Resultats de la cerca
Es mostren 147 resultats
comissari regi
Història
Durant l’ocupació napoleònica de la península Ibèrica, representant extraordinari de Josep I enviat a determinades demarcacions de la monarquia amb amplis poders per a fer-hi efectiva l’autoritat reial i endegar-hi la nova administració.
El càrrec, vigent del 1809 al 1812, recaigué en significats afrancesats, com Francesc Amorós i Ondeano o el comte de Montarco Hom envià al Principat 1809 Josep Garriga i Buach, que, establert a Figueres, no féu mai efectiva la seva autoritat la proclamació del govern de Catalunya març de 1810, que adreçava directament a París tots els afers catalans, n'invalidà el càrrec
Congrés Internacional d’Espeleologia
Espeleologia
Congrés d’espeleologia celebrat a Barcelona l’agost del 1986.
Fou el novè dels congressos organitzats sota l’auspici de la Unió Internacional d’Espeleologia El seu patrocini recaigué en la Federació Espanyola d’Espeleologia i la seva organització en la Federació Catalana Reuní especialistes de vint-i-set estats d’arreu del món Abans i després del congrés es realitzaren diverses jornades sobre espeleologia física, bioespeleologia, antropologia i espeleologia aplicada, entre altres disciplines relacionades
Jaume Frederic d’Aragó
Història
Tercer comte de Salona (1355-1365), senyor de Loidoriki, Veteranitza i Egina (vers 1355? — 1359), que cedí al seu germà Bonifaci, vicari general dels ducats d’Atenes i de Neopàtria (1356-59).
Segon fill d’Alfons Frederic d’Aragó i de Marulla de Verona, recaigué en ell l’herència del seu germà primogènit Pere Durant el seu vicariat sufocà la rebellió d’Ermengol de Novelles, al qual reconquerí per les armes el castell de Siderocàstron Participà en la lluita contra els abusos del lloctinent del nou vicari general, Pere de Pou, el qual s’apoderà del comtat de Salona 1361-62
marquesat d’Aguilar de Campoo
Història
Títol de Castella concedit pels Reis Catòlics, el 1484, a Garci Fernández Manrique de Lara.
La grandesa d’Espanya, unida al títol, fou reconeguda, el 1520, al seu fill i segon marquès, Luis El tercer marquès, Juan Fernández Manrique de Lara , fou lloctinent de Catalunya 1543-53 En morir el setè marquès 1662 el títol passà, com a resultat d’un plet, als Silva per un altre plet 1712 fou adjudicat als López-Pacheco, marquesos de Villena Posteriorment, i a base d’enllaços matrimonials, el títol recaigué en els ducs de Medinasidonia Actualment el posseeixen els Travesedo
ciutat gegantera
Folklore
Títol honorífic que l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya atorga per assemblea a una població diferent, la colla de la qual es fa càrrec de la custòdia dels gegants de l’Agrupació i de la representació oficial gegantera durant un any.
La primera fou Sallent, el 1985, i posteriorment n'han estat també designades Tona, Vilassar de Dalt, Molins de Rei, Sant Celoni, Manresa, Reus, Palamós i Lleida L’any 1996 no se celebrà la festa i el 1997 el títol recaigué en Esplugues de Llobregat, seguida per Móra d’Ebre, Vic, Barberà del Vallès i Sant Feliu de Llobregat 2001 El dia central és la festa que agrupa gran quantitat de gegants, i com a acte més característic, el ritual de traspàs dels gegants de l’Agrupació de la ciutat gegantera sortint a la ciutat entrant
Zsa Zsa Gabor

Zsa Zsa Gabor
Cinematografia
Nom pel qual fou coneguda l’actriu nord-americana d’origen hongarès Sari Gabor.
De família jueva, el 1936 fou escollida miss Hongria, i el 1941 emigrà als Estats Units El 1952 debutà en el cinema com a secundària en el film Lovely to Look At , de Mervyn LeRoy El mateix any protagonitzà el paper més rellevant de la seva carrera al costat de José Ferrer a Moulin Rouge , dirigida per John Huston Bé que actuà en una vintena llarga de films més, la seva notorietat recaigué sobretot en la seva moguda vida privada, sacsejada per alguns escàndols i per nou casaments amb els corresponents divorcis o anullacions llevat del darrer
Adorno
Família genovesa de tendència popular i gibel·lina.
Portat el partit popular al poder per la revolta de Simone Boccanegra 1339, els Adorno i els Fregoso lluitaren entre ells i alternaren en el govern suprem fins al 1528 Alfons IV de Catalunya-Aragó intervingué en els afers de Gènova i aconseguí que Raffaele dux el 1443 li retés homenatge ocasionalment, i donà suport al seu successor Barnaba 1447, al qual concedí el feu de Rende amb el suport dels Adorno —aleshores apartats del poder— atacà la república de Gènova el 1454 Una branca de la família passà a la península Ibèrica, i sobre aquesta recaigué el comtat de Mentegil
pretor
Història
Nom amb què, en un principi, els romans designaren els magistrats suprems de la república i, com a tals, els comandants de la legió (anomenats posteriorment cònsols).
Més tard, designà també un tercer magistrat, que exercia funcions exclusivament jurisdiccionals, i la resta de magistrats instituïts per a l’acompliment d’aquestes mateixes funcions Hom creu que, a l’origen, el títol de pretor recaigué només sobre dos magistrats, als quals, a partir del 367 aC, per raons d’obtenció de la par potestas , fou afegit un tercer pretor que conservà sempre aquesta denominació L’any 243 aC, al costat del pretor pretor urbà que exercia la seva jurisdicció a Roma, fou creat el pretor peregrí , que tingué jurisdicció sobre els ciutadans i pelegrins de…
Barberini
Família noble italiana, originària de Barberino, a la vall d’Elsa; al s XIII es traslladà a Florència, on obtingué la noblesa.
Del 1490 al 1511 donà quatre priors a la república Amb Antonio Barberini passà a Roma, i obtingué un gran prestigi El cardenal Maffeo Barberini fou elegit papa el 1623 amb el nom d’Urbà VIII, i el 1630 comprà als Colonna, per al seu nebot, Taddeo Barberini mort el 1647, el principat de Palestrina Maffeo Barberini mort el 1685, segon príncep de Palestrina, duc de Monterotondo i de Nerola, fill del primer, obtingué la grandesa d’Espanya sobre el Principat el 1678 L’últim membre d’aquesta família fou Cornelia-Costanza Barberini , quarta princesa de Palestrina morta el 1797, muller de Giulio…
baronia de Benialfaquí
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Benialfaquí (Comtat), la qual, per enllaços matrimonials, recaigué en els Montserrat, marquesos de Cruïlles.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina