Resultats de la cerca

Era fill de Guifré I i de Guinidilda, comtes de Barcelona Els seus pares el lliuraren d’infant com a monjo a Ripoll, al moment de la consagració de l’església 888, per tal que després en fos abat, tal com feren amb la filla Emma, després abadessa de Sant Joan Radulf en sortí, però, cap al 900 i reclamà les possessions que li havien estat cedides com a dot Casat, actuava com a prevere cap al 908 i fou consagrat bisbe d’Urgell el 914 Es coneix la seva activitat en l’erecció de parròquies i consagració d’esglésies No perdé el contacte amb el seu monestir de Ripoll, a la segona…

Es tracta d’un dels castells més desconeguts d’aquest sector de la Segarra Es fa molt difícil situar-lo geogràficament Tanmateix, caldria localitzar-lo, potser, a l’enclavament del Mas d’en Porta, o potser més a llevant, ja en terme del municipi de Torrefeta La referència més antiga d’aquesta fortalesa es troba en la venda dels castells de Claret i Valltallada de l’any 1082, on es reconeix que el terme d’aquest últim limitava a llevant amb el castellus Raduffi També s’esmenta el chastel Raduff en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098 Segons aquest document la canònica…

Fou el primer comte privatiu de Besalú per delegació del seu germà Guifré I de Barcelona, el qual diu que a la seva mort el comtat de Besalú havia d’anar a parar als descendents d’aquest i no als seus Tingué propietats al Rosselló, la Cerdanya, el Conflent, Besalú i el Perapertusès i apareix en documents dels anys 876, 885, 887, 888, 891 o 892 i 903, rebent béns dels seus familiars, comprant terres al monestir de Sant Aniol d’Aguja i fent donacions a Cuixà i la Grassa Estigué casat amb Ridlinda, filla del comte Alaric d’Empúries i de Rotruda, i tingué almenys dos fills coneguts, Oliba i…

Casat amb una filla de Robert I de França, el succeí a la seva mort Afrontà un alçament dels nobles i diverses incursions dels normands El 924 signà amb aquests una pau desfavorable, però més tard els derrotà 930, cosa que li permeté d’imposar-se a la noblesa

Originada segurament a partir d’una villa romana, Pesillà de la Ribera Pidilianum és esmentada per primera vegada el 876, en la donació que feu Anna, neta del comte Berà I, esposa d’Esteve, al comte Radulf i a la seva esposa Ridlinda de la vila de Pesillà amb les seves esglésies Al maig del 898, els comtes Radulf i Ridlinda donaren al monestir de Santa Maria de la Grassa la villa de Pesillà “amb les esglésies que hi són fundades en honor de sant Sadurní i de sant Feliu”, tot reservant-se l’usdefruit per a ells i per al seu fill Oliba exceptuant els delmes La…

Un dels primers esments de l’església parroquial de Pesillà data de l’any 876, en què Anna, filla del difunt Alaric, comte d’Empúries, donà al comte Radulf i a la seva esposa Ridlinda diversos alous, entre els quals s’esmenta la “Villa Pidiliano cum sous ecclesias” encara que el document no explicita les advocacions d’aquestes esglésies, hom sap que es tracta de Sant Sadurní, l’església del cementiri, i de la de Sant Feliu, l’església parroquial Anys més tard, el 898, els comtes Radulf i Ridlinda cediren a Santa Maria de la Grassa la propietat de la vila de Pesillà…

Era fill d’Oliba II En esdevenir major d’edat governà, junt amb el seu germà Benció, els dos comtats que havien estat fins aleshores sota la tutoria del seu oncle Acfred I, cosí de Guifré el Pelós A la mort de Carles el Calb 929 reconegué com a rei dels francs el seu contrincant Radulf de Borgonya

Situació El santuari de la Mare de Déu és a poca distància de l’església parroquial de Sant Genís, situada dins el poble d’Er Mapa IGN-2250 Situació Lat 41° 26’ 32” N - Long 2° 2’ 2” E Per a anar-hi, cal agafar la carretera N-116 des de la Guingueta d’Ix en direcció a Sallagosa i abans d’arribar-hi s’ha de prendre un trencall en direcció E que porta directament al poble d’Er RMAE Història Poques són les notícies històriques documentals que han pervingut fins a l’actualitat d’aquest santuari marià del poble d’Er, que depengué eclesiàsticament de l’església parroquial de Sant Genís tanmateix,…

Castell que es trobava sobre el característic penyal o turó de Montgat que avança fins al mar El castell medieval sembla que es va destruir el 1715 i es va refer poc després la nova edificació, que va tenir un paper molt destacat en la guerra del 1808, va caure en ruïnes al llarg del segle XIX En quedaven encara importants vestigis el 1876 ara no se’n coneix ni el seti per l’erosió i per les vicissituds que ha experimentat el turó, travessat pel túnel de la línia del tren i mutilat pel pas de la carretera L’existència d’un castell a Montgat consta des del 1006, quan Radulf va…

Antiga església, avui desapareguda, del lloc de Boaçà villa Buacano , 876, ja esmentada aquest mateix any, en què formava part dels dominis donats al comte Radulf, germà de Guifré el Pelós, i a la seva esposa Ridlinda per Anna, filla del comte Alaric d’Empúries i de la comtessa Rotruda, i neta, del costat matern, del comte Berà I de Barcelona Esdevingué més tard la capella del castell de Boaçà, edificat, segons que sembla, al segle XIII Era cura rural i el curat era nomenat pel senyor de Boaçà El conjunt del castell fou totalment enderrocat el 1974