Castell que es trobava sobre el característic penyal o turó de Montgat que avança fins al mar. El castell medieval sembla que es va destruir el 1715 i es va refer poc després; la nova edificació, que va tenir un paper molt destacat en la guerra del 1808, va caure en ruïnes al llarg del segle XIX. En quedaven encara importants vestigis el 1876; ara no se’n coneix ni el seti per l’erosió i per les vicissituds que ha experimentat el turó, travessat pel túnel de la línia del tren i mutilat pel pas de la carretera.
L’existència d’un castell a Montgat consta des del 1006, quan Radulf va donar a Sant Cugat del Vallès “castrum meum vocitatum Monte Katum, cum ipsa turre vel cum omnia que ad dictum castrum pertinent”. Pel maig de l’any 1087 Radulf amb la seva cunyada Ermengarda vengueren el castell al mateix monestir de Sant Cugat. Diferents documents parlen de la seva existència al llarg dels segles XI al XIII, junt amb els llocs veïns de Monistrol i de Tiana. Pel gener del 1234 el rei Jaume I confirmava al monestir de Sant Cugat les seves possessions i els seus castells, i entre ells hi havia el castell de Montgat amb la “dominicatura” o domini senyorial de Tiana. A l’època baix-medieval es va revaloritzar el lloc de Montgat com a defensa de la ciutat i del territori de Barcelona, i per això fou la ciutat, que potser havia adquirit el lloc al monestir de Sant Cugat, la que hi va fer alçar una torre nova el 1357 i la tenia ben vigilada; el 1479 consta que en pagaven els guardes. Un llamp va malmetre la torre de Montgat el 1642 i fou la ciutat de Barcelona qui la féu reposar. De nou fou reforçada i ocupada durant la guerra dels Segadors (1640-1641) i en la guerra contra Felip V (1705-1715).