bord, un càrrec tècnic que exigeix una titulació superior.
Hom distingeix els oficials tècnics marítims capità, oficials de pont o de derrota, oficials de màquines i oficials de radiotelegrafia i els oficials tècnics de serveis especials els sobrecàrrecs i els metges
radiotelegrafista
Tècnic en radiotelegrafia.
Avís als Navegants
Publicació periòdica d’informació per als navegants, especialment respecte a perills o anormalitats (mines a la deriva, fars espatllats, exercicis de tir naval, etc).
Part d’aquesta informació és també comunicada per radiotelegrafia o radiofonia En anglès és anomenada “Notices to Mariners” EUA i “Admiralty Notices to Mariners” Gran Bretanya, en francès “Avis aux Navigateurs” i en castellà “Aviso a los Navegantes”
cohesor
Electrònica i informàtica
Detector d’oscil·lacions elèctriques d’alta freqüència que es basa en la disminució sobtada de la resistència d’un conductor metàl·lic imperfecte en ésser sotmès a un camp elèctric d’alta freqüència.
Aquest dispositiu, inventat per Édouard Branly 1890, consta d’un tub que conté dos elèctrodes metàllics entre els quals hi ha un conductor constituït per grànuls o llimalles de ferro en donar-li un cop, torna a restablir-se la resistència Foren utilitzats com a detectors en radiotelegrafia
Alessandro Artom
Electrònica i informàtica
Enginyer electrònic italià.
Estudià a Torí i fou catedràtic de radiotelegrafia i consultor científic de la marina italiana, a la qual dedicà els seus invents S'ocupà de la dirigibilitat de les ones radioelèctriques El 1907 patentà el radiogoniòmetre, que permet de conèixer la posició de la font emissora de senyals de ràdio
radiograma
Missatge transmès per radiotelegrafia.
Wilhelm Wien
Física
Físic alemany.
Estudià la descàrrega elèctrica en els gasos, els raigs catòdics i canals, la difracció de la llum, els fluids i, sobretot, la radiació del cos negre, del qual enuncià 1893 la coneguda llei que duu el seu nom Aquests treballs li valgueren el premi Nobel de física, que li fou atorgat el 1911 El seu cosí, Max Wien Königsberg 1866 — Jena 1938, també físic, collaborà amb Röntgen i treballà en oscillacions d’alta freqüència i radiotelegrafia
ona radioelèctrica
Electrònica i informàtica
Ona electromagnètica emprada en radiocomunicacions.
Aquestes ones, anomenades sovint hertzianes , solen tenir una longitud d’ona compresa entre els millímetres i els quilòmetres i, segons un conveni internacional establert per la Unió Internacional de les Telecomunicacions UIT, l’interval corresponent és dividit en bandes que reben noms concrets banda 1 5 En radiodifusió són emprades les anomenades ones llargues, mitjanes i curtes per a AM, i les ultracurtes per a FM En televisió hom empra ones mètriques i decimètriques VHF i UHF, respectivament En els enllaços hertzians són emprades les microones microona Les ones radioelèctriques tenen també…