Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Bernardo Accolti
Literatura italiana
Filosofia
Poeta italià epigramàtic nascut en el si d’una família d’humanistes i conegut amb el motiu d’Unico Aretino.
Les seves obres foren recopilades el 1513 amb el títol de Comedie, capitolie, strammoli
col·lació
Cristianisme
En els antics monestirs, conversa o conferència sobre coses espirituals que tenia lloc als vespres, generalment després d’un àpat lleuger.
Aquestes converses o conferències eren recopilades en llibres Són famoses les Collationes de Joan Cassià
Jaume Bonet
Literatura catalana
Poeta.
Autor d’una cobla en català on es plany de l’amor i el rebutja, i d’una cançó d’absència conservada parcialment, recopilades en el cançoner Vega-Aguiló
hadit
Islamisme
Narració relativa a fets o a dites de Mahoma o dels seus companys, segons testimonis contemporanis ḥadīṯ.
Consta d’una introducció, que consigna els noms dels transmissors, seguida del text pròpiament dit Les sis colleccions recopilades al s IX reconegudes oficialment constitueixen el conjunt de la tradició musulmana, que és considerada com a font de dret i com a complement de la revelació
Lleis d’Índies
Història
Conjunt de normes i disposicions dictades per la corona de Castella i referides a les seves possessions d’Amèrica.
Les primeres instruccions, capitulacions i lleis complementàries foren unificades el 1573 a les Ordenanzas de descubrimientos y nueva población de Felipe II El problema de l' encomienda motivà les Leyes de Burgos 1512 i les Leyes Nuevas 1542, que toparen amb una forta oposició Les lleis foren recopilades diverses vegades, la darrera de les quals fou la Recopilación de leyes de los reinos de Indias 1680
Jaume Bonet
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Autor d’una cobla en català on es plany de l’amor i el rebutja, i d’una cançó d’absència conservada parcialment, recopilades en el Cançoner Vega-Aguiló , la qual cosa permet datar-les cap al final del s XIV o el començament del XV La cobla inclou les respostes de Joan d’Olivella i d’A de Muntanyans Bibliografia Riquer, M de 1950 Vegeu bibliografia
Giuseppe Valadier
Arquitectura
Arquitecte i urbanista italià.
Inspirant-se en l’obra dels arquitectes APalladio i Vignola, executà, seguint l’estil neoclàssic imperant en aquells moments a la ciutat de Roma, un considerable nombre de construccions, tant religioses església de San Pantaleone com civils teatre Villa, 1819 Tanmateix, destacà com a urbanista —Piazza del Popolo, a Roma 1816-31 jardí de Pincio— i restaurador Colosseu, arc de Tit Les seves teories foren recopilades a Architettura pratica 1829-39
Juan Álvarez Gato
Literatura
Poeta castellà, continuador de la tradició dels cançoners medievals.
Serví a les corts d’Enric IV i d’Isabel I de Castella Fou un gran versificador, com ho demostren les cent quatre composicions amoroses, satíriques i religioses aplegades en un Cancionero propi, i després novament recopilades en el Cancionero general 1511 d’Hernando del Castillo És autor, també, d’una dotzena de lletres en prosa, i li ha estat atribuïda una biografia de l’arquebisbe de Granada, Hernando de Talavera
Michael Baius
Cristianisme
Nom llatinitzat amb el qual és conegut Michel de Bay, teòleg flamenc, professor de la Universitat de Lovaina i director del Col·legi Standonk.
És considerat un precursor del jansenisme Poc temps després del 1550 s’uní a Jan Hessels i professà doctrines teològiques sobre la gràcia i el pecat, jutjades poc ortodoxes Interpretant a la seva manera l’ensenyament antipelagià de sant Agustí, afirmà que Déu no podia negar a l’home els dons de l’estat original i que el pecat original implica una mutilació de la natura, la qual en tot moment resta sotmesa a la concupiscència Pius V butlla Ex omnibus afflictionibus, 1567 condemnà 79 punts de la seva doctrina, condemnes repetides per Gregori XIII 1579 i Urbà VIII 1641 Baius escriví una sèrie d’…
Girolamo Doria
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1530-32) i arquebisbe de Tarragona (1533-58).
Comte de Cremolino, era nebot d’Andrea Doria Vidu de Lluïsa Sforza, a petició del seu oncle fou creat cardenal 1529, malgrat l’oposició d’un sector del collegi cardenalici poc temps després li fou conferida l’administració d’Elna —i l’abadia, en comenda, de Sant Miquel de Cuixà 1533-35— i successivament la d’Osca 1532-34, Noli 1534-49 i Nebbio 1536-38 des del 1533 fou arquebisbe de Tarragona, seu que regí per mitjà de vicaris generals En nom seu foren celebrats sis concilis provincials 1543, 1554, dos el 1555, 1556 i 1557 i foren recopilades per primera vegada les constitucions conciliars…