Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
reblir
Construcció i obres públiques
Omplir amb reble (els buits d’una paret, d’un camí, etc), per tal d’aplanar-ne la superfície.
aplanar
Construcció i obres públiques
Reblir una superfície per tal de fer-la plana.
aplanar els fonaments
Construcció i obres públiques
Reblir amb material totes les desigualtats dels fonaments a fi de poder començar a col·locar en filades ben horitzontals l’arrencament de les parets.
aplanar els revoltons
Construcció i obres públiques
Reblir els carcanyols del sostre amb materials lleugers i de poca consistència a fi d’obtenir una superfície superior plana, trepitjable, a punt de col·locar-hi el mosaic.
Quan els materials emprats com a revoltó com passa amb la major part dels revoltons prefabricats o amb moltes bigues ceràmiques no presenten cercanyols per a reomplir, l’operació d’aplanar consisteix a estendre una capa de morter de ciment sobre el forjat del sostre per a deixar-lo pla i omplir les clivelles que apareixen entre els elements que constitueixen el forjat
delta de l’Ebre
Vista aèria del delta de l’Ebre
© Fototeca.cat
Entrant de la costa, Mediterrània endins, a les comarques del Baix Ebre i el Montsià, originat pel riu Ebre amb les seves aportacions al·luvials en temps històrics, damunt una plataforma submarina prou extensa, que evidencia una submersió quaternària.
Després del Pliocè, la ria formada per la transgressió marina i que arribava prop de Tortosa, començà de reblir-se Al segle IV, reblerta la vall fins a Amposta, començà la construcció del delta actual, construcció accelerada entre els segles XIV i XIX, a causa, versemblantment, de la desforestació dels vessants per a l’explotació de llenya i fusta i per a rompudes agrícoles, i de les deixalles del transport fluvial Hom desconeix, però, la incidència que pogué tenir en aquesta construcció deltaica la manca d’una subsidència o enfonsament alluvial capaç de neutralitzar les…
progradació
Geologia
Creixement lateral d’un estrat o d’una formació sedimentària que tendeix a reblir una àrea més deprimida, fluvial, lacustre o marina; el creixement vertical, en canvi, és nul o gairebé nul.
L’exemple més patent de progradació és la dels deltes i dels cons de dejecció fluvials, bé que també s’observa a les costes i als cons submarins abissals S'oposa a retrogradació
aparell
1, aparell anglès; 2, aparell polonès; 3, aparell holandès; 4, aparell a trencajunt de mitja peça; 5, aparell de trencajunt avançat per terços; 6, reble ( opus caementicium ); 7, aparell ciclopi; 8, paret de pedra seca; 9, paret de lloset; 10, paret d’aparell poligonal; 11, aparell reticular ( opus reticulatum ); 12, aparell d’espiga ( opus spicatum ), 13, aparell isòdom; 14, aparell pseudoidòsom; 15, aparell emplecton; 16 aparell diatònic; 17, solera de quatre gruixos formada per un senzillat a trencajunt, dos doblats diahonals i enrajolat a la mescla
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Disposició amb què hom col·loca les pedres, blocs o maons que constitueixen una paret, les rajoles d’un paviment o les d’un aplacat.
La finalitat dels aparells és que les peces quedin ben travades a fi que no calgui confiar només en l’eficàcia de l’aglomerant per a assegurar-ne la bona unió, o bé que aquestes s’ordenin d’acord amb una certa intenció geomètrica Del primer es dedueix que a cada mena de peça convindran uns aparells determinats segons quines siguin les mides i la forma i per això mateix resulta que a nous elements constructius corresponen nous aparells sense que els anteriors caduquin, puix que continuen essent els més indicats quan hom fa servir elements de tradició més antiga Els principals aparells de pedra…
Sant Miquel del castell de Veciana
Art romànic
Situació Vista des del sud-est de les ruïnes de l’església i del seu entorn un cop acabada la restauració J Isern L’església és emplaçada al costat de les ruïnes del castell, la situació i l’accés del qual ja hem descrit en l’apartat anterior FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCG741129 Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Veciana Només fou capella i no sembla pas que arribés a tenir funcions de sufragània El castell de Veciana es documenta a partir del 1045, any en què Bernat Guifred feu testament i deixà a la canònica de Sant Pere de Vic el castell de Veciana…