Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
raticida
Farmàcia
Dit del tòxic emprat per a exterminar les rates.
N'hi ha d’efecte immediat, dins les 24 hores escilla, fòsfor blanc, arsènic, estricnina, cianur potàssic, carbonat bàric, fluoroacetat sòdic 1080, 2-cloro-4-dimetilamino-1-metilpiridina Castrix , alfa-naftil urea Antu D’altres, derivats de la dicumarina, donen lloc a hemorràgies internes que provoquen la mort de l’animal en 5 o 6 dies D’aquesta manera la rata no desconfia de l’esquer Els millors d’aquest tipus són el Warfarin 3-1'-fenil-2'-acetiletil-4-hidroxicumarina, el Tomorin 3α -p -clorofenilβ-acetil-estil-4-hidro xicumarina i l' Ibys 152 3α-fenilβ-acetil-etil-4-hidroxicumarina
antú
Química
Pólvores grisoses, molt estables, insolubles a l’aigua, inodores i insípides.
És utilitzat com a raticida en forma d’engranalls emmetzinats, com a metzina de pas o com a emmetzinador d’aigua
disulfur d’arsènic
Química
Pólvores vermelles o ataronjades solubles en àcids o àlcalis, que es fonen a 307°C.
S'obté torrant l’arsenopirita i pirites de ferro És molt tòxic S'empra en la indústria del cuir i com a pigment i raticida El mineral natural és el realgar
carbonat de bari
Química
Sòlid blanc, insoluble, que es descompon a 1 450°C.
Bé que es troba natiu witherita és obtingut correntment com a precipitat blanc en afegir carbonat sòdic o diòxid de carboni en una dissolució de sals de bari Emprat com a raticida, en vidres i esmalts ceràmics i per a corregir la mollesa de l’aigua industrial
fluoroacetat
Química
Cadascun dels derivats de l’àcid fluoroacètic (CH2FCOOH).
Tant aquest àcid com els seus derivats es descomponen a l’interior de l’organisme i alliberen àcid fluorhídric D’ací ve que tots siguin substàncies molt tòxiques, que actuen com a metzines retardades, d’acció convulsiva El fluoroacetat sòdic és emprat com a raticida, conegut com a “1 080”
estricnina
Farmàcia
Alcaloide que hom troba, juntament amb la brucina, en les llavors de la Strychnos, Nux vomica i en altres espècies.
La seva acció principal té lloc sobre la medulla espinal i produeix, amb dosis mitjanes, un augment del to muscular rigidesa dels músculs de la nuca, amb increment de l’excitabilitat reflexa Amb dosis de 0,03 a 0,1 g apareix una tetània que afecta tota la musculatura esquelètica, i la mort s’esdevé per anòxia Ha estat emprat com a tònic, estimulant i raticida i per a matar gossos i guineus
triòxid d’arsènic
Química
El més important dels composts d’arsènic, dit també anhídrid arsenós o simplement arsènic.
Es forma per combustió de l’element Existeix en una forma amorfa, vítria, inestable, obtinguda refredant lentament els vapors a temperatura alta, i en dues formes cristallines, l’una cúbica octàedres, l’altra monoclínica prismes Se sublima a pressió atmosfèrica les formes cristallines sense fondre’s, l’amorfa fonent-se pels volts de 200°C totes tres es vaporitzen totalment a 218°C La densitat de vapor correspon a la fórmula As 4 O 6 fins a 800°C i a As 2 O 3 per damunt de 1800°C És molt poc soluble en aigua, però es dissol en els àcids i els àlcalis i en el glicerol Les solucions aquoses són…
sofre
Sofre natiu sobre ofites
© Fototeca.cat
Química
Element no metàl·lic, de nombre atòmic 16, que pertany al grup VIA de la taula periòdica o dels calcògens.
És conegut per l’home des de l’antiguitat, atesa la seva ocurrència en forma nativa El sofre natural és constituït per una mescla de quatre isòtops naturals, estables, amb masses 32 95,0%, 33 0,76%, 34 4,22% i 36 0,14%, que determinen un pes atòmic de 32,06 Són coneguts, a més, sis radioisòtops artificials de l’element, un dels quals, 35 S, amb una vida mitjana de 87 dies, és emprat com a traçador El sofre és el setzè element més abundant de l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 6 × 10 -2 per cent en pes La seva presència ha estat detectada al Sol i als estels novae , a la Lluna i…