Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
Els múrids: rates i ratolins
Àrea de distribució mundial de la família dels múrids Maber, extret de Macdonald, 1985 La família dels múrids és la més nombrosa, quant a espècies, de totes les famílies de rosegadors en conté unes 400 un 24 % del total agrupades en uns setanta gèneres Dins dels múrids, hi ha els rosegadors potser més familiars per a l’home, els anomenats, en termes generals, rates i ratolins Es distribueixen per Europa i Àsia, al S del cercle polar àrtic, Àfrica menys Madagascar i Austràlia i ocupen tot tipus d’hàbitats
ratera
Zoologia
Parany per a agafar rates i ratolins.
Adopta generalment la forma d’una gàbia de filferro amb una entrada, també de filferro, en forma d’embut acabat amb puntes que impedeixen el retrocés de l’animaló que hi penetra atret per l’esquer de formatge Una altra forma corrent consisteix en un prisma de fusta amb dos o més forats al fons dels quals hi ha l’esquer clavat en un ressort que dispara una anella que escanya la presa en prémer-la contra la fusta Un altre sistema corrent és un petit cep de filferro fixat en una post Els dos darrers sistemes solen matar immediatament la presa
Martin J. Evans
Medicina
Genetista britànic.
Llicenciat en Genètica a Cambridge 1963, es doctorà en Anatomia i Embriologia per la University College de Londres 1969 És el director de l’Escola de Biociències de la Universitat de Cardiff, on també exerceix de professor de genètica dels mamífers Els anys 80, aïllà cèllules mare embrionàries de ratolins, aconseguí manipular-les genèticament i implantar-les en mares substitutes, que pariren ratolins amb els canvis genètics desitjats Posteriorment, investigà en cèllules cancerígenes de ratolins i aplicà, també, la manipulació genètica en ratolins…
cèl·lula mare embrionària

Cèl·lula mare embrionària de ratolins modificades a través de la recombinació gènica
© Tongxiang Lin/University of California
Biologia
Cél·lula de la massa cel·lular interna present als embrions en estadi de blastocist.
Les cèllules embrionàries tenen una gran capacitat de replicació, es poden dividir indefinidament i són totipotents, per la qual cosa poden originar qualsevol tipus de llinatge cellular diferenciat La seva producció a gran escala i la transformació en diferents teixits de l’organisme permetria tractar, almenys en teoria, malalties degeneratives com ara l’Alzheimer i el Parkinson, lesions medullars i, en definitiva, qualsevol malaltia causada pel funcionament anòmal d’un teixit o d’un òrgan, com la diabetis o els infarts de miocardi Les cèllules mare embrionàries humanes s’obtenen d’embrions…
papovavirus
Biologia
Grup de virus constituïts per una doble cadena d’ADN i una càpsida nua, de simetria icosaèdrica, amb 72 capsòmers; la majoria d’aquests virus —si no tots— poden causar tumors quan són dins d’hostes vertebrats.
Inclou el virus del papilloma causant de les berrugues humanes i el del polioma dels ratolins
trasplantació nuclear
Biologia
Tècnica de manipulació genètica experimental que consisteix a introduir un nucli diploide d’una cèl·lula donadora en un ou fecundat de poc i enucleat prèviament.
Reimplantat l’ou a l’úter de la femella de la cèllula-ou original, comença el seguit de divisions cellulars vers el desenvolupament de l’embrió Tot i que experimentalment s’ha aconseguit amb una certa facilitat en amfibis, i més moderament amb mamífers ratolins, la transplantació nuclear presenta restriccions molt importants, com és ara el fet que els nuclis donadors han d’ésser provinents de cèllules embrionals en estadis molt precoços de desenvolupament blastòmers Els transplantaments de nuclis d’individus adults no donen lloc a individus normals o bé aquests no sobreviuen fins…
recombinació homòloga
Biologia
Procés mitjançant el qual un segment d’ADN en reemplaça un altre que té la mateixa seqüència.
És emprat en investigació per a generar animals d’experimentació, generalment ratolins, en els quals la funció d’un gen ha estat anuŀlada, fet que permet inferir la funció del gen estudiat
rodenticida
Farmàcia
Dit del tòxic emprat per a exterminar els rosegadors, especialment rates i ratolins.
bioassaig
Biologia
Identificació o determinació quantitativa o qualitativa de l’efecte d’una substància en un sistema biològic (cultiu de microorganismes, cultiu i teixits, etc) o en un organisme viu (animal o vegetal).
És dut a terme sota condicions controlades i per comparació amb els efectes de la mateixa o d’una altra substància similar estudiada prèviament en un sistema biològic estàndard a una concentració determinada Els microorganismes són sovint emprats en l’assaig d’antibiòtics antibiograma i en el de vitamines i aminoàcids, avaluats per l’increment de pes sec de biomassa En estudis farmacològics, hom sol emprar vertebrats de laboratori conills, conills porquins, ratolins, etc
El ratolí lleonat
El ratolí lleonat Apodemus flavicollis va ser citat per primer cop als Pirineus catalans per Jochen Niethammer l’any 1956 Aquesta citació no va ser reconeguda fins l’any 1999, amb la comprovació d’anàlisis genètiques d’exemplars del Montseny Ignasi Torre L’extensió dels estudis de petits mamífers de la darrera dècada del segle XX en molts espais naturals del nostre territori va permetre la identificació d’una espècie de rosegador fins aleshores desconeguda a Catalunya el ratolí lleonat Apodemus flavicollis La seva distribució al Principat, com a la resta de la península Ibèrica, era…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina