Originada segurament a partir d’una vil·la romana, Pesillà de la Ribera (Pidilianum) és esmentada per primera vegada el 876, en la donació que feu Anna, neta del comte Berà I, esposa d’Esteve, al comte Radulf i a la seva esposa Ridlinda de la vila de Pesillà amb les seves esglésies. Al maig del 898, els comtes Radulf i Ridlinda donaren al monestir de Santa Maria de la Grassa la villa de Pesillà “amb les esglésies que hi són fundades en honor de sant Sadurní i de sant Feliu”, tot reservant-se l’usdefruit per a ells i per al seu fill Oliba (exceptuant els delmes). La iniciativa era donada probablement per la situació d’inseguretat que va seguir la mort del comte de Rosselló Miró I el Vell (896) i de Guifré el Pelós (897), germans del comte Radulf. Aquest, que sem bla estar associat al govern de Miró I, hauria degut succeir lògicament el seu germà Miró I, i hom sap que, de fet, la part costanera del comtat de Rosselló passà al comte Benció, fill de Sunyer II d’Empúries. Radulf i Ridlinda probablement intentaren prevenir-se ells i el seu fill Òliba contra una eventual espoliació. De fet, una carta de confirmació de les possessions de la Grassa, atorgada per Carles el Simple el 29 de maig del 899, no fa cap esment de Pesillà, com si el monestir de la Grassa no hagués cregut que podia registrar com a seva la donació del 898. A més, un diploma de protecció, atorgat pel mateix príncep al fidel Esteve i a la seva esposa Anna (la donadora del 876) el 14 de juny del mateix any 899, esmenta novament entre els seus béns la vila de Pesillà amb els seus territoris, vilars, adjacències i esglésies. I encara un nou precepte confirmatiu atorgat a la Grassa per Carles el Simple, el 3 de novembre del 908, no esmenta tampoc Pesillà entre les propietats rosselloneses de l’abadia. Fou després de la mort del comte Radulf (la data de la qual no és coneguda) que la seva vídua Ridlinda i el seu fill Òliba renovaren, el 915, la donació de Pesillà a la Grassa, amb les mateixes reserves d’usdefruit que en l’anterior del 898. Des d’aleshores la Grassa començà a fruir de la propietat de Pesillà, que havia de conservar fins a la fi de l’antic règim, per bé que els vescomtes de Castellnou usurparen una part dels seus drets durant el segle XI. (PP)
El sector medieval del poble de Pesillà té una planta quasi circular, amb un diàmetre de 80 m, i s’organitza al voltant de l’església. A l’interior del clos hi havia un carrer paral·lel a les muralles i dos carrers transversals. Potser hi havia tres portals, dels quals només s’ha conservat el del nord-est. Hom pot veure alguns fragments de la muralla feta de còdols; en part han estat descoberts arran de les obres que s’han fet en els habitatges que s’hi adossen. Segurament, els límits d’aquesta vila closa coincideixen aproximadament amb els límits de la sagrera de l’església d’aquest poble, dedicada a sant Sadurní. (JBM)