Sant Miquel del castell de Veciana

Situació

Vista des del sud-est de les ruïnes de l’església i del seu entorn un cop acabada la restauració.

J. Isern

L’església és emplaçada al costat de les ruïnes del castell, la situació i l’accés del qual ja hem descrit en l’apartat anterior. (FJM-AMB)

Mapa: 35-15(391). Situació: 31TCG741129.

Història

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Veciana. Només fou capella i no sembla pas que arribés a tenir funcions de sufragània.

El castell de Veciana es documenta a partir del 1045, any en què Bernat Guifred feu testament i deixà a la canònica de Sant Pere de Vic el castell de Veciana. De l’església hi ha notícies en el capbreu de béns de l’església de Santa Maria de Veciana de l’any 1081, ja que entre les possessions figura una casa prop de Sant Miquel, que sens dubte ha de correspondre a aquesta església.

L’any 1685, quan el bisbe Pasqual visità la parròquia de Santa Maria de Veciana, l’església encara tenia culte i depenia de la parroquial com a capella. Posteriorment, al principi del segle XIX, ben segur, deixà de tenir culte i començà la seva degradació que portà a l’esfondrament de la volta. En els últims anys, les restes subsistents han estat restaurades per la Diputació de Barcelona. (ABC)

Església

Aspecte de l’interior de la capella enrunada després de les excavacions del 1987.

J. Ferran

Tot i la restauració de l’edifici, aquest roman amb els murs esbaldregats, bé que consolidats, i amb la coberta esfondrada.

No obstant això, encara es perfila perfectament l’estructura de l’edifici, que consisteix en una sola nau, ampliada per un absis semicircular, ara migpartit, desplegat a llevant. La unió entre aquests dos cossos d’edifici es feia mitjançant uns simples ressalts (ara només resta el del cantó sud), que al mateix temps marcaven la degradació entre la nau i l’absis.

La coberta de la nau és totalment esfondrada, com l’absis on, tanmateix, queden uns fragments que corresponen a l’arrencada d’una volta d’un quart d’esfera.

Al centre de l’absis hi havia hagut una finestra de doble esqueixada, coronada per un arc de mig punt adovellat, conservada, en part, en el parament de l’absis mig abatut. La porta, totalment desmembrada, s’obria al mur sud on es constata clarament el lloc d’obertura.

L’aparell és fet de carreuons ben tallats, col·locats en filades horitzontals que s’agrupen en trams de diferents alçades. Es pot veure que l’edifici experimentà algunes transformacions i remodelatges, ben evidents al mur nord i al de ponent, que han estat documentades durant les obres de consolidació de l’església. És probable que es tracti d’un edifici del segle XII. (FJM-AMB)

Excavació arqueològica

La remodelació de la zona superior del puig de Veciana feta per la Diputació de Barcelona afavorí la intervenció del Servei del Patrimoni Arquitectònic d’aquesta entitat, per tal de preservar i recuperar les restes del temple dedicat a sant Miquel.

L’excavació arqueològica es va dur a terme l’any 1987 i va afectar tota la superfície interior de la capella i, a l’exterior, l’espai del davant de la façana sud. La metodologia arqueològica és la tradicionalment usada pel Servei, és a dir, l’excavació en extensió. L’objectiu que va guiar tota la recerca va ser conèixer l’evolució de l’església des que es construí fins a l’actualitat.

D’aquesta manera, s’ha evidenciat la presència d’elements anteriors que fan pensar en una ocupació antiga d’aquest indret; és el cas de diversos fragments de ceràmica ibèrica i d’una moneda del segle II dC.

En l’àmbit de la repoblació de la comarca de l’Anoia, que començà durant la segona meitat del segle X, tenim documentada una fortificació a Veciana des de la primera meitat del segle XI.

L’aparició de tres sitges sota el paviment original de l’església pot tenir, al nostre parer, alguna cosa a veure amb totes aquestes referències documentals. El primer d’aquests dipòsits es va trobar al bell mig de la nau, i el segon, de més gran capacitat, havia estat tallat en bastir-se el mur nord de l’edifici; el tercer, el més petit, es va descobrir ja fora del recinte religiós, al costat de la façana de migdia. Tots tres eren de perfil oval, amb el fons pla i retallats en el terreny natural.

Sens dubte, aquestes estructures arqueològiques s’han de relacionar amb l’ocupació del turó durant l’època medieval i es poden considerar paral·leles a un altre conjunt semblant, també trobat en les excavacions de l’església de Rubió (un resultat de les quals s’ofereix en aquest mateix volum). Atesa la posició de les sitges, no s’ha pogut esbrinar la data de fundació, però probablement s’ha d’associar al castell de Veciana. El que sí que coneixem amb certesa és la data d’abandó, ja que, un cop que van perdre la funció original, a causa potser d’un remodelatge important del castell, els dipòsits es van reblir.

Les sitges van desaparèixer quan es va bastir la capella actual, potser per la modificació del castell que hem suposat. Un dels dipòsits fou tallat pel mur nord i el rebliment s’adossà a aquesta paret. Les trinxeres, de fundació de l’edifici, que també es van descobrir durant l’excavació, donaren la mateixa ceràmica de les acaballes del segle XIII. (XSP)

Bibliografia

  • Castellà, 1932-36, núm. 49, pàgs. 55 i 56
  • Buron, 1980, pàg. 92
  • González-Lacuesta-López Mullor, 1990, pàgs. 331-336.